Esperances de futur

Un relat de: SANTANDREU3

FUTURES GENERACIONS DE CATALANS


És segur que amb el canvi climàtic les regions del Sud s'aniran despoblant i la immigració que ja patim serà molt superior.
Això vol dir que la minoria catalana del nostre poble s'anirà encongint.
I penso, doncs, que els nostres besnéts envejaran la nostra època i la nostra força, que ens va permetre presentar al Govern d'Espanya dos projectes d'Estatut que, encara que no varen ser acceptats, es van arribar a discutir.
I els nostres pobres descendents potser portaran anys esperant que el Govern d'Espanya els concedeixi Reserves, com va fer Amèrica per els indis, perquè puguem vendre espardenyes de vetes, porrons de vidre i càntirs de fang i figuretes de pessebre, amb la icona inevitable del caganer, que a la fi ha acabat representant la icona de l'esperit del nostre poble.
Perquè hem sigut pocs i mal avinguts i no hem volgut defensar mai les nostres raons amb les armes, ni hem sabut harmonitzar les nostres ànsies independents per fer un front comú.
Desapareixerem diluïts en el magma humà que ja fa dies que ens va envaint i acabarà passant el que ens hem guanyat a pols, segle a segle.


Comentaris

  • d'ACORD, AMIC SOLER.[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 13-08-2007

    Tot el que dius, amic, és veritat en general i la majoria de oses les puc sub
    scriure sense embuts.

    Però jo parlava d'una altra cosa.

    Volia dir que ens agradaria ser amos, però que tenim fusta de dependents.

    Com a tú tampoc m'agraden les armes, però el meu argument principal és que ens agrada molt discutir, però no ens posem mai d'acord.

    I les idees, en una Europa que sembla que ha superat les guerres, les opinions ben recolçades poden guanyar, també.

    Naturalment que aquesta opinió i prou.

    Però em reconeixeràs que entre els nostres líders mai es posen d'acord, i si ho penses una mica veuràs que les egolatries personals han jugsat un paper molt important.

    T'agraeixo, finalment, el teu comentari.

    Pere Casadesús i Grifol.

  • La meva opinió humil.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 12-08-2007

    Em sento feliç que el meu poble gairebé mai hagi intentat fer servir les armes per a defensar res, i que malgrat tot, continui "sent". Quan m'atanso a la classe de P-5 on va el meu fill (cinc anys) i veig els nens equatorians xerrant en català amb ell, doncs també em sento feliç.

    Em sento molt trist, en canvi, quan m'adono que tres quartes parts de la humanitat passen fam ( i quan dic fam no parlo només de menjar sinó de medicaments, escolarització, perspectives de futur); i que aquestes tres quartes parts de la humanitat viuen a països expoliats no fa gaire per Europa. Aquesta tristesa em fa comprendre que busquin un futur pels seus fills. La vida d'aquestes persones val més que la independència del meu poble. És així de cru i de dur com ho veig, bo i que també vull la independència del meu poble.

    Estic trist, també, quan veig que moltes de les malaties que fustiguen les tres quartes parts de la humanitat, invisibles fins que no vénen, tenen cura farmacèutica, i que no s'investiga perquè els qui han de comprar la medicina mai no la podran pagar.
    Per tot això, continuaré treballant per una Catalunya que si pot ser parli en català, però que no agafi mai una arma, que no tanqui mai les portes a ningú, i que camini en l'idioma que sigui cap a la independència.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: