CATASTROFISTA, JO ?

Un relat de: SANTANDREU3

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit.
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.









































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el pass
at,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils,
per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lec
tors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització
com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.

















CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.























































































































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgot
ant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CA
TASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.




































































































CATASTROFISTA, JO ?

Molts dels pocs lectors habituals que hauré tingut en la meva vida, m'han considerat més aviat un catastrofista.
Penso, amb humilitat i realisme, que sóc culpable de no fer-me entendre, però jo explico les coses tant bé com sé.
Tracto d'adaptar-me a idees simples que facin comprendre les coses que vull dir i no hi ha manera.
Dic, per exemple, que quan un poma està mig podrida , si la poses en el congelador que diuen que conté el cos de Walt Disney, esperant que la medicina avanci el suficient per poder tornar-lo a fer viure i curar-li la malaltia que l'havia fet morir, de moment la poma no continuarà podrint-se, però tard o d'hora hi haurà un tall de corrent i la poma i el cos del gran cineasta seguiran la llei natural i desapareixeran i es faran pols, que és la manera de tornar a la terra.
Després dic que el món actual, des de qualsevol perspectiva, està mig podrit .
Estem esgotant l'atmosfera i les energies fòssils, per posar-ho tot al servei de la indecent abundància d'una petita part de la humanitat, mentre la pobra gent que viu fora del cercle de privilegiats es mor de gana.
I jo afirmo que això representa el final d'aquesta mena de món, però no el seu final, ni de la vida, ni del món.
Coneixem el recorregut de la terra i els canvis climàtics de cada un de les quatre estacions i sabem que cada estiu hi ha collita de blat i quan comença cada temporada de bolets.
El que no coneixem és quants ritmes hi ha establerts a tot l'espai universal, que no sabem ni on comença ni on acaba.
Potser, com cada any hi ha blat nou, cada cinquanta mil anys hi ha nova gent per poblar la terra, conseqüència d'altres ritmes que ens son desconeguts.
La terra coneguda pot desaparèixer, com una altra Atlàntida, i sortir dels fons dels mars terra nova i verge.
I pot començar una nova civilització com les moltes que hi va haver en el passat,algunes sorprenentment avançades i amb uns límits que tampoc coneixem.
També he explicat que la mort no existeix. I que quan s'acaba una vida en comença una altre, i que com el blat de cada any és igual que el de l'any passat la nova vida també ho serà, però en circumstàncies diferents.
El Creador ens farà viure de totes les maneres possibles, passant per totes les virtuts i tots els pecats per fer-nos conèixer tots els aspectes de la vida que es va inventar per nosaltres.
En fi, tinc més històries, però no puc abusar de la vostra paciència.
Un altre día més, a veure si trobo gent que m'entengui.
Pere Casadesús i Grifol.
































































































































Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer