ESPANYA... ETERNA ?

Un relat de: SANTANDREU3

L' ESPANYA... ETERNA?



Els Principis "nacionales del Movimiento" ja havien estat anunciats en plena guerra civil de l'any l936 per el General Queipo de Llano desde Radio Sevilla o potser per un altre element de la mateixa corda, però asseguro que ho vaig escoltar.

Va anunciar el nucli final que després va ser especificat. Consistia en assegurar que amb la victòria convertirien "Madrid en un vergel, Bilbao en una fábrica y Cataluña en un desierto".

És pesat ser espanyol i encara seria pitjor, segurament, ser francesos.

La veritat és que la nostra realitat, entremig d'aquests veïns, no té solució a la vista, al menys per molts anys.

Som pocs i mal avinguts i els nostres pares només ens varen ensenyar a treballar mentre no es cansaven de recomanar-nos que no ens fiquéssim en política.

Resultat natural d'aquella educació és que hàgi m estat uns mestres teixint indianes i fent espardenyes, però en els tractes polítics ens prenen el pèl cada quan volen i tant com volen.

No sé com seria Guifre el Pilós com a home públic, i no tinc notícies de cada un dels seus successors. Només Enric Prat de la Riba em sembla que va donar el pes, però, per exemple, el molt Honorable President Macià, que era coronel de l'exèrcit espanyol, va promoure la conquesta d'Espanya des de Prats de Molló amb unes estratègies que farien riure, si no fessin plorar.

I l'últim, abans de la guerra civil, el Molt Honorable President Companys havia estat un molt humil advocat laboralista abans de presidir la Generalitat, on no va demostrar cap condició política : Quan va veure que per enfrontar-se a l'exèrcit d'en Franco només tenia, a part d'un grapat de patriotes una banda d'assassins desgraciats per defensar la Constitució vigent, hauria d'haver renunciat a la resistència i, reafirmant la seva fidelitat a la República, retirar-se del càrrec i acceptant les conseqüències.

Potser l'haurien afusellat sense poder morir tan romànticament com va morir després, però estalviant el vessament de sang del poble.

(El recordo en un discurs des del balcó de la Generalitat dient allò que després li va copiar el Churchill : "Tornarem a lluitar, tornarem a patir, tornarem a vèncer "), mentre jo, que era un marrec de 12 anys , pensava que allò de tornar a vèncer no sabia veure d'on s'ho havia tret.

Els polítics d'ara mateix també, o són incompetents, o tenen moltes coses per callar, silenci que sempre deu ser bastant ben pagat.

Podria ser que aquest silenci tingui quelcom a veure amb els dos projectes de Nou Estatut, en cap dels quals no hem sentit parlar més de les Balances Fiscals.

Jo vull confiar en un futur, però molt, molt futur.

Si no ens ve la solució d'una Europa dels Pobles i no dels Estats, per nosaltres mateixos, segur que no ens en sortirem mai.

Voldria que algú em pogués convèncer de què les coses són d'una altra manera de com jo les explico.

Déu ho vulgui.

SANTANDREU3





Comentaris

  • Enhorabona...[Ofensiu]
    Romy Ros | 18-04-2009 | Valoració: 10

    perque un títol així, tan poètic per l'Espanya que tu has conegut no el posa qualsevol. S'ha d'haver viscut molts anys i molts afanys per arribar a tenir el cap tan clar i català com el vostre. Felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: