ELS SECRETS DE L'AIRE

EL SECRET DE L'AIRE

En molts del meus papers he explicat el que significa per a mi la mort, que no és mai cap final definitiu de res.

Sempre he dit que la matèria es transforma, però que no desapareix mai, tornant cada component del nostre cos al seu origen, que fonamentalment és la terra i l'aigua.

Diuen els que en saben, d'aquestes coses, que al morir, el pes del cos perd 25 grams, que no deuen tenir cap altre explicació que l'aire que s'escapa en l'últim sospir.

Llavors penso que aquells 25 grams deuen contenir la resta de components de la persona, el que en podríem dir la personalitat: l'esperit, els bons i els mals pensaments, els bons i els mals humors i la més gran o més petita capacitat d'estimar.

El vent, doncs, és un altre dels grans misteris de l'univers, encara que deu ser, entre moltes altres coses, el magatzem de totes les virtuts i pecats de l'home i de totes les capacitats d'amors i desamors, que potser Déu anirà dosificant en els nostres descendents.

D'alguna manera ho tinc apuntat en un sonet que crec que ja he publicat a Relats, però que em permeto repetir per si algú no el recorda.


L A P A R T M ÉS G R A N D E L
C O S É S A I G U A P U R A

La part més gran del cos és aigua pura
i torna l'aigua a l'aigua quan morim.
I el cicle es repeteix, home o raïm,
arbre o ocell, la roda mai s'atura.

Aquest és el misteri i l'aventura
del viure, que és un tresor que tenim
i que no té final, perquè seguim
essent sempre una part de la natura.

Però no sabem on van el pensament
i el poder d'estimar i sentir tendresa.
Potser son aires que arrossega el vent

i en cada esclat de nova vida encesa
amb el respir, van entrant dolçament...
Què poc se'n sap de la Naturalesa !



Pere Casadesús i Grifol.