Foto de perfil de Sanke85

Sanke85

Barcelona,

71 Relats, 237 Comentaris
93548 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69

Últims relats de Sanke85

  • Ganes de tu

    Sanke85 - 09-06-2007 - 3118 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Avui, un cop més, m'he quedat amb ganes... de tu... Ganes... de compartir cada mil·lèssima de segon amb tu... de protegir-te de les adversitats de la vida... de veure una pel·lícula al teu costat... de passejar sense rumb per tota Barcelona... d'ajudar-te a ser una mica més feliç... d'estar al teu costat... de plorar d'alegria al teu costat... Ganes de... conversar amb tu nit i dia... de fer-te feliç... d'agafar-te de la mà i... notar la suavitat i la tendresa de les teves mans... Ganes... de veure aquest somriure... sincer que tan anhelo veure... de sentir com m'acaricies el cos amb una tendresa inimaginable... de notar com passejen els teus dits entre els meus cabells... Ganes... de besar-te i... notar la calidesa de la teva llengua... quan humiteja la meva... Ganes... més

  • Gràcies a tu

    Sanke85 - 11-03-2007 - 4832 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Gràcies a tu, torno a somriure, torno a creure en l'amor, torno a confiar, a somiar, a desitjar i anhelar. Gràcies a tu, torno a ser feliç, torno a estimar i a ser estimat. Gràcies a tu, Afrodita, podrà per fi descansar, ara ets tu la més bella, la que ens ensenya... què és realment l'Amor. més

  • Poema a qui mai el llegirà

    Sanke85 - 26-11-2006 - 1806 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Avui... un cop més escric... per intentar treure't del meu cap... Qui sap... quantes línes més he d'escriure per oblidar-te? Vull que els teus records, marxin... a un oblit... que no sé pas on l'he de cercar... més

  • Ni un hola ni un adèu

    Sanke85 - 25-09-2006 - 1837 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ni un hola, ni un adèu, ni una paraula, ni res, de res, de res... Penso com oblidar-te ja, però... no se per què, encara no puc... Diga'm per què Cupido... vas clavar la meva fletxa tan fort i la seva tan poc? més

  • A tu soledat

    Sanke85 - 13-03-2006 - 1574 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dolor, amargor, agonia, soledat... soledat... soledat... Sempre plorant per tu... soledat... sempre perseguit per tu... soledat... sempre pensant en tu... soledat... És inevitable pensar en tu... esperant que algun dia... hem lliberis de tu... i em deixis marxar... em deixis viure... en companyia... més

  • Sense resposta (Buscant un perquè)

    Sanke85 - 27-02-2006 - 1540 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sense resposta, sense perquè... sense raó aparent... Necessito una resposta, un perquè... No ho veus que així... hem fas més mal? No entenc, perquè no em vols dir el perquè... de tot plegat... jo... el necessito... Un perquè lògic... un perquè que tingui cap i peus... no un perquè que només sigui: "perquè nomès et vull com amic"... més

  • Tornant als inicis de la soledat (Buit... Ple...)

    Sanke85 - 25-02-2006 - 1324 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tornant als inicis de la soledat, ara ja... sense tu.. torno a estar buit... però alhora també ple... Buit... de somriures sincers, ara tots tornen a ser falsos... Buit... d'abraçades... amb dolçor... amb carinyo... les teves... ara totes són de compassió... més

  • Per què t'estimo?

    Sanke85 - 25-02-2006 - 7092 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    T'estimo perquè... des del primer dia vas confiar en mi. Perquè m'has demostrat que... jo també puc confiar en tu... T'estimo perquè... valoro la sinceritat per sobre de tot... T'estimo perquè... ets intel·ligent. T'estimo perquè... sé del tot cert que, a l'igual que jo, em seràs fidel sempre. més

  • Vull despertar d'aquest malson

    Sanke85 - 25-02-2006 - 1704 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vull despertar d'aquest malson, on tu ja no m'estimes. Vull despertar d'aquest malson, on tu ja no m'abraçes. Vull despertar d'aquest malson... on tu ja no... em somrius, no em beses, no em parles, no m'escoltes... més

  • L'acomiadament del primer amor?

    Sanke85 - 21-02-2006 - 1564 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    En un dia de lluna plena, em vas dir... que m'estimaves, però ara... només com un simple amic. Em vas dir que trobaries a faltar... els meus petons, les meves caricies, però... que encara m'abraçaries com fins ara. Em vas dir que, ara per ara... només volies... amistat... seguir quedant, com fins ara... però... sense petons, ni carícies... Em vas dir que dubtaves de si em volies com a parella o no, em vas dir que tenies dubtes, em vas dir que m'esperés... més

  • A l'espera d'una resposta, parla'm

    Sanke85 - 21-02-2006 - 1333 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Un dia negre nit. En el que no em vas voler dirigir cap paraula. T'estimo. més

  • La meva vida amb tu

    Sanke85 - 20-02-2006 - 1658 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Per més desgràcies que hi haguin al món... per més fosc i tenebrós que sigui el dia... per més trist que em senti... per més temors que tingui... per més que plori... per més odi i rencor que senti... Tu... estàs al meu costat... més

  • Al no poder estar amb tu

    Sanke85 - 17-02-2006 - 2511 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Les persones, després les estrelles, el sol, els àngels, les deesses i la cúspide de tan bella piràmide, només pots ésser tu... Vull, necessito i desitjo passar... uns instants al teu costat... instants màgics e inoblidables... T'escric això... per dir-te que t'estimo... per dir-te que... més

  • Metàfores de tu

    Sanke85 - 17-02-2006 - 2231 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La resposta al teu perquè. Així ets vista des dels meus ulls... T'estimo Rut més

  • La primera llàgrima d'any nou

    Sanke85 - 29-01-2006 - 1508 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Han sonat les dotze dolçes campanades de l'any nou... més

Últims comentaris de l'autor

  • Sanke85 | 16-04-2008 | Valoració: 10

    Busco paraules per transmetre tot aquells sentiments que has fet florar del meu interior al llegir aquestes belles paraules. Però no les trobo....

    Jo també voldira que quedesim més sobint, que tot fos com abans quan erem un grup. Ara ha vingut gent nova, han "marxat" altres. Amics tots amics. I entre ells tu sempre tu, eterna... com ell teu nick indica "eternasomiadora"...

    Ara un altre mudança, he fet tot el que he pogut, aquest cop no vaig poder-la pagar, pero a l'última invito jo, no ho dubtis.

    Espero que aquesta amistat no acabi MAI.

    Fins aviat, somriu i sigues feliç:

    Sanke

  • Sanke85 | 08-08-2007 | Valoració: 10

    Un cop mes ens fas pensar sobre la vida en general, cosa que no em cansaré mai de dir que... m'encanta! Gràcies.

    Dius que em nascut per fer "certes coses" a la vida, que la gent ens posa entrebancs i que a vegades som nosaltres, a causa de la por, i que d'alguna manera no aconseguim fer aquestes coses degut a aquests fets... Doncs jo crec que aquesta es la "salsa" de la vida. Aquests petits, o no tan petits, entrebancs que la vida ens depara. Si la gent et fa entrebancar o caure, si la por t'ofega i no et deixa continuar endevant, mira de cara el problema, planta-li cara i busca solucions i si no les trobes busca a la persona o persones que et puguin ajudar.

    No crec que aspirar al màxim ens hagui de suposar un problema, sino tot el contrari, tot depén de com enfoquis l'objectiu de la teva vida. Si t'ho mires com un: "imposible", segur que no ho aconseguiras, peró si t'ho mires com un: "mai diguis mai", que tot i no ser d'un optimisme total et dona prou forces per seguir-ho intentant, segurament ho aconseguiás. La força de voluntat fa molt i el suport de la familia i/o amics també ajuda molt.

    No crec que hi hagui ningú que no pugui fer allò que més anel·la fer, a no ser que, per causes o be econòmique o be per alguna disfunció física, no ho pugui fer, peró bé aquests son casos excepcionals que ens han d'ajudar a mirar la vida amb uns altres ulls.

    Pel que fa a l'última pregunta del relat: "Perque hi ha tantes preguntes sense resposta?" et diré que... Totes les preguntes tenen resposta, només em de cercar la persona que ens la pugui respondre. Per tant el fet de trobar una resposta és relativament fàcil, el dificil és trobar la persona amb la resposta que ens ajudi a continnuar endevant.

    Apa deixo ja de escriure tant que ja em faig pesat com sempre.

    Un peto i una abraçada molt forta. Somriu i sigues feliç:

    Sanke85

  • Sanke85 | 08-04-2007 | Valoració: 10

    Ja saps que m'encanten els teus relats, me'ncanta la teva manera d'exposar-los, amb una naturalitat abrumadora i amb matissos i reflexions que fan pensar força, cosa que a mi personalment, ja saps que m'agrada molt.

    A veure... pel que fa al relat en si... fare el que et faig sempre, jejeje, te'l comentare més o menys, punt per punt. Som-hi!

    Si traçes un cami... segueix-lo! No et cansis mai de seguir-lo. No tiris mai la tovallola pel que et pugui dir la gent, si realment és el que tu vols fer, si és el que realment desitjes de tot cor, ho aconseguiras. Perque tu i tothom que es marca una meta, o somni, si creu fermament en ell ho pot aconseguir, tot es força de voluntat, constancia i paciènca, d'aquest últim més que de les altres dues.

    És cert que mai sabrà ningú que passarà dintre d'un espai-temps qualsevol, doncs això és imposible, sempre podem pensar el que podria passar i/o voldirem que passes, però a vegades tenim altres factors externs que potser no teniem pensats, com un comentari d'algu en un moment inoportú, un accident, una malaltia, o simplement el fet de que plogui, ja ens pot variar tot el que nosaltres haviem pensat d'entrada.

    Si no saps com reacionar ràpid als possibles "fets" que dius al relat... hi ha un... digem-n'he "joc" que potser t'aniria bé. El "joc" consisteix a pensar problemes i trobar el major nombre de respostes que hi haguin pel problema en questió i pensar quina solució elegiries tu en cas de que et pases aquest "fet". Pot semblar una tonteria, malgrat això, t'animo a que ho intentis. Potser sola és un pel aborrit, tot i que és més profitos per tu, si vols, prova de jugar-hi amb amics o la teva parella i aixi de pas potser descobreixes coses noves d'ells.

    Si la "inexperiència i la por de la raça humana et colpeja" el que has de fer és llevar-te del terra i plantar-li cara. Mira als ulls del problema. Tot problema te solució, excepte la mort i la mort no es cap problema perquè és la fi d'un cicle. Així que busca solucions que sempre n'hi han.

    No crec que t'haguis de sentir culpable de res si sempre fas cas del que et dicta el teu cor. La inocencia es va perden amb el pas del temps. Arriba un punt que ja no ets tu a qui prenen el pel, sino que gires la truita i son ells els que queden al descobert.

    És cert que hi ha coses que potser no ens esperavem, però aquesta és la gràcia de la vida, sino seria extremadament previsible tot i seria tot plegat massa aborrit.

    No crec que les persones que no es rendeixen, que son valentes, fortes i egoistes, s'haguin "guanyat" com tu dius, fer realitat els seus somnis. Crec que tothom ha de fer o fa petits sacrificis per poder arribar a complir algún dels seus somnis.

    Per últim acabaré amb una frase d'un celebre que no recordo el nom. Diu així:
    No somiis, viu els teus somnis.

    Somriu i sigues feliç:

    Sanke85

  • Sanke85 | 11-03-2007 | Valoració: 10

    Vivim succesos pels quals no estem preparats per apendre d'ells, per demanar ajuda als amics i a la gent que t'envolta.
    Al cole ens ensenyen coses útils, tot i que com és evident, no ens poden ensenyar de la vida, només ens fan una breu pincellada d'ella. La vida l'has de viure tu pas a pas i gaudir-la amb els seus pros i contres.
    No ens han ensenyat a reacionar rápid davant els problemes perquè això cada persona ho apén al seu ritme i fins i tot m'atreveixo a dir que hi ha gent que no ho aprén mai.
    La por que tots tenim de caure per segona vegada en un mateix lloc, es només psicológic. És una por que tenim al recordar el dolor, peró hem de ser més forts i ho som al haver caigut i haver-nos curat. Recorda sempre que quan la vida ens colpeja, ens hem d'aixecar un cop més.
    Realment m'encanta la idea de que en un futur hi haguin diccionaris que ens ajudesin a solucionar els problemes de la vida en general.
    La veritat és que realment és un inconvenient el fet de que un problema pugui tindre moltes respostes, malgrat aixó, has de saber que la correcta, només és aquella amb la que tu estiguis a gust, és a dir, fes el que el teu cor et digui.
    El fet de trobar-se a un mateix/a mai ha estat fàcil, quasi sempre descobrim coses d'uns matexios, doncs sempre hi han successos que et posen a prova i elegeixes camins i aquestes petites i/o grans elecions que facis et faran ser més persona i anar-te trobant a tu poc a poc. Tingues paciència.
    Somriu i sigues feliç. Gràcies per ser aquí de nou. Ja saps que els teu relats m'encanten. M'agrada que em facin pensar com tu ho fas. Gràcies per no deixar d'escriure.
    Una forta abraçada i molts petons:
    Sanke

  • Sanke85 | 28-11-2006 | Valoració: 10

    Un relat breu, però colpidor a més no poder. Quasi diria que es sublim...

    Jo he escrit forçes relat de "amor-desamor" sobre l'oblit, però tu n'has sabut plasmar tota l'esencia a la perfecció. Per això et puntuo amb la nota màxima. Dos de dos ja. Dos relats llegits i dos relats genials. Et seguire llegint.

    No deixis d'escriure mai. Somriu i sigues feliç:
    Sanke85

  • Sanke85 | 28-11-2006 | Valoració: 10

    Sento l'agonia que corromp el teu cor desprès de llegir aquest relat. Cada vers, és un crit de... podria dir-n'he venjança? no ho sé pas... El fet és que m'ha arribar al fons del meu cor. M'agrada el relat, però no m'agrada que et sentis aixi...

    Que no et destrossin les paraules dels demés ni pel que fa referència a l'escrit d'aquí amunt ni per res del món. Escriure es un art i no tothom te aquest do. Tu amb lo joveneta que ets, Laia, crec que tens força potencial.

    Si et plau no deixis mai d'escriure. Somriu i sigues feliç:
    Sanke85

  • Sanke85 | 26-11-2006 | Valoració: 10

    Ei ja tocava no? Estava esperant un nou relat d'una de les més belles persones que hi han al planeta terra.

    M'agrada imaginar totes les coses que aquí hi dius, traçant paraula rere paraula... No vull ni pensar que seria la vida sense poder imaginar, doncs per mi imaginar és com crear. Crees/imagines un món on poder fer tot el que vulguis, un món que és com tu vols.

    La veritat es que a mi em fa reflexionar força sobre la vida... sobretot amb aquest final que es tant sorprenent com impactant. Molt bon relat de debó.

    No deixis mai d'escriure, sempre em fas pensar i això poca gent ho aconsegueix. Segueix aixi!
    Somriu i sigues feliç:
    Sanke85

  • Sanke85 | 23-07-2006 | Valoració: 10

    Record d'avui, records d'ara, de tu i jo. D'aquesta complicitat que diria que ningú o quasi ningú coneix... i es que la nostra amistat va més enlla de les paraules que ens dirigim per aquí.

    Sobre el relat dir que esta molt bé, m'agrada però et dire que el podies haver fet un pel més llarg. Tot i així, has sabut transmetre al lector el que volies.

    Bé per últim dir-te que sento haver tardat tant en escriure aquestes paraules, però que tenia molt present que ho havia de fer.

    Apa doncs, espero veure't ben aviat. Somriu i sigues molt feliç.

    Sanke85

  • Sanke85 | 11-03-2006

    Els éssers humans quasi sempre estem sufrint per alguna cosa o un altre. Majoritariament els "joves" és per amor. Com en el teu cas. Veig que ara estàs com jo. Jo també he perdut la meva estrella polar que em marcava el Nord... però intento que aquesta amargor que em consumeix el cor, poc a poc, marxi del meu ésser... ja sigui escrivint o plorant. Doncs considero que escriure es una manera de creixer interior i espiritualment i plorar, jo cerc que, per més que diguin, no és de dèbils, sinó de forts. Són forts que han descobert els seus problemes i el buiden amb cada llàgrima. Plora, buida tot el que tens dins, et sentiràs millor.

    Si necesites l'ajuda d'un amic, ja sap on sóc. Sempre seràs la meva lluna;)
    Somriu i sigues molt feliç.
    Fins aviat:
    Sanke85

  • Sanke85 | 10-03-2006 | Valoració: 10

    Saps que? M'has fet recordar un del meus "poemes", el de: "Què passa quan..." en el que feia com una reflexió sobre la vida a base de tot de preguntes, potser es perquè ara en certa manera em torno a sentir així desprès de tan temps... no sé...

    Estic d'acord amb tu quan dius que el món el difícil. També crec que si somrius i intentes ser feliç a pesar de que la vida no vagi com tu voldries, seràs més fort, tindras les coses més clares, valoraràs més allò que tens i que no tens, entre moltes altres coses, tot això: és un tresor.

    Saps que? M'agrada tot el que escrius, no sé ben bé com t'ho fas però em tens enganxat als teus escrits, sempre donen que pensar molt, i això és un digem-ne "efecte" que poca gent sap causar en mi. Gràcies per escriure. Somriu i sigues feliç.
    Fins aviat:

    Sanke85

  • Sanke85 | 01-03-2006 | Valoració: 10

    Ei m'ha encantat el relat. M'has arrencat un altre somriue. Gràcies.

    Estic totalment d'acord amb tu. Els éssers humans, som idiotes per naturalesa. Sempre cometem errors i quasi sempre son els mateixos que hem comès milers i milers de vegades. Dir-te que no tothom apren a base de "pals" com tu dius, hi ha qui per més "pals" que es doni, dificilment es donarà conte de l'error que ha comès, per això estic tan d'acord amb tu quan dius que els humans som únics e inútils.

    Pel que fa a texte el trobo molt bo i divertit. Es podrien posar infinits exemples, però crec que aquests en son una bona mostra, a part, si n'haguesis posat molts el texe haguès quedat molt recarregat i al final s'acabaria fent pesat de llegir, però no és el cas. Has sabut trobar molt bé les paraules. Segueix així. No paris mai d'escriure.

    Molta sort en veure les coses a la primera. Jo a partir d'avui m'hi fixarè una miqueta més ;)

    P.D.: M'han agradat molt les dues fotos. La d'avui (Luis Royo) i la de l'altre dia també era molt bona.

    Molts petons. Somriu i sigues molt feliç:
    Sanke85

  • Sanke85 | 22-02-2006 | Valoració: 10

    Primer de tot, dir-te que m'alegra molt tornar-te a veure per aqui, ja feia massa temps que no et passaves per publicar, (casi dos messos!). No ens ho facis més això d'acord?

    Segon. M'ha encantat el relat. Crec que tot el que dius son veritats com temples. A vegades la gent fingeix per fer-se l'interesant o pel que sigui per tal d'intentar conquistar a un altre persona. Jo personalment, trobo molt trist, que una persona hagui de fer això, però bé... cadascú és com és i es valora com es valora... Si creuen que mentint o fingint ser qui no son, seràn millors... alla ells... però ja s'ho tobraràn... ja saps que diu la dita: "s'agafa abans a un mentider que a un coix" i ja t'asseguro jo que és ben certa.

    Tercer. Crec que tens tota la raò quan dius que ens em d'estimar a les persones per com son, i no per com nosaltres voldriem que fosin... També tens raò quan dius que no podem canviar a la gent, jo he comès el gran error d'intentar-ho fer sense aconseguir res... ja ho dono per perdut... que ningú ho intenti, normalment acostuma a ser un esforç inútil.

    Quart. Que ningú perdi l'esperança en l'amor. Arriba quan arriba... i quan arriba és lo millor de lo millor...

    Cinquè. Espero que tinguis molta sort en l'amor. T'ho mereixes, per ser com ets.

    Per últim i no per això meys important... Moltísimes gràcies per tots el comentaris que em fas, de debò, ets un sol ;) m'animes molt. Gràcies per ser com ets i... si et plau... no canviïs mai.

    En veiem aviat vale?
    Una forta, però dolça abraçada. Petons:
    Sanke85

  • Sanke85 | 09-02-2006 | Valoració: 10

    Per començar no crec que no sapigues com expresar-te, perquè si més no, escrivint ho fas molt bé.

    El que dius pel que fa a que tan sols escrius desgavells... ho sento però t'he dir que no és així, son veritats com temples. A qui no li ha passat que per qualsevol cosa, ja sigui un malentés o el que sigui s'ha sentit fatal?

    Si no saps qui és la gent que t'envolta la cosa és força fácil, preguntar i obtindràs respostes.

    Al llegir que ja no sents bategar el teu cor m'he enrecordat d'un "poema" que jo vaig escriure, si vols donar-li un cop d'ull el títol és: "No és un amor no correspós qualsevol".

    M'agrada el final: "...aprén a mirar el món amb ulls de nadó, veient-ho nou, sorprenent-se amb tot". M'encanta el fet de pensar que tot el que veu es nou per els seus ulls... tan debó tothom mirés tot amb els ulls de nou nat així ens donariem conte de tot el que tenim al costat, que no es poc, doncs tot te la seva bellesa.

    Bé noia demà et seguirè llegint. M'agrada molt com escrius. No deixis mai de fer-ho.
    Una dolça abraçada:
    Sanke85

  • Sanke85 | 09-02-2006 | Valoració: 10

    M'he sentit identificat quan dius: "Avui desitjo que sigui un dia d'aquells en que t'estires al terrat amb una manteta i passes les eternes hores mirant al cel, sense pensar en res, o més ben dit amb el pensament tant col·lapsat que prefereixes no ordenar-lo, amb el mòbil apagat, sense que ningú sàpiga on ets i amb la estúpida certesa que ningú et vindrà a consolar en tota la tarda. Mirar al cel i no pensar en res, relaxar la ment. I, de música de fons, balades".

    També m'agrada molt el final quan dius: "...així que riuré les ganes de plorar que tinc..." és una cosa que he d'apendre a fer o intentarè posar en pràctica.

    Se que no soc ningú per jutjar a ningú, però tot i això et dirè que el teu relat plasmes moltes veritats i que m'agrada molt. Feia força temps que no comentava a ningú i m'alegro haver-te llegir perquè m'he endut una molt grata sorpresa.

    També et diré que fins a cert punt és bo estar trist, així ens donem conte de tot el que tenim i ho valorem més o simplement ho valorem com es mereix. Molts no saben lo afortunats que son.

    Ara un consell, que ets lliure al 100% de seguir-lo o no: encara que no necesitis a ningú perquè et consoli, sempre es bo explicar les coses a un amic per desfogar-se, sinò corres el risc d'explotar per qualsevol cosa, parlar i sinò, doncs buida com ho has fet aquí, escrivint.

    Per cert moltes gràcies pels teus comentaris.

    Anims! No deixis d'escriure. Et seguiré llegint.
    Somriu i sigues molt feliç:
    Sanke85

  • Sanke85 | 02-02-2006 | Valoració: 10

    És el tercer relat teu que llegeixo i cada cop que ho faig em meravello més i més. Segur que si segueixes així quasi ningú et podra fer ombra. Ara encara ets jove però tens una potència escriptora que impresinona. Ja m'agradaria a mi tenir el teu nivell...

    No et cansis mai d'escriure. Somriu i sigues molt feliç:
    Sanke85

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: