Sense resposta (Buscant un perquè)

Que difícil és trobar el perque a l'amor, perque m'agrada aquesta persona i no aquella altre?, perque m'han deixat?, perque els seus petons ja no són el que eran?, pq avui me l'estimo més?, entre tots els camins aquest és el més difícil pq topa amb els sentiments d'un cor que ens pot fer coses inpensables per amor, a vegades aquella "xispa" desapareix, o records d'altres persones que no s'en van, n'hi ha un bon miler de perques pq cada parella és diferent, i a vegades aquests perques no s'entenen ara però sí més tard, i és que és un tema molt delicat en el que tothom molts cops no gosa a ser sincer pq no s'atreveix o no arrisca. Bé almenys aixó és la meva opinio pel que he viscut. Au doncs no t'amoinis amb el temps aniràs aprenent com tothom i t'aniràs fent un cacau sense entendre res, ara pasaràs un temps amb el cap cot pq el fet d'estimar deixa emprenta però amb el temps i la ilusiò de continuar endavant tornaràs a somriure i més que abans ;), ànims disfruta del present i no et quedis al passat, una abraçada ben forta. I moltísimes gràcies per tot els teus comentaris!!!

Com veus ja he fet els deures, ara estic al dia.

Sincerament, aquest mots que últimament escrius pels teus lectors que no et coneixen, ignorant la motivació i el context. Sentir-te buit i no trobar respostes es una cosa normal en el teu cas. La gent esta ple de paradoxes, decisions que prenc amb unes motivacions que no sempre es lo que voldríem. Qualsevol relació tindria que estar basada en la sinceritat. Però malauradament no es així. No serà la ultima vegada que algú et demostri la seva covardia a l'hora de enfrontar-se i dir la veritat. Creurà que es lo millor, perquè fins i tot nosaltres si estiguéssim al seu lloc dubtaríem.

Per sort, amb els anys, aprens a que encara que sembli que sigui pitjors, la dius. Senzillament perquè se la mereix i ets just.
Tindries que escoltar-me més les meves batalletes. Esses escoltat que de vegades aquestes noies que ens roben el cor i la ment, tenen dubtes sobre les seves emocions, s'obsessionen, tenen por de no estar preparades o de fracassar, tenen por de perdre't... en definitiva, per molt que de vegades es digui que les dones son d'un altre planeta son tan humanes com tu i jo. Així que si vols alguna resposta, pots fer dos coses... pensar que pot pensar ella... o decidir que ja hi ha prou d'esperar i plantar batalla... es que potser negaria la veritat a un amic? Si o No?

Ens veiem.

Taillent;
... esperant la primavera, una trucada que farà caurà les fulles dels arbres que volaran en l'aire càlid del amor...

aquest poema i poc realista, o sia, talment com és l'enamorament! Si volies reflexar això, em sembla que l'has aconseguit, en saps escriure i crear ambient... però si no, prepara't, perque la vida és un continuo preguntar i preguntar-se i esperar respostes que no arriben...
Mariola

I es que hi ha cops que no l'entenem a l'amor. És irracional a vegades, careix de raó, pot començar sense esperar-t'ho i pot acabar sense trobar-hi l'explicació. I és aleshores quan necessitem un perquè, una raó, unes paraules que ens ajudin a comprendre perquè alló s'ha acabat. I, a vegades, no existeixen.
Bonic poema!

Una abraçada

GuSPI