Ni un hola ni un adèu

Un relat de: Sanke85

Ni un hola,
ni un adèu,
ni un bes,
ni una caricía,
ni res,
de res,
de res...

Dies tristos,
tardes tristes,
nits tristes...

La lluna està apagada...

Ni un hola,
ni un adèu,
ni una paraula,
ni res,
de res,
de res...

Penso com oblidar-te ja,
però...
no se per què,
encara no puc...

Diga'm per què Cupido...
vas clavar la meva fletxa tan fort
i la seva tan poc?

M'odies?
No em vols veure més?
diga'm el per què...
si et plau,
ho neccesito...

Parla'm!

Pensava que haviem viscut alguna cosa
i ara resulta que...
tot va ser un somni?

Què reals que eren aquelles mirades,
quan em transmetien...
què reals que eren aquelles carícies,
com m'esgarrifaven la pell...
què reals que eren aquells petons,
quants sentiments....
a flor de pell...

Eren tots falsos?
diga'm-ho,
si et plau,
ho necessito...

I ara...

Ni un hola,
ni un adèu,
ni una mirada,
ni res,
de res,
de res...

Comentaris

  • Oblidar un amor no correspost[Ofensiu]
    eternasomiadora | 30-10-2006

    Hola!! Osigui ke has escrit i jo sense saber-ho u.u!! Aixo no pot ser!!!
    Un altre cop el teu tema preferit el desamor el mes doloros de tots i com sempre d'escrit a la perfeccio!! Jo ja nose ke dir-te per animar-te pero eternament no podras escriure poemes a una mateixa persona ke no els llegeix.
    Estic segura ke algun dia trobaras una princesa a la qual li escriuras poemes al.legres kels llegira amb un somriure tendre a la cara, pq els teus poemes mereixen ser escoltats pq set dona molt be esecriure!!
    Be jo vaig a pensar en el proxim poema ke posare aki ;) bexitos i fins aviat Sanke!!!