Tant t'és tot, no t'importa res el més minim, i això a mi em destrossa, però si no t'importa que plori, m'aixugue les llàgrimes.

Feliç aniversariiiiiiiiii!!!!! T'estimuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!! ^^

molt aquest poema, ple de sentiments frustrats. M'has posat la pell de gallina...
ei! gràcies pel teu comentari.
et seguiré llegint

una abraçada
llumdenit

M'ha encantat el teu poema, sempre trobes una persona així, a la qual sembla k no li importis el més mínim, però potser el seu problema és que no vol reconeixer k l'importes.

continua aixi;)

Sento l'agonia que corromp el teu cor desprès de llegir aquest relat. Cada vers, és un crit de... podria dir-n'he venjança? no ho sé pas... El fet és que m'ha arribar al fons del meu cor. M'agrada el relat, però no m'agrada que et sentis aixi...

Que no et destrossin les paraules dels demés ni pel que fa referència a l'escrit d'aquí amunt ni per res del món. Escriure es un art i no tothom te aquest do. Tu amb lo joveneta que ets, Laia, crec que tens força potencial.

Si et plau no deixis mai d'escriure. Somriu i sigues feliç:
Sanke85