Tant t'és tot, no t'importa res el més minim, i això a mi em destrossa, però si no t'importa que plori, m'aixugue les llàgrimes.

Un relat de: Fada vermella

Tant et són les meves paraules,
no t'importen el més mínim,
et rius de els meus versos,
i em destrossa...

Tant et són els meus sentiments,
no t'importen el més minim,
et fa gràcia que exprese el que senc,
i em destrossa...

Tant et són els meus pensaments,
no t'importen el més mínim,
encara baciles...
i jo plore.

I llavors,
tant et són les meves llàgrimes,
no t'importen el més minim,
llavors m'aixugue les llagrimes...

Comentaris

  • Felicitats!![Ofensiu]
    sucdetaronja | 03-01-2007

    Feliç aniversariiiiiiiiii!!!!! T'estimuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!! ^^

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    llumdenit | 12-12-2006

    molt aquest poema, ple de sentiments frustrats. M'has posat la pell de gallina...
    ei! gràcies pel teu comentari.
    et seguiré llegint

    una abraçada
    llumdenit

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    ninfeta_183 | 29-11-2006

    M'ha encantat el teu poema, sempre trobes una persona així, a la qual sembla k no li importis el més mínim, però potser el seu problema és que no vol reconeixer k l'importes.

    continua aixi;)

  • Paraules que fan mal...[Ofensiu]
    Sanke85 | 28-11-2006 | Valoració: 10

    Sento l'agonia que corromp el teu cor desprès de llegir aquest relat. Cada vers, és un crit de... podria dir-n'he venjança? no ho sé pas... El fet és que m'ha arribar al fons del meu cor. M'agrada el relat, però no m'agrada que et sentis aixi...

    Que no et destrossin les paraules dels demés ni pel que fa referència a l'escrit d'aquí amunt ni per res del món. Escriure es un art i no tothom te aquest do. Tu amb lo joveneta que ets, Laia, crec que tens força potencial.

    Si et plau no deixis mai d'escriure. Somriu i sigues feliç:
    Sanke85

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fada vermella

Fada vermella

148 Relats

279 Comentaris

104618 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________

Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________


www.fotolog.com/suuud


R en Cadena

"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")