La primera llàgrima d'any nou

Un relat de: Sanke85

Han sonat les dotze dolçes campanades de l'any nou...

tu, ja no hi ets...

la primera llàgrima del 2006, ha tornat a ser per tu iaio....

com cada any...

desde que vas marxar...



Encara ara et duc i et duré sempre al meu cor...

em vas ensenyar tant, però tant...

et trobo a faltar tant!

joder quina puta merda de món...

perquè sempre t'endús a qui menys s'ho mereix...

no ho entende mai...

mai...



T'estimaré fins el final dels meus dies i més enllá...

Comentaris

  • Trobar a faltar...[Ofensiu]
    eternasomiadora | 24-02-2006 | Valoració: 10

    Quin poema més maco, dedicat al teu avi, la mort mai la podrem entendre ni el perque de moltes coses, però tot i així ningú ens podra robar lo més important l'amor i les bones estones :) anims segur que el teu avi serà sempre amb tú i et seguira cuidant com sempre!!!

    P.D: El día que et canviis la imatge, serà el día que seràs feliç i tiraré petards!!! La vida és difícil però amb un somriure les coses és fan més fàcils almenys per a un moment, segur que el teu avi és com li agrada més veuret ;).

    Una abraçada.

  • sense paraules[Ofensiu]
    hilderoy | 01-02-2006 | Valoració: 10

    Que bonic que es el relat.
    Et semblarà molt tonto, pero m'he emocionat de debò. Felicitats

  • La vida[Ofensiu]
    Yuna | 29-01-2006

    és així. Sempre ens pren el que més volem. Segur que d'alguna forma.. et fa costat, sigui on sigui ..

    Yuna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: