Perquè un somni és difícl d'aconseguir

Bon relat per remarcar l'eterna pregunta sobre el perquè és tan difícil aconseguir un somni. Tots ens tracem camins, fixem objectius, i això és bo, però tenim que aprendre a caminar, entre rocs i punxes i saber esquivar-los i si caiem tornar-nos a aixecar i caminar de nou. Ningú esta preparat, tots en tenim que aprendre i encara que sembli dur, si no ensopeguem, no aprenem. Els nostres somnis també canvien i les nostres prioritats també. El que ara volem, potser dema ja serà una altre cosa.
No et pensis que hi ha persones més fortes, més valentes ( més egoistes si que ni han), segur que tu també ho ets de forta i valenta, encara que no t'ho sembli.
No deixes que res t'enfonsi, viu i no deixis mai de caminar
Be ja t'he donat una bona pallissa, espero que t'ajudi.

Una forta abraçada plena d'energia positiva

Naiade

Ja saps que m'encanten els teus relats, me'ncanta la teva manera d'exposar-los, amb una naturalitat abrumadora i amb matissos i reflexions que fan pensar força, cosa que a mi personalment, ja saps que m'agrada molt.

A veure... pel que fa al relat en si... fare el que et faig sempre, jejeje, te'l comentare més o menys, punt per punt. Som-hi!

Si traçes un cami... segueix-lo! No et cansis mai de seguir-lo. No tiris mai la tovallola pel que et pugui dir la gent, si realment és el que tu vols fer, si és el que realment desitjes de tot cor, ho aconseguiras. Perque tu i tothom que es marca una meta, o somni, si creu fermament en ell ho pot aconseguir, tot es força de voluntat, constancia i paciènca, d'aquest últim més que de les altres dues.

És cert que mai sabrà ningú que passarà dintre d'un espai-temps qualsevol, doncs això és imposible, sempre podem pensar el que podria passar i/o voldirem que passes, però a vegades tenim altres factors externs que potser no teniem pensats, com un comentari d'algu en un moment inoportú, un accident, una malaltia, o simplement el fet de que plogui, ja ens pot variar tot el que nosaltres haviem pensat d'entrada.

Si no saps com reacionar ràpid als possibles "fets" que dius al relat... hi ha un... digem-n'he "joc" que potser t'aniria bé. El "joc" consisteix a pensar problemes i trobar el major nombre de respostes que hi haguin pel problema en questió i pensar quina solució elegiries tu en cas de que et pases aquest "fet". Pot semblar una tonteria, malgrat això, t'animo a que ho intentis. Potser sola és un pel aborrit, tot i que és més profitos per tu, si vols, prova de jugar-hi amb amics o la teva parella i aixi de pas potser descobreixes coses noves d'ells.

Si la "inexperiència i la por de la raça humana et colpeja" el que has de fer és llevar-te del terra i plantar-li cara. Mira als ulls del problema. Tot problema te solució, excepte la mort i la mort no es cap problema perquè és la fi d'un cicle. Així que busca solucions que sempre n'hi han.

No crec que t'haguis de sentir culpable de res si sempre fas cas del que et dicta el teu cor. La inocencia es va perden amb el pas del temps. Arriba un punt que ja no ets tu a qui prenen el pel, sino que gires la truita i son ells els que queden al descobert.

És cert que hi ha coses que potser no ens esperavem, però aquesta és la gràcia de la vida, sino seria extremadament previsible tot i seria tot plegat massa aborrit.

No crec que les persones que no es rendeixen, que son valentes, fortes i egoistes, s'haguin "guanyat" com tu dius, fer realitat els seus somnis. Crec que tothom ha de fer o fa petits sacrificis per poder arribar a complir algún dels seus somnis.

Per últim acabaré amb una frase d'un celebre que no recordo el nom. Diu així:
No somiis, viu els teus somnis.

Somriu i sigues feliç:

Sanke85