L'acomiadament del primer amor?

En un dia de lluna plena,
em vas dir...
que m'estimaves,
però ara...
només com un simple amic.

Em vas dir que trobaries a faltar...
els meus petons,
les meves caricies,
però...
que encara m'abraçaries com fins ara.

Em vas dir que,
ara per ara...
només volies...
amistat...
seguir quedant,
com fins ara...
però...
sense petons,
ni carícies...

Em vas dir que dubtaves de si
em volies com a parella o no,
em vas dir que tenies dubtes,
em vas dir que m'esperés...

Jo t'esperaré,
doncs t'estimo massa...
com per deixar de veure't...
com per deixar de parlar-te...
com per no voler ni que sigui...
la teva amistat...

T'esperaré,
fins que ja no dubtis,
i et demano que siguis sincera,
si et plau,
sigues sincera,
com ho has estat fins ara,
sigues valenta per dir-me,
si m'estimes,
o si no m'estimes...

Diguis el que diguis...
et duré sempre,
al meu cor...
perquè t'estimo,
en cos i ànima.

Sé que...
no puc trobar a ningú...
per més que busqui,
que sigui com tu...
cada dia que passo al teu costat,
em sento l'home més afortunat de l'univers.

Què ens ha passat?
Per què m'has abandonat en l'amor?
Jo encara t'estimo.
Com és que dubtes tant?
Jo ho tinc molt clar.
Sé que t'estimo i que...
no ho deixaré de fer,
perquè és un amor autèntic...

Per tu he sentit moltes més coses,
que quan creia que estava enamorat d'altre gent...
amb tu tot és massa diferent...
els meus sentiments són més purs que mai...
sé que no ets només el caprici del moment,
t'estimo de debò...

Gràcies a tu,
puc dir que...
he descobert que és l'autèntic amor...

Necessito saber de què dubtes...
per què em demanes temps per pensar?
realment m'estimes?
em vas estimar?
són preguntes...
que se'm passen pel cap,
ara mateix...
no ho acabo d'entendre...
tot i així...
si el que vols és temps...
jo t'esperaré...

No corris,
però dona't pressa,
pensa,
analitza,
reflexiona...

Jo t'estimo...
no vull sofrir més,
sigues sincera com fins ara.

I recorda que...
fins quan faci falta...
jo...
t'esperaré.

T'estimo Rut.