Preguntes sense resposta.

Un relat de: eternasomiadora

A vegades pensem que hem nascut per fer certes coses,
però conforme passa el temps,
poc a poc ens donem compte de que per allò que pensavem
que teniem fusta durant tota la vida, s'ens va en orris,
pensaments, il·lusions, temps, dedicaciò, amor...
Uns sens fi de coses que nosaltres millor que ningú conéixem,
la inexperiéncia, altres persones que t'afecten que et posen
entrebancs, la por... una serie de coses que t'impedeixen
aconseguir tot allò que vols, que anel·les, que desitges...
Potser a vegades pensem en uns ideals que potser
no són el millor per a nosaltres, perque volem aspirar a tant
si no podem??? Es la psicología de l'ésser humà que ens fa
ser així? Perque qui es vol dedicar a alguna cosa no la pot fer
perque a nascut sense els estris necessaris???
Perque hi han tantes preguntes sense resposta???

Comentaris

  • Un cop més... Genial[Ofensiu]
    Sanke85 | 08-08-2007 | Valoració: 10

    Un cop mes ens fas pensar sobre la vida en general, cosa que no em cansaré mai de dir que... m'encanta! Gràcies.

    Dius que em nascut per fer "certes coses" a la vida, que la gent ens posa entrebancs i que a vegades som nosaltres, a causa de la por, i que d'alguna manera no aconseguim fer aquestes coses degut a aquests fets... Doncs jo crec que aquesta es la "salsa" de la vida. Aquests petits, o no tan petits, entrebancs que la vida ens depara. Si la gent et fa entrebancar o caure, si la por t'ofega i no et deixa continuar endevant, mira de cara el problema, planta-li cara i busca solucions i si no les trobes busca a la persona o persones que et puguin ajudar.

    No crec que aspirar al màxim ens hagui de suposar un problema, sino tot el contrari, tot depén de com enfoquis l'objectiu de la teva vida. Si t'ho mires com un: "imposible", segur que no ho aconseguiras, peró si t'ho mires com un: "mai diguis mai", que tot i no ser d'un optimisme total et dona prou forces per seguir-ho intentant, segurament ho aconseguiás. La força de voluntat fa molt i el suport de la familia i/o amics també ajuda molt.

    No crec que hi hagui ningú que no pugui fer allò que més anel·la fer, a no ser que, per causes o be econòmique o be per alguna disfunció física, no ho pugui fer, peró bé aquests son casos excepcionals que ens han d'ajudar a mirar la vida amb uns altres ulls.

    Pel que fa a l'última pregunta del relat: "Perque hi ha tantes preguntes sense resposta?" et diré que... Totes les preguntes tenen resposta, només em de cercar la persona que ens la pugui respondre. Per tant el fet de trobar una resposta és relativament fàcil, el dificil és trobar la persona amb la resposta que ens ajudi a continnuar endevant.

    Apa deixo ja de escriure tant que ja em faig pesat com sempre.

    Un peto i una abraçada molt forta. Somriu i sigues feliç:

    Sanke85

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de eternasomiadora

eternasomiadora

32 Relats

80 Comentaris

28871 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Ei!! Primer gràcies per visitar-me!!
Tot seguit em presento sóc una boja acuariana nascuda al 85, i m'agrada escriure coses que penso tot i que se que no tinc raò del tot i m'agrada apendre que encara em falta molt per apendre jeje, i bé escriure és una manera de d'expresar-se i m'agrada fer-ho tot i que no sóc una experta jejeje i faig moltes faltes mai se ma donat bé això u sento. Escric el que penso tot i que se m'en va força la olla perque mai repaso els escrits i poso patacam!! el que penso :P.
I..moltísimes gràcies a tots els que meu escrit us estic molt agraida us anire visitant i escribint tambè un petò molt gran.
Per a qualsevol cosa el meu mail és: ororo85@hotmail.com