Tornant als inicis de la soledat (Buit... Ple...)

Un relat de: Sanke85

Tornant als inicis de la soledat,
ara ja...
sense tu..
torno a estar buit...
però alhora també ple...

Buit...
de somriures sincers,
ara tots tornen a ser falsos...

Buit...
d'abraçades...
amb dolçor...
amb carinyo...
les teves...
ara totes són de compassió...

Buit...
de petons...
suaus...
dolços...
ara aquests...
els somio...
els anhelo...

Buit...
d'ànima...
doncs tu...
t'has endut,
la part que em falta...

Buit...
però...
ple...

Ple...
de records inoblidables...
de carícies inimaginables...
de petons inmillorables...
de sentiments únics...

Ple...
de tristesa...
la que sempre m'acompanyava...
abans de coneixe't...

Ple...
de soledat...
altre cop...

Ple...
de buidor...
la buidor en qué tu...
m'has deixat...

Jo...
encara et recordo...
encara et desitjo....
encara et somio...
encara t'anhelo...
encara et necessito...

Jo...
encara t'estimo...

Comentaris

  • Trobar a faltar...[Ofensiu]
    eternasomiadora | 01-03-2006

    Aysss com ens agrada que la persona que ens estima ens faci sentir únics, els petons les caricies... que ens erisen la pell i ens tornen bojos, aquells que son de debò sense falsedat, pero pensa que a part d'un amor tambè hi ha la família, els amics, els hobbies que són molt importants i et donaran moltes coses. A res home menalegro que tanimin els meus comentaris, ja saps que si necessites qualsevol cosa mu pots dir, per això estem els amics, a mi em fan molta ilussió els teus comentaris i m'agraden molt!!! Bexitos!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: