El professional

Voldria escriure't un parell, o més, de coses sobre aquest relat així que posem-nos.

En primer lloc sàpigues que m'ha agradat molt. Reconec tenir una certa preferència/deformació professional pels relats on és fa referència als massatges i el teu és un dels més encertats que he llegit per aquí (tot i que la fisioteràpia no té gran cosa a veure amb el que es fa en els balnearis).

La historia és divertida, un xic picant i partidària de l'equivoc propi d'aquesta feina - un incís: ¿el nom del balneari té quelcom a veure amb la xocolateria Comes o tant sols és una dolça coincidència?-.

L'us del llenguatge també si escau. Culte, sense ser pedant. Una frase com "el silenci als passadissos encara arrossega galvana" m'ha fet recórrer al diccionari sense mandra. Això és bo, doncs enriqueix tant al lector com a la historia.

Un "però" que té a veure amb la percepció del temps: quan la Sílvia parla pel telefon es mitja tarda i li dona hora a la clienta per l'endemà desprès de dinar, però quan comences el següent paràgraf escrius "I allà que la vaig trobar". Pel lector precipitat això produeix l'efecte de continuïtat respecta a la conversació telefònica, quan no és així, donant-li una momentània sensació d'incoherència. Per a mi, la solució estaria en escriure "l'endemà" just desprès de "trobar".

Bé, tampoc tens que estar d'acord i, segur que, serà totalment vàlid.

Una abraçada i fins el proper relat.

David.

Ens portes ben bé a l'hort, amb una bona ambientació i el joc de paraules just.
Una rialleta picardiosa queda sospesa just al punt de la frase final.
M'agrada aquesta capacitat teva de crear històries en escenaris tan diversos.

Per cert, acabo de veure al fórum que us agradaria fer la propera trobada a Lleida.
Ja intentaré ficar-me en contacte amb el lluisba, a veure si fiquem data. No us podeu arribar a imaginar quin fred arriba a fer per aquestes terres. Hi ha perill de quedar-se mig congelat si es fa una visita turística en ple hivern.

Des de l'espessor gebradora de la boira, t'envio una càlida abraçada!
Bon any, preciosa!

és un luxe actualment presumir de pelleringues i donar-se el gust de demanar una xocolata desfeta! Admirable, la senyora. I admirable l'originalitat del teu relat.
Feliç 2007, angie!

En aquest bosc de RC els comentaris em serveixen per obrir camins i fer descobriments. Aquest relat, una troballa ben divertida. L'humor és avui dia un bé de primera necessitat.

... que es llegeix sol.

I el final... jajaja! has pensat de presentar-lo a la categoria d'equívocs?

Una narració ben portada amb un final picant. Una demostració d'ofici en la feina literària. Bé, ja veus que els d'RC ens han posat junts com els amants de Teruel, tonto ella, tonto él hehehehe. A més tu anaves a Vilopriu i jo a Colomers o sigui que sempre hem estat a prop. Espero que aquest any et porti tots els teus desitjos menys un per que puguis continuar amb algun anhel. Feliç 2007, amb set de literatura.
L'astrònom des de la seva talaia.

A part de l'estructura del relat, crec que està molt bé, i de l'interès que desperta paraula a paraula, crec que el títol està molt ben trobat, de debò.
Una abraçada i bon any.

M'agradat el teu relat, Angi. Un jove que ve del negoci de la nit luxuriosa i una dona nua, amb pelleringues i euros, què hem de pensar sinó amb un desenllaç sensual, i efectivament així és: quin plaer el de la xocolata calenta!
Molt bé Angi.
Rodamons

ja sera menys

bones! ostres, quin relat més relaxant... jeje!
Enhorabona pel relat, està tan ben descrit i el personatge és tan encisador (quines mans...!) que ben bé me n'aniria ara mateix cap allà (potser pagaria més de 60euros... ajjajajaa).
Molt ben escrit (cap sorpresa) i, evidentment, la frase final és molt bona (sí, el final queda molt obert).

petons!

...al comentari "jutgil": és bo, obert, quasi impecable... Amb una frase final que no sabem exactament com agafar...-o sí?-
Xicona, especialment en aquestes dades... molta rebolica! I que ens acompanye la salut!-amiga amable, però traïcionera-.

Un relat molt ben portat. Domines la tècnica de la narració i tens la virtut de saber economitzar bé: en poques paraules descrius la situació i ens transportes al bell mig de l'escena. Jo m'he vist en el balneari i gairebé he tingut ganes de saber quins dots té aquest professional que ens presentes. El final: boníssim. Li has donat la volta en una sola frase. Felicitats! I molt bon any 2007.
Una abraçada,
Fredia

No em podia anar a dormir sense saber que passaba en nostre Web.
i mas sorpres com sepre em aquesta historia, que he llegit , molt a gust i m'ha relatxat. sembla que siguis tu la masatgista.
Un peto angie