Quadern de camp

Un relat de: ROSASP

Blat daurat,
planaries acolorides,
antigues teules
enfilades als tossals
per on llisca el sol
amb records de pluja.
Tendre abraçant àrid,
mans sobre pell nua;
remors i textures
endormiscades
que es perden
pels marges
dels camins i
sense portat a cap
lloc concret,
obren els braços
de bat a bat
a totes les mirades.



Blau sobre verd,
fugaçment diluït
amb calitja de mots,
núvols de miratges
entre fulls en blanc
que s'omplen
misteriosament
d'imprevisibles
bufades sense veus
ni rostres.
Metamorfosi
d'un temps imprecís
que gesta i avorta
glopades de vida.
Engendrar i parir
instants,
tant i tan poc...



Insaciable i inquiet
s'endinsa el paisatge
pels porus oberts,
desfullant un crit
prenyat de silencis.
Carícies que esquincen
la pell dels significats,
vestint els sentits
amb espais frunzits
d'olors i de tactes.
Es xopen molt endins
(amb un lent degoteig)
les absències
d'acolorits
trencaclosques i
les presències
de buits que
no ofeguen.


Petoneja l'herba
el sol matiner
llepant gotes fines
en pits d'aigualera.
Avança la llum
amb diminuts cascavells
d'imperceptibles sons
que tot just aletegen.
Quan esgarrapa
els porticons
de les finestres,
una mandra poruga
neda entre llençols.
El dia retorna...
i amb ell, el pes
feixuc i ingràvid
d'una abstracta
incertesa.


Clareja la llum
en l'espessa arbreda,
clama el buit al cingle
el ressò d'un crit
en goles resseques,
mentre el vent copula
el cant del silenci.
Còncau i convex
abracen l'impossible,
corbes i planes
es fonen en l'horitzó
escurçant distàncies.
Les terres s'ericen
curulles de pessigolles,
amb la humida llengua
d'un temps que rellisca
fregant vels de pols,
de màgia i misteri.
Entre irregulars esquerdes
l'abisme recull
(molt a cau d'orella)
el batec d'unes ales.


Despunta el capvespre
en un passeig calmós
acolorides petjades.
La flor de les mimoses
es recull en silenci i
les fulles es pleguen
filtrant les cadències
d'un codi invisible.
Balla un festejar finit
entre llums i ombres
que sempre reneixen.
Les larves dibuixen
camins dins de l'ou
i en l'obscuritat
ja saben qui són...
Mugrons eriçats
mormolen al vent
oracles humans.
El moment belluga
pènduls i penells
amb secrets conjurs
que amb golafreria
la foscor engoleix.


La remor de l'aigua
tempera els colors
d'una eixuta terra
que espera pausada.
Escolten les granotes
el seu propi cant,
sense pensar si demà
el bassal esdevindrà
un gran forat negre.
Els records s'afileren
amb els ulls mig clucs,
com pardals
endormiscats
als fils de la llum.
Resseguint un núvols
m'observo per dins,
on veig terra i cel
d'un instant precís.

Clenxes de llum
entre onades d'ocre,
vermelles roselles
en mars de secà.
Planeja el falcó
formant part del cel,
el vol res esquinça.
El vent té mil cares
i els braços inquiets,
fa tirabuixons
amb les fulles tendres.
Els dits irisats
pentinen esquitxos
dins les flors boscanes
i l'iris s'empassa
esborralls d'alquímia
en la profunditat
d'una sola mirada.
Llisquen els sentits
per tobogans d'espirals,
udolant joiosos
la caiguda lliure
de saber el final
sense por de perdre.















Comentaris

  • Estimadora universal...[Ofensiu]
    cassigall blau | 07-06-2006 | Valoració: 10

    ...de la nostra terra...!.

    Petoneja l'herba
    el sol matiner...

    Ostres, Rosa, mai m'hauria pensat que la "puta" aigüalera del mati, fos tan bonica...

    Quan mes ho tenim davant, menys ho veiem...

    Llàstima que AVIAT sols quedarà la terra, les roselles, l'aigüalera...i els poemes teus(almenys)
    Una abraçada
    pere

  • Mots...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 07-06-2006 | Valoració: 10

    de gran poetessa...admirable. Gràcies Rosa pels teus comentaris sempre tan amables, que no sé correspondre com cal. Sóc de poques paraules.
    1petó molt gran. ESPIRAL.

  • ROSA, LA MEVA ROSA...[Ofensiu]
    llu6na6 | 07-06-2006 | Valoració: 9

    això de "meva" és un dir, esclar!

    tens tanta vida dins que sobreïxes per tots els porus de les teves paraules.

    les teves paraules em porten al teu món, un món interior d'una bellesa prodigiosa i exquisida.

    Un doll de llum canta, dansa, riu, estima quan entra pel porticó mig obert del teu poema.

    pertot ombres i sol trenant-se en una tendra abraçada d'infinit amor.

    gràcies per aquesta visió tan joiosa que em tramet aquests colors tan vius i vibrants d'aquesta teva-nostra primavera que arreu degota un poc del teu cel inabastable.

    una abraçada amb tot el cor, ROSA!

  • Capdelin | 06-06-2006 | Valoració: 10

    a la fi, has tornat a la POESIA!
    bon títol que domina tot l'immens poema... Has esgotat tot el diccionari i la natura diligent, t'ha ofert noves paraules...
    el teu poema té un ritme bestial que facilita la lectura a cops de bateria de jazz, em recorda aquell Ruben Dario:
    "Ya viene, ya viene el cortejo. Ya passan debajo los arcos triunfales las ínclitas razas ubérrimas, sangre de Hispania fecunda..."
    Et mereixes una genuflexió interna i l'ofrena del meu cor a la deessa!
    ptons i una abraçada.

  • vaig molt ple de feina[Ofensiu]
    jaumesb | 06-06-2006 | Valoració: 10

    et llegiré quan pugui
    felicitats per portar-me màgia per besar, màgia i poesia de la que a mi m'agrada

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

643380 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")