Somriures vestits de rodolí

Un relat de: ROSASP

Els seus somriures espontanis i vitals envaeixen l'aire.
Espurnes de llum salten juganeres, conquerint la màgia d'aquell instant precís i es gronxen en les branques d'una felicitat innata.
Es fa estrany aquell vincle gairebé palpable, les línies fictícies d'aquella complicitat a la que no li busquen noms.
Són joves, molt joves (de tretze i catorze anys) i tenen ganes de compartir un temps que els hi pertany, assaborint-lo sense dubtes i amb els braços ben oberts. Exprimeixen fins la darrera gota del suc de cada vivència, deixant lliscar pels sentits un llenguatge improvisat i espontani.
Són amics més enllà dels interessos, cabretes boges que es deixen anar serra avall.
Pujats a dalt de l'huracà i asseguts a la gespa, fan tombarelles amb tot el que els envolta i amb els sentiments que guaiten sense por.
S'empassen l'essència de viure directament de l'ampolla, sense massa preguntes ni explicacions, aprofitant tot allò que es van trobant pel camí.
El seu secret és gaudir del moment intensament i alhora amb senzillesa, sense pretendre endevinar com serà el següent.
Tenen en comú l'estimació per la música, però sobretot les ganes de passar-s'ho molt bé i poder-ho compartir.
Encara que el pas dels anys els porti per móns ben diferents, ningú els podrà esborrar l'alegria de haver donat forma a moltes il·lusions junts i de sentir que han estat units per milers de petits i grans detalls.
Amb la lluïssor picardiosa dels seus ulls dibuixen somriures a les notes dels pentagrames i al so dels instruments, escampant-los inconscientment en els gestos quotidians de cada dia.

Què importa el que pot passar en un futur més o menys immediat, quan hi ha un ara mateix tan evident per viure?


14 rodolins juganers més un de regal

Com gats pujats als teulats
els somriures no volen estar engabiats.

Tombarelles de pardal
on no cal gastar-se un ral.

Els sons ballen juganers
mentre creuen els carrers.

S'encomanen les rialles
i es fon l'ombra de les baralles.

Els arbres del riu escolten els secrets
dels peus que salten inquiets.

Bombolles acolorides d'il·lusions
s'enlairen per sobre dels malsons.

Com llampurnegen els ulls
entre emocions i aldarulls.

Somiar a la llum del dia
amb cada moment d'alegria.

Moltes portes es poden obrir
en cada instant per descobrir.

La força del drac ressona
sota la tendresa d'una ona.

Jocs de malabars fan tremolar els dits
quan l'amor desperta els sentits.

Empentes i lluites juganeres
per alliberar l'esclat de les primaveres.

La complicitat és lluerna
que abraça la màgia interna.

El cercle de l'amistat
s'uneix sense estar lligat.

El tacte d'una mà amiga
excava caus de formiga.


Comentaris

  • PetitaHepburn | 31-08-2009

    Màgia. Felicitats.

  • Felicitats![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Quina[Ofensiu]
    ginebre | 07-05-2007

    preciositat de relat. M'encanta!
    I els rodolins són preciosos. Pensa que les rodolins són una mena de haikús, més nostrats i potser més humorístics. Però perquè no poden agafar el punt eteri a vegades? El punt màgic?
    Salut!

  • records[Ofensiu]
    clariana | 10-02-2007

    d'infantesa carreguen aquests rodolins.

    m'agraden aquests versos inoscents i de vailets naïfs.

    gracies

    clariana

  • Quin regal![Ofensiu]
    Unaquimera | 10-12-2006

    Una presentació deliciosament envaïda de vitalitat, senzillesa, felicitat, estimació, complicitat, alegria, il·lusions, present i esperança de futur.

    I amb el somriure que tot això desperta en la lectora ben posat a la comissura dels llavis, arriba als rodolins i s'obre la boca en rialla franca, divertida, satisfeta i un xic envejosa, si és que existeix realment allò que diuen "l'enveja sana".

    Aquestes línies tan simples, de forma tan lleugera, estimulen l'anhel de sentir en la pròpia pell les potetes de les formigues, amb la nineta dels propis ulls recollir la màgica llum de la lluerna, en l'esquena d'una mateixa notar aquella empenta que allibera del pes que l'edat acumula de vegades a sobre, de badar contemplant com suren en l'aire les bombolles plenes d'il·lusions i somnis possibles... i fan somriure!

    Ben aconseguit! Endavant, si et plau, Rosa, que necessitem aquesta alegria sovint pel dia a dia...

    Té, t'envio una abraçada oberta i rodona com una rialla,
    Unaquimera

  • M'ha agradat moltíssim![Ofensiu]
    Arbequina | 20-11-2006 | Valoració: 10

    Tant el text introductori com els rodolins del final m'han encisat, i tot plegat ho trobo una obra originalíssima. Les reflexions del principi, tan ben exposades, tan bellament escrites, es vessen magistralment en els rodolins del final, molt simpàtics i profunds alhora, una convinació agredolça molt agradable i sorprenent.
    Tornant a comentar el text introductori (que m'acabo de tornar a llegir), és magnífic la manera com vas "convencent" el lector, que a poc a poc va assentitn amb el cap i va dient: "és veritat; sí, té raó; jo també he sigut així". Em meravella quan trobo algú tan coneixedor del que va ser la infància o adolescència... de fet, és cosa de memòria i d'haver estat observador... però em meravella igualment. I el teu relat arrodolinat, desprén molt coneixement, i de manera genèria ens apropes a la nostra pròpia infància/adolescència. Gràcies, per tant.

    Parlar de la infància (pura casualitat) m'ha dut amb naturalitat a parlar-te del darrer comentari que m'has fet, precisament d'un poema sobre la infància. Després de llegir-lo, m'he quedat pensarós i m'he dit: "si aquest comentari és un relat!". La veritat, el teu comentari no té desperdici, és una petita joia. Vols saber què he pensat, què pensao encara? Doncs que si pogués, posaria el teu comentari com a text sobre la infància i "penjaria" el meu poema (al que no tinc gaire apreci, doncs no se'm dóna bé la poesia) com a comentari del teu petit text. En sèrio, m'ha encantat el què hi deies i com ho deies...

    En fi, una abraçada ben forta i fins ben aviat.

    Arbequina.

  • has definit...[Ofensiu]
    Capdelin | 21-10-2006

    l'adolescència d'ara perfectament, amb psicologia de mare i escriptora.
    Rere ha quedat aquella fòssil filosofia de vida que es basava en guardar-ho tot pel demà, pel futur.
    Si he de destacar un tret de la joventut és aquesta escandalosa sinceritat de viure al dia la vida a plena llum.
    Una abraçada, MESTRA!

  • ui! que m'ofegues amb l'abraçadaaaaaaaaaaa[Ofensiu]

    Rosa, Rosa, la més "hermosa" i això qeu deies que no tenies temps. És que el teu bon cor et mou a comentar abastament i generosa.

    tens una deu de paraules lluminoses plenes d'amor i d'amistat. Noia!Com et fas estimar!,perquè tu estimeeeeeees a tort ia dret.

    gràcies per TOT. un petó dolç per la filla, encara fa música. oi?

    Una abraçada que escanyi, com la teva!!

  • En aquest moment...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 15-10-2006 | Valoració: 10

    ...i per a mi, massa bonic per ésser real. Però els jocs que fas amb el llenguatge no tenen comparació, com he pogut veure en altres relats teus.

  • Com un pou...[Ofensiu]
    rnbonet | 06-10-2006

    ...viu que ens encomana alegria, joia jovenívola, encís de somni, imatges del passat.
    Salut i rebolica, xicona! Molta salut per fer molt de rebombori!

  • Adolescència[Ofensiu]
    Carles Malet | 06-10-2006

    Força, desig, anhel per viure, per impregnar-se de vida. La certesa que cal viure intensament, perquè el cos i la ment sobtadament descobreixen que hi ha molt per fer, molt per aprendre, molt per gaudir. Estímuls que en sortir de la infantesa es multipliquen, i sentits extremadament aguts i receptius que en magnifiquen l'experiència sensorial. Jo mateix recordo sensacions d'una intensitat que ja no he pogut recuperar després de l'adolescència. Potser perquè en fer-nos grans ens ensenyen a reprimir aquests desitjos primigenis. Potser perquè sols es pot viure amb intensitat desmesurada la primera de cadascuna de les emocions.

    Una abraçada Rosa. Llegir-te sempre em fa pensar.

    Fins aviat

    Carles

  • He sentit...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 05-10-2006

    el batec de la meva llunyana adolescència a flor de pell, quan tot sembla més tendre. Qui pogués romandre sempre en aquest estat, abans de perdre la innocència. Molt bona la prosa i genial el poema.
    Responent a la teva pregunta de quin poble sóc, doncs ara, que no ens sent ningú t'ho diré en secret: sóc de Cervera i respecte a conéixe'ns doncs no estaria malament, també m'agradaria. M'encanta com escrius. Gràcies pels teus comentaris. Molts petons. ESPIRAL.

  • moltes devocions[Ofensiu]
    gypsy | 05-10-2006 | Valoració: 10

    incrustades sauaument en aquest poema d'instants,
    la música, l'amistat, la complicitat, el ara per sempre, tot un món d'emocions que destries magistralment amb una senzillesa encisadora i sorprenent.
    Els teus versos fluèixen com els rius desemboquen cap als mars, i a mesura que avançen s'eixamplen per poder encabir tot el missatge ocult, tota la màgia dels teus miratges fets realitats formoses.

    petons, t'esperava impacient.

    gypsy

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

550679 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")