Somriures vestits de rodolí

Màgia. Felicitats.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

preciositat de relat. M'encanta!
I els rodolins són preciosos. Pensa que les rodolins són una mena de haikús, més nostrats i potser més humorístics. Però perquè no poden agafar el punt eteri a vegades? El punt màgic?
Salut!

d'infantesa carreguen aquests rodolins.

m'agraden aquests versos inoscents i de vailets naïfs.

gracies

clariana

Una presentació deliciosament envaïda de vitalitat, senzillesa, felicitat, estimació, complicitat, alegria, il·lusions, present i esperança de futur.

I amb el somriure que tot això desperta en la lectora ben posat a la comissura dels llavis, arriba als rodolins i s'obre la boca en rialla franca, divertida, satisfeta i un xic envejosa, si és que existeix realment allò que diuen "l'enveja sana".

Aquestes línies tan simples, de forma tan lleugera, estimulen l'anhel de sentir en la pròpia pell les potetes de les formigues, amb la nineta dels propis ulls recollir la màgica llum de la lluerna, en l'esquena d'una mateixa notar aquella empenta que allibera del pes que l'edat acumula de vegades a sobre, de badar contemplant com suren en l'aire les bombolles plenes d'il·lusions i somnis possibles... i fan somriure!

Ben aconseguit! Endavant, si et plau, Rosa, que necessitem aquesta alegria sovint pel dia a dia...

Té, t'envio una abraçada oberta i rodona com una rialla,
Unaquimera

Tant el text introductori com els rodolins del final m'han encisat, i tot plegat ho trobo una obra originalíssima. Les reflexions del principi, tan ben exposades, tan bellament escrites, es vessen magistralment en els rodolins del final, molt simpàtics i profunds alhora, una convinació agredolça molt agradable i sorprenent.
Tornant a comentar el text introductori (que m'acabo de tornar a llegir), és magnífic la manera com vas "convencent" el lector, que a poc a poc va assentitn amb el cap i va dient: "és veritat; sí, té raó; jo també he sigut així". Em meravella quan trobo algú tan coneixedor del que va ser la infància o adolescència... de fet, és cosa de memòria i d'haver estat observador... però em meravella igualment. I el teu relat arrodolinat, desprén molt coneixement, i de manera genèria ens apropes a la nostra pròpia infància/adolescència. Gràcies, per tant.

Parlar de la infància (pura casualitat) m'ha dut amb naturalitat a parlar-te del darrer comentari que m'has fet, precisament d'un poema sobre la infància. Després de llegir-lo, m'he quedat pensarós i m'he dit: "si aquest comentari és un relat!". La veritat, el teu comentari no té desperdici, és una petita joia. Vols saber què he pensat, què pensao encara? Doncs que si pogués, posaria el teu comentari com a text sobre la infància i "penjaria" el meu poema (al que no tinc gaire apreci, doncs no se'm dóna bé la poesia) com a comentari del teu petit text. En sèrio, m'ha encantat el què hi deies i com ho deies...

En fi, una abraçada ben forta i fins ben aviat.

Arbequina.

l'adolescència d'ara perfectament, amb psicologia de mare i escriptora.
Rere ha quedat aquella fòssil filosofia de vida que es basava en guardar-ho tot pel demà, pel futur.
Si he de destacar un tret de la joventut és aquesta escandalosa sinceritat de viure al dia la vida a plena llum.
Una abraçada, MESTRA!

Rosa, Rosa, la més "hermosa" i això qeu deies que no tenies temps. És que el teu bon cor et mou a comentar abastament i generosa.

tens una deu de paraules lluminoses plenes d'amor i d'amistat. Noia!Com et fas estimar!,perquè tu estimeeeeeees a tort ia dret.

gràcies per TOT. un petó dolç per la filla, encara fa música. oi?

Una abraçada que escanyi, com la teva!!

...i per a mi, massa bonic per ésser real. Però els jocs que fas amb el llenguatge no tenen comparació, com he pogut veure en altres relats teus.

...viu que ens encomana alegria, joia jovenívola, encís de somni, imatges del passat.
Salut i rebolica, xicona! Molta salut per fer molt de rebombori!

Força, desig, anhel per viure, per impregnar-se de vida. La certesa que cal viure intensament, perquè el cos i la ment sobtadament descobreixen que hi ha molt per fer, molt per aprendre, molt per gaudir. Estímuls que en sortir de la infantesa es multipliquen, i sentits extremadament aguts i receptius que en magnifiquen l'experiència sensorial. Jo mateix recordo sensacions d'una intensitat que ja no he pogut recuperar després de l'adolescència. Potser perquè en fer-nos grans ens ensenyen a reprimir aquests desitjos primigenis. Potser perquè sols es pot viure amb intensitat desmesurada la primera de cadascuna de les emocions.

Una abraçada Rosa. Llegir-te sempre em fa pensar.

Fins aviat

Carles

el batec de la meva llunyana adolescència a flor de pell, quan tot sembla més tendre. Qui pogués romandre sempre en aquest estat, abans de perdre la innocència. Molt bona la prosa i genial el poema.
Responent a la teva pregunta de quin poble sóc, doncs ara, que no ens sent ningú t'ho diré en secret: sóc de Cervera i respecte a conéixe'ns doncs no estaria malament, també m'agradaria. M'encanta com escrius. Gràcies pels teus comentaris. Molts petons. ESPIRAL.

incrustades sauaument en aquest poema d'instants,
la música, l'amistat, la complicitat, el ara per sempre, tot un món d'emocions que destries magistralment amb una senzillesa encisadora i sorprenent.
Els teus versos fluèixen com els rius desemboquen cap als mars, i a mesura que avançen s'eixamplen per poder encabir tot el missatge ocult, tota la màgia dels teus miratges fets realitats formoses.

petons, t'esperava impacient.

gypsy