Maregassa de mots desafinats

Un relat de: ROSASP

Cavalco a lloms
del propi dimoni,
entre les flames de la ràbia
més poderosa.

Punxes i llances
traspassen la carn,
mentre el verí del dolor
s'escampa per les venes.

Corro lluny de mi...
i sempre em segueix
l'ombra que em mossega.

Desaprendre és tan dur...
comenci per on comenci,
no sé si s'obrirà
la caixa de Pandora.

Bullo en la caldera
de tants sentiments
i salto del foc per caure
a les brases.

Què sóc? Què vull
en realitat?

El crit s'escampa i ressona
en la nit més negra, mentre
una abstracta angoixa
escampa les cendres
d'aquest foc intern
i embruta la lluïssor dels estels
que acaben de néixer.

Cap a on vaig? Què cerco
sense treva?

Les ones embravides
es barregen amb la música
del cor perdut en l'oratge
i s'obren petites esquerdes
on la veu del mar
(furiosa i inquieta)
colpeja les pedres.

L'udol més profund
de tots els misteris
amanseix la fera...

Aquest viatge
des de l'ull de l'huracà
m'enceta molt més
que la pell mortal
(la que es deixa veure).

Miro des de dalt,
en un vol immòbil,
aferrada encara amb força
a les arrels de la terra.

¿I si cada canvi és talment
un camí incert,
sense volta enrera?
¿I si en tot plegat s'hi amaga
una mort constant
que cal acceptar,
per obrir de bat a bat
portes i finestres?

Cavalco a lloms
del vent viatger
i els llavis es tallen
amb tants propòsits
robats a la vida, sagnant
petons desesperats
d'amants que no es tenen.

Glopades de llum
penetren molt endins
dels ulls captivats
i entre contínues preguntes
el cap - inconscient -
sense voler, els cega.

Encara tinc tanta por
de perdre tot allò que sé
o crec saber;
tanta por...
que malgrat tenir
gairebé un univers
sospès a les meves mans,
la bellesa s'esmuny,
solcant ferides tatuades
en la gola resseca.

Em moro de set...
quina estranya crueltat
ofegar-se
en la tempesta dels sentits
i no poder retenir
ni una sola gota.

Entro al laberint,
i mig a palpentes
l'instint amagat
trenca fragments d'infern,
assenyalant un trajecte
- vestit de destí -
mentre s'allibera.

I si tot està ja escrit,
sense nosaltres saber-ho?

Llavors,
si en el fons només sóc
ploma, tinta i dits,
vull resseguir-ne el tacte
de cadascuna de les línies
a la meva manera.

Sí, crec que tard o d'hora
acabaré obrint
- malgrat tot -
la meva pròpia
caixa de Pandora.




Comentaris

  • jaumesb | 04-09-2006 | Valoració: 10

    vaig pobre de temps, et llegiré quan pugui
    aquest estiu he estat a ponent

  • rebels[Ofensiu]
    Lèvingir | 30-08-2006 | Valoració: 9

    Revelem-nos, tots alçats contra els infernals que volen dominar el món, som gent bona que sabem despreciar-vos com cal.

    Fora, Fora, Fora de la meva terra, de la meva casa. fora de mí, i dels que són com jo i no com vosaltres.

    Lèvingir

  • molt bonic[Ofensiu]
    JUMIQUEL | 22-08-2006 | Valoració: 10

    Roser, el que faigues, per ben fet siga.
    Ditxosa tu, que pots escriure amb paraules, la rumor de la teua ànima.
    Crec que es la teua forma d'obrir la teua caixa de Pandora.
    Tranquila, es bo patir una mica, si ja esta tot escrit, i vols reseguir el tacte de cada linea,
    fes ho sense temor. Endavant...

  • Mots escrits amb punta fina[Ofensiu]
    angie | 21-08-2006

    Hola Rosa,
    Espero et vagi tot molt bé...Jo estic només de mitges vacances però té el seu què... Ja tinc ganes de veure't i volia dir-te que aquest poema m'ha deixat descol.locada (potser té la culpa la sensibilitat del moment).

    "Em moro de set...
    quina estranya crueltat
    ofegar-se
    en la tempesta dels sentits
    i no poder retenir
    ni una sola gota."

    Versos dramàtics i punyents...m'han fet angúnia fins i tot !. Has arribat al fons del que pretenies, suposo... He trobat que el títol és mestre, la maregassa l'he notat mentre et llegia.

    Jo estic una mica desconectada de publicar aquests dies, massa emocions, jeje... Ja les ordenaré i m'hi posaré. L'únic que faig algun dia és reptar, és com una feina més a fer, jejeje...

    petons afinats

    angie

  • La caixa de Pandora [Ofensiu]
    Xavier Valeri | 21-08-2006 | Valoració: 10

    la caixa de Pandora ja està oberta el problema és que no es pot tancar. Ni tornar a dins la vellesa, la malaltia, la bogeria, la rancúnia, la passió, el vici, la fam... Sort que en últim moment va sortir l'esperança. Només perquè els mortals no ens matéssim els uns als altres de desesperació i béque encara ho fem.

  • Hola Rosa lleidatana...[Ofensiu]
    cassigall blau | 20-08-2006 | Valoració: 10

    ...com va l'estiu.

    Mira per aqui fotent el ruc entre peres i peres, que no se pas perke no les endeguem a pendre pel...

    La caixa de Pandora, l'obriràs sempre que tu vulguis, no ho oblidis.

    Un poema molt d'agost i de moments per a pensar en la vida, que prouta falta que ens fa...

    una abraçada

    pere de lleida

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1609 Comentaris

524112 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")