Tocata i fuga dins la ment

Un relat de: ROSASP

Sóc esclava
dels meus propis
pensaments.

La ment em mena,
m'enganxa, em retorç...

I de vegades sóc
plom que es desfà
en les seves mans,
tova plastilina
que emmotlla al seu gust.
El seu poder enganyós
és girar la truita a l'aire
i fer-me creure que
totes dues anem a una.
Però, aprenc poc a poc a fugir
d'urpes i becs rapinyaires,
distraient l'atenció
d'aquesta escrutadora mirada
que tot ho penetra i
queda sota els llençols
només el meu cos immòbil.

Sóc lliure
per agafar quan vulgui
el comandament.

Per dirigir cada viatge i
escollir el bitllet de destí
en l'estació de cada
nou instant;
de fer-li saber qui mana
en realitat dins del propi jo.
Entendre i sentir
(sense abonyegar desesperada
les parets del meu cap)
que aquesta lluita continua
per abraçar una pau
profunda i resistent
és molt més que un somni.

Sóc esclava i lliure
dins d'un món
que no puc apamar.

La por i el desig
s'asseuen al tron...

I de vegades sóc força d'acer
amb cor de papallona i
encripto la cambra
de la meva ànima
amb codis que només jo sé,
a recer d'aquelles veus
que em volen convèncer
per tornar sempre
al punt de partida.
Sé que evoluciono,
que avanço malgrat tot
(a petites passes).
Cap voltor em devorarà
mentre tingui un fil de vida;
però això, només ho sé
de vegades...



Comentaris

  • tocata i fuga[Ofensiu]
    la_conquesta | 22-03-2009

    M'he sentit identificada en cada paraula.

    Només vull recomanar-te un petit detall: obre més el teu cor. Així podràs volar tal i com desitges fer-ho. Si, igual que ho fa la papallona petita i delicada, bonica i lliure que tens enmacrada.

    Sort.

  • Lèvingir | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Lilith | 26-03-2007

    Les teves paraules m han recordat a les d un home vell i savi que vaig conèixer ja fa temps, ell em deia "que la ment sigui la teva esclava, no la teva mestressa". Hi vaig donar voltes i hi continuo donant voltes: no ho tinc pas clar. De la ment neixen també les emocions i sentiments, difícils de domesticar en tot cas.

    "Cap voltor em devorarà
    mentre tingui un fil de vida;
    però això, només ho sé
    de vegades..."
    Que encoratjador i lúcid ho trobo.

    Una abraçada.

  • Paradoxa de la vida[Ofensiu]
    Melcior | 17-07-2006 | Valoració: 10

    Mai del tot esclaus, mai del tot lliures, lliures.
    però dins de la presó que hem construit nosaltres mateixos, es així.
    Endavant.

  • Meravellós[Ofensiu]
    tramuntana | 28-06-2006 | Valoració: 10


    "...a recer d'aquelles veus
    que em volen convèncer
    per tornar sempre
    al punt de partida.

    Cap voltor em devorarà
    mentre tingui un fil de vida;
    però això, només ho sé
    de vegades..."

    Magnífic. M'ha sorprés i agradat el títol, original.
    Ara que ja t'he conegut en persona i ja puc posar-te cara, llegir-te és fins i tot més agradable!!

    P.D: bé, em criden per dinaaaar!!! i després a la tarda he d'anar a donar classe d'english pitinglish a una colla de nens!! quan acabi de tot això seguiré llegint-te!!!

    molts petons per a tu i la Laia!!! i bon estiuuuuuu

    laura^^

  • | 18-06-2006 | Valoració: 10

    T'havia llegit algun cop, però em sembl que és la primera vegada que m'atreveixo a afegir-te un comentari. Fas una mica de por, la veritat; 300 relats publicats!! i jo només sóc un aprenentet que escriu molt de tant en tant. És per això que obvio criticar la teva poesia (m'ha agradat, és l'únic que diré)
    Gràcies pel teu comentari, estic satisfet de veure que t'ha agradat.
    Una abraçada

  • la ment...[Ofensiu]
    llu6na6 | 17-06-2006 | Valoració: 10

    són "les veus" dels gens, dels nostres avantpassats.

    Són les veus del nostre jo interior que explica, que s'explica; milers de missatges que cal organitzar, guardar, escoltar, acallar... uns moments.

    Són les veus del jo que es desperta i canta, i gemega, s'interroga, s'estranya, s'alegra, s'entristeix, ens sacseja.

    Són les veus del món que ens rodeja i ens explica quelcom inexplicable, la vida, la mort, l'absència, la presència, el pas del temps...

    No m'extranya que t'hi aturis.

    M'admira veure com "sobreïxes" de paraules, de percepcions, de riquesa desboradant. Felicitats Rosa!

    per a MOLTS, MOLTS, MOLTS, anys!

  • bestial![Ofensiu]
    Capdelin | 17-06-2006 | Valoració: 10

    obrint portes de cripta, penetres en la ment i en fas l'autòpsia: la ment és nostra i podem decidir... però no estem sols, hi ha milions de ments més que també decideixen i viuen amb nosaltres: una pluja d'ordres, de trets, d'obligades coaccions, de pors... i el més perillós de tot: una pluja fina de seduccions, de temptacions, d'elegants paranys...
    Estem tan acostumats a adorar déus i mites... que ens convertim en fans d'altres i perdem l'essència de la pròpia ment i ens consta decidir: "no sé què fer... què faràs tu?"
    Un poema que fa pensar i a la vegada fa gaudir de la poesia!
    Una abraçada

  • De mica en mica, a pas lent[Ofensiu]
    angie | 14-06-2006

    amb les eines a mà, entres en el complex món de la ment i dels seus desconeguts còdols i els examines, des de fora cap endins, cercant cada revolt i marcant amb senyals de perill o d'obligació tot el seu traçat...
    Un poema per treure's el barret, pel que desprén i per la maduresa que impregna al lector.
    Hi ha versos fantàstics...

    "El seu poder enganyós
    és girar la truita a l'aire
    i fer-me creure que
    totes dues anem a una."

    Una imatge, molts significats... com les truites, depenent de la paella prenen una forma o altra...

    I el final, buff

    "Sé que evoluciono,
    que avanço malgrat tot
    (a petites passes).
    Cap voltor em devorarà
    mentre tingui un fil de vida;
    però això, només ho sé
    de vegades..."

    El nostre entorn ens avisa sovint del progrés, només de vegades en som conscients i els voltors són els handicaps d'aquest recorregut amb final desconegut que som nosaltres...

    petons, artista

    angie



  • jaumesb | 14-06-2006

    tinc ganes de passar per les teves terres
    no sé si em sortirà aquest estiu
    però les veuré encara molt més belles
    amb la teva poesia.

    besa a la família
    bon estiu

  • Rosasp de luxe[Ofensiu]
    helena | 13-06-2006 | Valoració: 10


    Tens un talent espectacular.

    Crec que ets una gran escriptora.

    Llegir-te m'ha emocionat sovint i m'ha fet vessar

    llàgrimes també.

    A reveure!


    helena

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

545219 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")