Una classe molt didàctica i profitosa

Un relat de: rnbonet

Mai oblidaré aquella escola a la cambra - a les golfes- d'una casa de poble. Clandestina, però permesa. Ni el mestre, represaliat de la guerra civil, que feia aquelles classes -'particulars', se'n deia-, fora horari, per subsistir. Érem ja grans -batxillers en potència- , amb les aixelles i el sexe peluts.

-Cent vegades us he dit, i de mil maneres que, al capdavall, allò que fa un bon relat és la capacitat que té l'autor per embolicar-nos-hi... Mireu per la finestra. Veieu aquella roba estesa al sol, al desllunat de la casa veïna? Variació n'hi ha, no? Fixeu-vos, però, en dues peces concretes: el vestit de dol, negre, antic... i aquell subjectador del costat, blau intens amb floretes rosa... Podríeu bastir una història a partir d'aquestos dos elements tan contradictoris?

Un silenci perllongat, fendit per la veu d'Adrià que, amb aire bel·licós, alçà el braç alt, ben alt:

-Clar, mestre! Una iaia que recorda els seus temps jovenívols i...
-Què hòsties!-cridà Amèlia-. La iaia, que ha quedat vídua i ara està al pis de la seua filla més jove!
-De què vas?-exclamà Toniet, sempre lúgubre-. La néta, que ha portat al tiny la roba de la iaia, morta fa uns dies. I que...
-Atenció! Centre una mica els personatges -reclama Xavier B., el mestre-. Fa una setmana van posar-s'hi, a viure. Les he vistes aquest matí, al mercat. Hi ha una iaia, com bé heu dit. Aspecte cansat, clàssica en excés, monyo de pirri... Qualque cosa teatral, en aparença i gestos. La xica sembla molt jove; menuda, desimbolta; rosseta, cara pigosa, ulls espurnejants...
-Jo, jo!- reclama Ramon, espavilat-. Dues "amigues íntimes"! O siga, tortill... ejem, això! Que s'entenen! Entès?
-Doncs jo propose la idea de la iaia marxosa que ha engegat a dida el seu home, carpetovetònic de cap a peus, i que vol ara i sempre ser lliure, sense cap esparadrap a la boca -fa la Roser, defensora de la igualtat de sexes.
-O la iaia que estava fins el ovaris del seu tacany marit i la 'obitat' -riures- amb molta cura... I ara, amb la pensió rebuda...-va estar la intervenció de Clàudia.
-Atenció, xicones i xicons! Veieu? De cop i volta, no són una sola, sinó una dotzena d'històries que us cavalquen pel cervell. Totes les intervencions són excel·lents, en principi. Caldrà trobar ara per cadascuna el punt adequat, el vocabulari precís, el 'tempo' oportú, la llargària escaient, el toc personal que la farà... Ho diuen els manuals i s'ha repetit fins la sacietat. Al cap i a la fi, la realitat sempre supera la ficció. I ara, puc dir-vos la realitat. La iaia no és tal "iaia". És un capo de la màfia siciliana, disfressat. I la néta, no és tal néta. És l'amant de torn (menor d'edat, per més senyals) del "capo-iaia". I el pis d'enfront és el seu amagatall.

Mai oblidaré aquella classe. No mai. I em penediria si vosaltres l'oblidéssiu.

Així vaig començar a dependre a escriure.

Comentaris

  • Dos relats[Ofensiu]
    ciosauri | 13-02-2007

    M'ha agradat. Però per mi, que he anat a escola durant el franquisme, i que he donat classes deu anys a secundària durant la democràcia, són dos relats. El primer paràgraf és un: hi havia mestres represaliats, donant classes de la manera que dius, fins i tot de català. I a partir d'aquí, l'altre: una classe que podria ser un crèdit variable o alguna cosa així actual, aprenent a escriure; un text ben resolt i amb un final rodó. El que no em lliga són els dos textos: no crec que els alumnes i els professors d'abans poguéssin tenir un intercanvi d'opinions així, ni els alumnes expressar-se d'una manera tan espontània i menys sobre relacions, per exemple. Pel que jo conec, per continuar el primer paràgraf caldria inventar una altra història...




  • Leela | 17-01-2007

    El contingut del teu relat m'ha agradat molt. És una classe pràctica que ens mostra com a partir de una cosa que percebem (que és la que és) se'n poden fer mil històries.
    La part final del text però se'm fa brusca. Em refereixo a la part en què el mestre els diu la realitat als alumnes. No sé per quin motiu i tampoc no sé com ho canviaria, però trobo que arriba massa ràpidament i de manera massa clara. Suposo que com que era un repte amb limitació d'espai la cosa ve per aquí. No sé potser li hagués fet dir al professor d'una altra manera:
    - Penseu per un moment que la iaia no és tal 'iaia'. Què pensarieu si us digués que és un capo i que.... ?
    El que vull dir és que potser dir-ho de manera menys directa crearia un ambient diferent

    Estic torracollons, ho sé. Perdona...

    Tinc també alguns comentaris tècnics (no ens sé un borrall, però et dic com m'hagués agradat més a mi:
    Mai oblidaré aquella escola a les golfes d'una casa de poble. Clandestina, però permesa. Ni el mestre, represaliat de la guerra civil, que feia aquelles classes -'particulars', se'n deia-, fora horari, per subsistir. Érem ja grans, batxillers en potència, amb les aixelles i el sexe peluts.

    Respecte el segon paràgraf li treuria tots els punts suspensius que has posat.

    El paràgraf final on fa la reflexió (no on descobreix què passa realment) és el que trobo millor.

    Una abraçada!!



  • una lliçó sucosa i divertida...[Ofensiu]
    ROSASP | 06-01-2007

    Lligues el passat i el present, la imaginació i la realitat amb paraules àgils i fresques.
    Cadascú fa la seva pròpia lectura d'una contemplació qualsevol, perquè cadascú en té la seva pròpia percepció. I això és tan fantàstic, disbauxat i original com cada mirada que es passeja fins al cap i llisca pels dits, fins convertir-se en una història.
    Colors i formes a l'abast de tothom, interpretacions i teories per a tots el gustos.
    La de coses que s'aprenen mirant i escoltant i fins i tot en silenci i amb els ulls tancats...
    Impactant contrast la negror del vestuari de la pressumpta iaia i la primavera viva dels sostenidors de floretes. Vés per on, la vida està plena de pensaments, sensacions i imatges ben contradictories que sovint s'abracen amb una estranya passió (observació que per cert és una anada d'olla existencialista que no té res a veure amb la bugada estesa, o potser sí).

    Una abraçada, company!
    Molta salut i alegria per aquest any!

  • Salut i rebolica i bon any, i gràcies per la lliçò[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 28-12-2006 | Valoració: 9

    que ens fas amb un relat ben trabat i amb un cert aire crític, que tots podem aprendre en aquesta pàgina. La realitat supera a la ficció, però nomès nposaltres podem fer ficció de la realitat, jugant amb les paraules, i siguen fidels a les estructures i les cadències. I també a les crítiques. M'ha agradat molt el relat pel que mostra, perl que ensenya i pel que vol dir més enllà del relat en si, de com la realitat es barreja amb la ficció. m'ha agradat la forma que tens de rememorar un temps passat, i com fas una història desinvolta i entenedora. però no he trobat equilibrat el conjunt de veus dels personatges. Entenc el que expreses, però em sembla embolicat, costa seguir les diverses històries.

    Bé, el final genial, la realitat supera sempre a la ficció. Molt bon gir final. excel.lent....

  • L'art d'escriure[Ofensiu]
    qwark | 25-12-2006

    Lliçó magistral des de les golfes amb tocs de nostàlgia. Escriptors jugant a detectius clandestins. Enfoques molt bé el procés creatiu, on cadascú, segons les seves característiques, tendeix a escriure una història o una altra, a partir dels mateixos fets.

    Una petita crítica. En el primer paràgraf hi ha un "Ni" que precedeix una frase sense verb actiu. M'ha costat molt veure que estava lligat a una frase anterior.

  • Una història amb final obert.[Ofensiu]
    F. Arnau | 25-12-2006 | Valoració: 10

    He llegit la teua història amb fruïcció. A mi em passa el mateix. Sempre pose paraules de més, i després a garbellar.
    Per cert, el mestre és el Bruixot, no?
    Una forta abraçada!... i
    BON NADAL!

    Francesc

  • realment..[Ofensiu]
    neret | 24-12-2006

    et van fer profit aquestes classes, encara que sospito que vas treure més ensenyances dels sostenidors florits que del vestit de dol!

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    Urepel | 24-12-2006

    molt dinàmic i fresc, m'agrada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

254 Relats

1527 Comentaris

267909 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!