Declaració entravessada

Un relat de: ROSASP

Faixades per mans invisibles
les idees ofeguen el seu crit,
censurades per caps quadrats
i mires molt curtes que s'afalaguen elles soles
- encoratjades per càntics d'àngels clonats -
Cal seguir el model tallat pel nou patró
d'individu decidit i competitiu,
programat per superar a cops de banyes
la cursa diària d'obstacles,
sense mirar endarrera ni saber què trepitja.
Bajanades extretes de fórmules magistrals,
estudis per enriquir els monopolis
i l'ego de moltes butxaques
que es fiquen la poca dignitat que els hi queda
a qualsevol orifici alternatiu.
Ensarronades, vestides d'espaterrants promeses,
amb repetitius missatges hipnòtics
per estabornir el sentit comú
de persones que només som un número
dins d'una llarga llista d'estadístiques.
Fletxes amb regals d'usar i llençar,
sucades d'un verí que et fa petar de riure,
abans de morir de fàstic.
Frases d'impacte, amb obscurs paranys,
- edulcorades d'èxit i realització personal -
escopides al vent com "innocus" pesticides.
Hom té una oportunitat de girar
a la roda de la rifa del benestar,
amb un llarg afegitó d'interessos
- escrit amb lletres petites -
Digueu-me curta de gambals
si no aspiro a fer-me rica mai del món,
ni tampoc famosa, ni líder de res,
ni a ficar-me plomes d'indi
els dies que no em disfresso i
si no trec l'ull subtilment
als meus companys
escopint amb sarbatanes
lleus somriures benèvols.
Si no m'irrita complir anys
i no bec còctels d'adrenalina
tot jugant a robar convulsivament
el temps a la vida, en una lluita constant
per semblar allò que no sóc
i ser allò que no semblo.
Si no em faig un reciclatge intensiu
per triomfar en trenta dies
i no engoleixo llibres d'autoajuda
per comprar llum a granel
entre aquest campi qui pugui
i tanta merda seda, aromatitzada de menta.
No vull el kama-sutra
de com viure fent contínues filigranes
a la corda fluixa,
només voldria follar-me
les maleïdes aparences totes d'una
(com si anessin dins d'un gran lot d'oferta),
respirar molt fons i quedar-me tan ampla.
Potser semblo un be negre quan no em depilo
el que penso i ja gairebé em faig trenes de víking
- que allí on hi ha pèl, pot haver-hi polls,
però també alegria -
Només vaig arribar a les primeres lliçons
del nivell elemental de supervivència:
"com ordir plans per combatre
la manipulació amb més manipulacions"
i és clar, no em van donar cap titulació
acreditativa, ni falta que m'ha fet
(almenys, fins ara)
I així, com qui no vol,
però perquè consti en acta,
signo aquesta declaració de principis
- sense ànims de convèncer a ningú -
entre pit i esquena,
per notar el forat del buit
i un enorme corrent d'aire
si jo mateixa els apunyalo.
Doncs, diuen que tots tenim un preu
i que les paraules se les emporta el vent
el dia que menys t'ho penses.

Comentaris

  • Declaració de festa![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    No tornaràs ni per un dia, ni per uns minuts... ?

    Bon diumenge tinguis i feliç aniversari passis!
    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • A la tercera![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 06-12-2006 | Valoració: 10

    Acabo de llegir dos relats teus que no estaven pas gens malament, ben al contrari: eren genials. Però jo sé que, a vegades, escrius relats que són per a mi com flors màgiques caigudes del cel, llançades pels àngels. Aquest relat és una flor d'aquestes.
    No sé com t'ho fas ni d'on treus l'inspiració. Suposo que en part és això: màgia. Màgia teva.
    Me l'he rellegit. Aquesta poesia no té preu.

    Una abraçada.


    Sergi

  • Bona sort[Ofensiu]
    blaumar | 04-12-2006

    i no defalleixis després de la primera vegada

  • heus ací la Rosa lluitadora i rebel...[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 03-11-2006 | Valoració: 10

    amb la farsa dels polítics, oi?

    Jo, sóc molt ingènua i vull creure, malgrat tot, que la teva força escrivint i la de tots els que no ens ho "empassem", podrà, a la llarga fer un món més just.

    he estat mestre molts anys i segueixo creient, estúpidament potser, que tots portem un nen dins nostre i que la llum pot vèncer la tenebra.

    però cal DENUNCIAR-HO ben fort, esgarrpant, xisclant, ESCRIVINT, com ho fas tu, magistralmenmt,

    Rosa. ets una dona de pro, amb la suavitat d'una papallona i la fúria d'un volcà.

    PER A MOOOOOOOOLTS anys. Un petó.

  • Sorpresa![Ofensiu]
    Unaquimera | 28-10-2006 | Valoració: 10

    Des que he començat a llegir, m'ha semblat que em trobava davant una lletra diferent, que escoltava una música alternativa, que tastava una menja original i m'he quedat bocabadada davant del que veia i el que entenia, davant la força, la rotunditat, la fermesa, la claredat, la determinació, la sinceritat que endevinava i m'arribava, innegable.

    I he envejat la persona capaç d'escriure algunes de les frases que desfilaben en aquest poema, com aquesta que m'ha enamorat: "no m'irrita complir anys i no bec còctels d'adrenalina tot jugant a robar convulsivament el temps a la vida, en una lluita constant per semblar allò que no sóc i ser allò que no semblo."

    I n'hi ha d'altres... és tot el poema que m'ha deixat encisada!
    Enhorabona!
    Dir més coses em sembla redundant. Només puc afegir que m'agradaria haver-ho escrit jo.

    T'envio una abraçada forta, d'aquelles que apreten però que no fan mal: espero que l'acceptis de bon grat, surt des de mi amb moltes ganes,
    Unaquimera

  • hòstia![Ofensiu]
    Capdelin | 27-10-2006

    la ROSASP ha deixat per un moment la seva ànima de dolça natura, els seus escrits de seda fina i les seves ales de papallona maternal...
    Has tret la ràbia de cantautora i la destral poètica de botxí.
    poema BESTIAL! Cruent, despietat com ha de ser, complementat per parèntesis molt ben situats, arrencant del diccionari paraules proscrites i convertint-les en punyals.
    El tornaré a llegir. Tens més cares que un diamant.
    Una abraçada

  • Rosa![Ofensiu]
    angie | 26-10-2006

    Enrabiada, irònica en alguns versos, directa com el trajecte Barcelona-Lleida, contundent i genial en tot el poema.
    No puc destacar cap vers o els destaco tots... m'agrada molt aquest to, aquest deixar-te anar i el treball acurat que has fet per donar sentit a tants sense sentits...

    petons

    angie

  • Declaració de principis![Ofensiu]
    Arbequina | 24-10-2006 | Valoració: 10

    Per fer-te el comentari usaria del copia-enganxa, o signaria. Però sols destacaria, així fent, el tema que tractes, que, sincerament, queda amagat rere la bellesa de les teves metàfores i la frescor de la teva expressió. Jo no uso de l'eina "autors preferits" i "relats preferits", però si ho fes, aquest poema s'enduria el primer lloc. La veritat, no sé com expressar lo molt que m'ha agradat aquest poema, i em maldic per usar la paraula agradar, tan suau pel que vull expressar. El trobo genial en un munt de sentits. L'estil que empres és proper però ple a vessar d'originalitat i girs enginyosos, amb metàfores d'allò més sorprenents i belles. La manera de comunicar-te és divertida però dura, com donant i no donant importància al que dius, que en te molta; i així fa més atractiu i directe el poema.
    En fi, ja veus que aquest poema m'ha colpit fort, i és que el trobo perfecte (o quasi, que la perfecció no existeix) en TOTES LES SEVES CARES. Felicitat per un escrit tan afortunat.
    Encantat d'haver-lo llegit; és mereixedor de recomanacions i periòdiques relectures.

    Una forta abraçada i fins aviat.

    Arbequina.

  • ostres ROSA!, m'ofego d'aquesta riada de llum![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 23-10-2006 | Valoració: 10

    ets la dolçor personificada.

    Gràcies per aparèixer de tan en tant treient el nas pel meu balcó i omplint-lo de la teva delicada bellesa...

    un petó molt dolç!

  • Rosa, ets un huracà sublim![Ofensiu]
    gypsy | 21-10-2006 | Valoració: 10

    quanta crítica sense descans, sense respirar.
    A diferència d'altres relats, en aquest hi ha menys suavitat, una agressivitat continguda, això sí.
    I molta lucidesa.
    No deixar-se manipular és una lluita constant.
    És ben evident que tu surts guanyadora en aquesta partida desigual contra el món i la societat que hem fet entre tots.

    Un be negre sempre s'agraeix, et dona perspectiva i t'enriqueix amb punts de vista diferents.

    Rosa la teva prosa i poesia és del millor que hi ha a relats.

    Tens el dó i la màgia i naturalment la perseverança!.
    Gràcies per llegir-me. Trobar-me un comentari teu, tan pensat i raonat es sempre un plaer per assaborir delicadament.

    Petonassos guapíssima!,
    gràcies pels "piropins" a les patufes.

    gypsy

  • Déu n'hi do...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-10-2006

    ...xicona! Quin canvi de temàtica i de registre!
    Se't nota emprenyada, furiosa, contra totes aqueixes falòries de 'certs subjectes' i 'certs condicionants' que fabrica la societat actual. Rebutjables, sí...però que també, moltes vegades no cal tenir presents, per no fer mala sang. Que se'n vagen a pastar fang! (Veus quin rodolí?)
    De totes maneres, admirable, com sempre!
    I segueix el meu consell: molta salut i, sobretot, molta rebolica!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

530917 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")