Jardí d'hivern

Només dir-te que, llegint-te, he gaudit com feia temps que no gaudia.
Excel·lent, de veritat.

El meu barret als seus peus, Lady Salott.

Sergi

Teixeixes versos com fines teranyines on s'hi reflecteix la llum. Jardins de mots que acaronen i sacsegen amb la seva estranya i misteriosa bellesa. També reculls fragments d'ombres i les deixes lliscar del cor als dits, com si fos un clam enigmàtic.
Aquesta és la sensació que tinc, gairebé sempre, després de llegir quelcom teu. Crec que a les dues ens ha passat quelcom semblant; jo també sempre t'havia volgut comentar.
És curiós, perquè crec que almenys compartim la passió per tres coses: les lletres, la música i les orquídies. També em dóna la impressió de que cerques en la poesia i la prosa poètica quelcom més que un exercici literari. Segurament semblant a com descrius l'estimació pel teu violí. L'ànima de totes les coses queda dibuixada entre les paraules, els sons i els silencis; un món on la llum i les ombres s'abracen fins que no se sap ben bé on comença una i on s'acaba l'altra.
Per cert, totes les orquídies que tinc a casa ja s'estan preparant per començar a florir aviat. Tens raó, són encisadores; ja no sols pel color i les formes de les seves flors, sinó per la harmonia de les seves fulles i l'estructura laberíntica de les seves arrels.

Una forta abraçada!

em vas donar la teva adreça, oi? , doncs a hores d'ara ja la deus haver rebut, espero.
Hi ha el teu poema preciós: METALLS

FELICITAT PER AQUEST POEMA TAN PERFUMAT, LLUMINÓS I DELICAT