Sola

és molt gran, és molt gran això que has escrit.
i m'agrada pensar que no dista molt del que penso de vegades, nusé..si m'ho permets potser et fa ràbia però avui m'he reconegut en algun dels teus relats, i no sé gens qui ets ni com vius, però moltes de les coses que dius em fan mirar endins, i reconec que la sensació és sorprenentment agradable. La solitud i el benestar agafats de la mà, i perquè no!
em sembla que avui llegiré els teus relats de bona nit, no sempre es pot gaudir de la tranquilitat que m'ofereix un moment com aquest.
Bon vespre clariana.

Gairebé sempre la paraula solitud s'associa a quelcom negatiu, a una tristesa indefinida, a una carència global.
M'agrada com dones vida a estar sol i l'omples de matisos.
Personalment, crec que cadascú de nosaltres estem sols i nus en essència, i que dins nostre hi viu tot un món on no hi manca res.
M'ha cridat l'atenció la teva biografia. Aquest seguir camins que no porten enlloc i que en canvi obren milers de portes noves. Viure cada instant, assaborint-lo conscientment , però sense aferrar-s'hi amb desesperació.

Una abraçada i fins la propera!

"L'aigua mel que em regalima per la cara em dóna força,
més encara."

M'ha encantat aquest vers.
Felicitats per la teva força.

i sòlida. Amb energia constant i clara.
Poema que construeix, que edifica, soledat de les pròpies decisions, de la companyia interior i pròpia.
Gràcies!

i positiu. Gaudir de tot en solitud, una solitud volguda i respectada.