La detenció del violador del pàrquing

Un relat de: crohnic
La seva vida va fer un gir de tres-cents seixanta graus. Va passar de ser un desconegut vigilant de pàrquing a un gloriós heroi quotidià. Sense proposar-s’ho, es va convertir en una de les persones més populars del país.

Aquella fama inesperada va ser el motiu pel qual va abandonar algunes de les seves pràctiques habituals, com ara la sessió de fúting diària, el passeig per la platja dels diumenges o, fins i tot, la de fer el vermut en alguna de les tavernes del barri vell. No podia sortir al carrer sense que la gent l’identifiqués. Els més agosarats s’apropaven a ell i, sense ni tan sols consultar-li, es feien fotos abraçant-lo com si fossin amics de tota la vida. Els més discrets se’l miraven de reüll i xiuxiuejaven “Mira’l! És el vigilant del pàrquing.” La resta de persones, tret dels que no l’havien reconegut, es conformaven amb un apressat autògraf.

Diversos mitjans de comunicació feien cua per entrevistar-lo. La seva notorietat era tal que fins i tot l’alcalde de la ciutat el va convidar a llegir el pregó de Festa Major.

A pesar de la nova situació, seguia sent una persona humil i reservada. Defugia tots aquells honors perquè l’únic que desitjava era continuar sent un ciutadà anònim com tants altres. Per aquest motiu, quan li preguntaven pel secret de la seva gesta, sempre responia el mateix: “Tot el mèrit és de l’avorriment”. Després ho argumentava. “Quan passes tantes hores treballant com a vigilant és inevitable caure en una fase d’ensopiment. Una de les poques distraccions que et queden és observar, i això et motiva a reflexionar, a treure conclusions i finalment a actuar. No he fet res especial.”

Malgrat aquella falsa modèstia, no podia dissimular un somrís de satisfacció quan responia a les preguntes dels periodistes. Sabia molt bé que guanyar el premi literari més important del país amb la seva primera novel·la, titulada “La detenció del violador del pàrquing”, no era només una qüestió d’avorriment.

Comentaris

  • Avorriment i popularitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-03-2012

    Realment, suposa un gran canvi en la vida de qualsevol, passar de ser un desconegut per a la majoria a ser un heroi popular... però si, en consonància amb el seu caràcter humil i reservat, declina participar en tertúlies televisives o programes semblants, segur que aviat decreixerà la seva popularitat i tornarà a viure en mig del seu avorriment habitual.
    Ja se sap que els escriptors no porten una vida tant i tan distreta, oi? ;-)

    T’envio una abraçada bona,
    Unaquimera

  • Sense comentaris[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 10-03-2012 | Valoració: 10

    Ai, company de lletres! Quant lamente que no t'hagen triat enguany entre els cinc seleccionats perquè la veritat és que mèrits no mancaven. Entre altres coses, per l'ús d'un vocabulari senzill però acurat i escollit. Sense moltes estridències. Enmig d'aquesta aparent senzillesa s'hi amaguen algunes perles dignes de menció: "A pesar de la nova situació, seguia sent una persona humil i reservada. Defugia tots aquells honors perquè l’únic que desitjava era continuar sent un ciutadà anònim com tants altres." Un xicotet heroi llevat de vanitat però com sempre, de manera subtil, el relat es capgira cap a aquesta vessant tan policíaca i inesperada que marca el final del relat i trenca els esquemes. I sempre d'una manera un tant casual però definitiva.
    Una joieta, Santi.
    Salut!
    Llorenç

  • Contra l’avorriment, enginy[Ofensiu]
    Frèdia | 03-03-2012

    L'enginy és el que porta al teu protagonista a escriure i és el que et porta a tu a jugar amb el lector que es pensa que el relat anirà cap a una banda i després va cap a una altra ben diferent. Domines molt bé la tècnica i això et permet no avorrir mai el lector. Molt ben trobat el tema i, sobretot, el desenllaç. Felicitats!

  • crohnic | 27-02-2012

    Tens tota la raó del món, Quim... Errada important la de no descriure'l com a fantàstic... ;)
    Gràcies per l'encertat comentari!

  • Relat de fantasia?[Ofensiu]
    quimmiracle | 27-02-2012

    Estimat Crohnic, m'ha agradat el teu relat però com molt bé deus saber fas trampa amb el lector incaut!! De veritat vols que ens creguem que en aquest país un escriptor per molt famós que sigui no pot fer el vermut, ni anar a córrer ni fer vida normal a causa de la popularitat??? Vius a Catalunya?? Ni que fos un jugador o un ídol d'adolescents!! A part d'aquest petit peròòòò, el teu relat és una petita perla i una gran enveja. Fins la propera! :-)))

    QuimM

  • Un relat sorprenent.[Ofensiu]
    Naiade | 27-02-2012

    No imaginava que donaria aquest gir final. Et felicito amic has sabut crear intriga i m’has fet llegir amb rapidesa, per saber el desenllaç. L’has brodat.
    Una abraçada

  • Sorprent[Ofensiu]
    Materile | 25-02-2012 | Valoració: 10

    Hola,

    M'ha picat la curiositat per saber com era el teu avorriment i m'ha sorprès gratament.

    Has sabut donar molt bé aquest gir de 360º al teu personatge. Qui li ho havia de dir que acabaria sent tan famós. A vegades una feina avorrida dóna per molt. La teva descripció és molt bona i molt ben portada fins al final: quina sorpresa!!!!

    Ja veus: la meva curiositat m'ha generat la feina de llegir tots els teus relats que crec que són molt bons. FELICITATS!!!

    Maria Teresa

  • Galzeran (homefosc) | 21-02-2012

    un final que dóna sentit a tota una història d'humilitat.. o potser no. Bon gir al final, amagues bé la noticia i el fet sorpresa on hi he caigut de quatre grapes. Ben escrit i amb molt bon estil.

    Molta sort!

    Ferran

  • Molt bon relat.[Ofensiu]
    free sound | 20-02-2012 | Valoració: 10

    El que comença com un perfecte retrat, acaba amb un final inesperat.
    Original i molt ben escrit.
    Felicitats!

  • Boníssim![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 20-02-2012

    Que bé has portat el joc de l'ambigüetat fins al darrer moment, crohnic! El lector també fa un gir important en conèixer el motiu pel qual una professió tan avorrida pot donar tant de sí. Pot ser que, a partir de la lectura d'aquest relat, els que correm per aquí obrim els ulls si se'ns ofereix la possibilitat de treballar de vigilant en un pàrquing, ha ha!
    Admiro la teva bona feina com a escriptor. A veure si algun dia ens dones una sorpresa com la que viu el teu protagonista.
    Una abraçada ben forta, Santi!

    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

crohnic

43 Relats

276 Comentaris

169485 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!