Un fil de sang - (ARC a la Ràdio - por)

Un relat que t'endinsa dins un petit univers fosc, l'univers de les reflexions inconnexes d'un moribund que se n'adona del seu destí, tot i aixo és entendridor quan lluita per tornar a veure a la seva filla.

m'ha encantat la descripció fosca barrejada amb el pànic, l'angoixa d'ell, l'espant de la filla i el toc de tendresa entre ells dos com si no es volguessin separar.... ufff és un relat molt bo, que no deixa indiferent.... però vinguen de tu no m'estranya.

La Fada.... que no vol deixar de somiar.

relat, Ferran! i molt realista des del punt de vista de la filla!
Felicitats!

El que més m'espanta són les realitats, el que ens pot passar a tots. I fer por a una filla, als que estimes i sentir-ho és el pànic més terrible.
Felicitats pel relat i gràcies pel comentari a l'Anna X.. M'animeu tots molt a millorar , a fer-me entenedora. Gràcies !!

Aquesta prosa m'ha untat de dolçor el pensament, fas un combat contra tot el dolent per exercir la química de l'alliberament. M'has fet sentir, de debò, d'una manera que no m'havia sentit mai, amb el plor glaçat de jovialitat i encant. Felicitats pel relat, que desemmanilla aquell o aquella que es troba amb una existencial dissort!


Sergi

Benvolgut/uda relataire:

Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada aquest mes de gener, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

Només de pensar-hi ja se'm posen els pels de punta! És un tema tractat, però sempre espanta pensar-hi. La força de sentir la por i, alhora, fer-la sentir als altres, a la teva pròpia filla! que bèstia! Por de batec gran, de faccions petrificades de marbre. Una abraçada ben viva Ferran.

aleix

que m'he quedat sola a casa, i no sóc pas poruga jo, tot al contrari, però m’ha lliscat una esgarrifança de dalt a baix que no se pas com fer-la fora, saps què et dic? Vaig a fer-me una xocolata calentona. Lletres fosques les d’aquest relat, però sempre s’agraeix llegir-te.

P.D. Per cert, Spica és una meravella, he decidit que aniré i vindré, com una segona residència, sempre és bo tenir un lloc on poder fugir, però saps què? Enyorava el Montseny.
Petó.
Anna

No sé si voslatres, en passat ho vau tenir present, com altres cultures, quan el cos de la persona morta passa 3 dies a casa per l'últim acomiadament... Les coses que fan el respecte, la por endavant del desconegut...

que la por a que et creguin que has mort, però TU ets sents VIU és d'un desfici que frisa a la bogeria.
És un molt bon relat, Ferran. Felicitats.

Si el que volies era fer por ho has ben aconseguit. Felicitats!

...però igualment esgarrifós de ser enterrat viu. La pitjor part, però, sembla endur-se-la qui troba el sidral... Per acollonir-se... Molt ben trobat, home fosc!


d.

És el que em fa més por de tot, pensar que els altres creuen que sóc morta però en realitat no ho estic del tot. Ai!
Molt bon relat. Felicitats!

El títol ha despertat el meu interés.
Aquest m'ha conduït lentament cap els records inquietants del personatge per dur-me a un final inesperat que et provoca la punxada final just a la part superior de l'estòmac.
Prosa cuidada.
Fantàstic.

De nou la teva ploma em provoca el plaer de la lectura. Gaudir d'un relat, ficar-me entre les paraules, condensar cada mot, sentir la por, l'angoixa, el terror, la impotència... Una petita joia.

Enhorabona,

Quin espant el que descrius. I a més tant ben explicat que ben bé podria ser un relat d’aquells que ens arriben de tant en tant de gent que el donen per mort i no ho està.
La veritat és que aconsegueixes fer estremir al lector que és del que es tractava oi?
Sort que al final deixes clar a traves de l’esglai de la filla que arriba a difunt .
Una forta abraçada

Uf! Fa posar la pell de gallina. Si no l’entès malament, el pobre pare de l’Alba estava viu mentre el duien a enterrar i li ha arribat la fi instants abans que l’Alba el vulgui veure per darrera vegada i això permet que la noia pugui observar el fil de sang que delata la tragèdia. Realment una bona pensada, una història rodona i que encaixa a la perfecció en el tema del mes. Felicitats, mestre!

perquè no sé si l'he entès bé, hehe! aquest és un dels relats que farien les delícies de l'Allan Lee, no sé si te l'ha comentat ja. La veritat és que m'he de treure el meu barret de palla i fer-te una reverència perquè és un text d'una profunditat, d'una qualitat i d'una bellesa formal prodigiosa. És una passada llegir relats com el teu, tan ben construïts, tan ben escrits i amb un contingut dens i ric, també de vocabulari. Chapeu, chapeau i chapeau!
Una abraçada! Espero saludar-te aviat (cap al març)

Impactant i angoixant. Un microrelat impecable que s'ajusta molt bé al tema del mes... Enhorabona, company!

Quan no trobo res que em faci el pes, em passo per aquí per llegir una nova experiència brutal.

Un relat fantàstic! per com ho transmets, pel que dius, i per com ho dius... Fantàstic, de debò!

Buf, Ferran! He pensat fer-te una visiteta al teu racó abans d'anar a dormir i ara mateix no tinc clar què coi fer. Escolta, que m'has ben acoll...it, mare meva!
Et felicito per la bona feina, perquè has aconseguit, de forma impecable, el teu objectiu: transmetre por, molta por.
"Bona nit i tapa't, i somia amb els angelets"- intentaré fer efectiu el refrany de la meva àvia- al cel sigui... tititrirtit

Mercè

Quina por que produeix posar-se al lloc del protagonista del teu relat. Una barreja de por i d'angoixa, que ens captiva alhora...
Salut!
FRANCESC

i de sensacions. Potser massa i tot, m'atreviria a dir, però atès que el repte que et proposes és molt elevat no puc menys que felicitar-te i exclamar: Bravo, mestre!

Gats espantats...
La memòria ens ensenya,
i dels errors se n'aprèn.
Bon any!!!!

l'autèntic terror immemorial. M'hi he quedat enganxada i amb ganes de cridar i còrrer però no puc, el terror immobilitza. Uff, et superes, i era difícil. Aplaudiments i un passi d'honor.

a