Un fil de sang - (ARC a la Ràdio - por)

Un relat de: Galzeran (homefosc)


“—No tens necessitat...
—Però ho vull.”

Fa dies que hi rumio i no me’n surto, em sento garratibat i fred. Reconec la vella sensació d’estar immers en una etapa de depressió creativa, feia temps que no em sentia tan emmurriat. Odio les anades i vingudes de la inspiració i el vegetar dins d’un defalliment vital dominat per l’angoixa. En aquest estat, prefereixo seguir dormint, i mirar endins, on hi sento olor de terra humida, records d’estius de la infantesa quan, tot seguint una ferum peculiar, vaig trobar un gat mig enterrat a tocar d’un arbre, es barrejaven la fortor de la mort animal i la humitat del terreny remogut. I ara sento l’olor en els narius de la memòria, i no puc concebre com es fa això de flairar dins dels records olfactius, no ho entenc, però em passa. Com em passa el sentir aquell xiulet persistent que no deixa de sonar dins del meu cervell, entre timpà i timpà, constantment, sense defallir en cap moment, i sols falta que jo hi pensi, perquè soni amb més estridència. Curiós, ara no l’escolto.
I persegueixo imatges, que com somnis reviscuts passen per davant de la meva còrnia però mai fora dels ulls. Reflexos inconnexos, records sense sentit.
Obro els ulls i la fosca m’envolta, una sensació angoixant m’oprimeix l’estèrnum. Bellugo les mans i palpo una tela suau que m’encaixa tot el cos. Puc percebre un so apagat, música de violins potser. El cor es dispara quan puc admetre on sóc. Em sento defallir, respirar es fa feixuc, no m’ho puc creure. Escolto veus, una és de l’Alba, la reconec. Tinc els ulls oberts com plats, però no veig res... no em pot vèncer la por! m’he de mantenir despert, però com?
Ara sí, una escletxa de llum, podré moure’m.
Estic cansat. Seguiré fent força, fins l’últim alè.
Fins quan el cor ha dit prou.

“—Els ulls! —acompanyant un xiscle esgarrifós, l’Alba es tapa la cara. Volia afrontar el rostre seré i apagat del seu pare, però no esperava trobar-lo mossegant-se la llengua i amb un càlid fil de sang llepant-li els llavis.”

Comentaris

  • Es impressionant el relat [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 02-01-2013 | Valoració: 9

    M'ha agradat llegir-ho. Es estupend i meravellós, és molt espontani. Saluts de Rafael Molero Cruz. I que et desitge un bon any 2013, doncs pot ser que vinga carregat de bones intencions. Saluts.

  • Relat finalista[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-09-2012

    Si voleu comprar el llibre de sentiments, aneu fins aquest ENLLAÇ

  • Un relat Fosc[Ofensiu]
    Fada del bosc | 11-02-2012 | Valoració: 10

    Un relat que t'endinsa dins un petit univers fosc, l'univers de les reflexions inconnexes d'un moribund que se n'adona del seu destí, tot i aixo és entendridor quan lluita per tornar a veure a la seva filla.

    m'ha encantat la descripció fosca barrejada amb el pànic, l'angoixa d'ell, l'espant de la filla i el toc de tendresa entre ells dos com si no es volguessin separar.... ufff és un relat molt bo, que no deixa indiferent.... però vinguen de tu no m'estranya.

    La Fada.... que no vol deixar de somiar.

  • boníssim[Ofensiu]
    Lavínia | 03-02-2012

    relat, Ferran! i molt realista des del punt de vista de la filla!
    Felicitats!

  • Tan intens i tanta esgarrifor[Ofensiu]
    bloodymaruja | 03-02-2012 | Valoració: 10

    El que més m'espanta són les realitats, el que ens pot passar a tots. I fer por a una filla, als que estimes i sentir-ho és el pànic més terrible.
    Felicitats pel relat i gràcies pel comentari a l'Anna X.. M'animeu tots molt a millorar , a fer-me entenedora. Gràcies !!

  • He quedat estupefacte d'una alegria extranya però bona[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 03-02-2012 | Valoració: 10

    Aquesta prosa m'ha untat de dolçor el pensament, fas un combat contra tot el dolent per exercir la química de l'alliberament. M'has fet sentir, de debò, d'una manera que no m'havia sentit mai, amb el plor glaçat de jovialitat i encant. Felicitats pel relat, que desemmanilla aquell o aquella que es troba amb una existencial dissort!


    Sergi

  • Propera publicació de l'ARC[Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

    La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada aquest mes de gener, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

  • La por d'un pensament així[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-01-2012 | Valoració: 10

    Només de pensar-hi ja se'm posen els pels de punta! És un tema tractat, però sempre espanta pensar-hi. La força de sentir la por i, alhora, fer-la sentir als altres, a la teva pròpia filla! que bèstia! Por de batec gran, de faccions petrificades de marbre. Una abraçada ben viva Ferran.

    aleix

  • Llegir-te avui justament...[Ofensiu]
    Libèl·lula | 30-01-2012

    que m'he quedat sola a casa, i no sóc pas poruga jo, tot al contrari, però m’ha lliscat una esgarrifança de dalt a baix que no se pas com fer-la fora, saps què et dic? Vaig a fer-me una xocolata calentona. Lletres fosques les d’aquest relat, però sempre s’agraeix llegir-te.

    P.D. Per cert, Spica és una meravella, he decidit que aniré i vindré, com una segona residència, sempre és bo tenir un lloc on poder fugir, però saps què? Enyorava el Montseny.
    Petó.
    Anna

  • històries...[Ofensiu]
    liudmila | 23-01-2012 | Valoració: 10

    No sé si voslatres, en passat ho vau tenir present, com altres cultures, quan el cos de la persona morta passa 3 dies a casa per l'últim acomiadament... Les coses que fan el respecte, la por endavant del desconegut...

  • Trobo[Ofensiu]
    Lavínia | 22-01-2012

    que la por a que et creguin que has mort, però TU ets sents VIU és d'un desfici que frisa a la bogeria.
    És un molt bon relat, Ferran. Felicitats.

  • Missió acomplerta.[Ofensiu]
    Josoc | 20-01-2012

    Si el que volies era fer por ho has ben aconseguit. Felicitats!

  • El tema recurrent...[Ofensiu]
    deòmises | 20-01-2012

    ...però igualment esgarrifós de ser enterrat viu. La pitjor part, però, sembla endur-se-la qui troba el sidral... Per acollonir-se... Molt ben trobat, home fosc!


    d.

  • Hi penso sovint[Ofensiu]

    És el que em fa més por de tot, pensar que els altres creuen que sóc morta però en realitat no ho estic del tot. Ai!
    Molt bon relat. Felicitats!

  • Terrrrrrrrrrror !!!![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 17-01-2012 | Valoració: 10


    De nou la teva ploma em provoca el plaer de la lectura. Gaudir d'un relat, ficar-me entre les paraules, condensar cada mot, sentir la por, l'angoixa, el terror, la impotència... Una petita joia.

    Enhorabona,

  • Fa por de veritat[Ofensiu]
    Naiade | 17-01-2012

    Quin espant el que descrius. I a més tant ben explicat que ben bé podria ser un relat d’aquells que ens arriben de tant en tant de gent que el donen per mort i no ho està.
    La veritat és que aconsegueixes fer estremir al lector que és del que es tractava oi?
    Sort que al final deixes clar a traves de l’esglai de la filla que arriba a difunt .
    Una forta abraçada

  • Molt bo![Ofensiu]
    Frèdia | 16-01-2012

    Uf! Fa posar la pell de gallina. Si no l’entès malament, el pobre pare de l’Alba estava viu mentre el duien a enterrar i li ha arribat la fi instants abans que l’Alba el vulgui veure per darrera vegada i això permet que la noia pugui observar el fil de sang que delata la tragèdia. Realment una bona pensada, una història rodona i que encaixa a la perfecció en el tema del mes. Felicitats, mestre!

  • Tot i que me l'hauria de tornar a llegir... [Ofensiu]
    copernic | 14-01-2012

    perquè no sé si l'he entès bé, hehe! aquest és un dels relats que farien les delícies de l'Allan Lee, no sé si te l'ha comentat ja. La veritat és que m'he de treure el meu barret de palla i fer-te una reverència perquè és un text d'una profunditat, d'una qualitat i d'una bellesa formal prodigiosa. És una passada llegir relats com el teu, tan ben construïts, tan ben escrits i amb un contingut dens i ric, també de vocabulari. Chapeu, chapeau i chapeau!
    Una abraçada! Espero saludar-te aviat (cap al març)

  • crohnic | 14-01-2012

    Impactant i angoixant. Un microrelat impecable que s'ajusta molt bé al tema del mes... Enhorabona, company!

  • Crackman[Ofensiu]
    Pau Mora | 12-01-2012 | Valoració: 10

    Quan no trobo res que em faci el pes, em passo per aquí per llegir una nova experiència brutal.

  • TREPIDANT![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 11-01-2012

    Buf, Ferran! He pensat fer-te una visiteta al teu racó abans d'anar a dormir i ara mateix no tinc clar què coi fer. Escolta, que m'has ben acoll...it, mare meva!
    Et felicito per la bona feina, perquè has aconseguit, de forma impecable, el teu objectiu: transmetre por, molta por.
    "Bona nit i tapa't, i somia amb els angelets"- intentaré fer efectiu el refrany de la meva àvia- al cel sigui... tititrirtit

    Mercè

  • Collons, Ferran!!![Ofensiu]
    F. Arnau | 10-01-2012

    Quina por que produeix posar-se al lloc del protagonista del teu relat. Una barreja de por i d'angoixa, que ens captiva alhora...
    Salut!
    FRANCESC

  • Ple de suggerències...[Ofensiu]
    quimmiracle | 10-01-2012

    i de sensacions. Potser massa i tot, m'atreviria a dir, però atès que el repte que et proposes és molt elevat no puc menys que felicitar-te i exclamar: Bravo, mestre!

  • Molt bo!!![Ofensiu]
    free sound | 10-01-2012 | Valoració: 10

    Gats espantats...
    La memòria ens ensenya,
    i dels errors se n'aprèn.
    Bon any!!!!

  • Terror del de dins[Ofensiu]
    allan lee | 10-01-2012

    l'autèntic terror immemorial. M'hi he quedat enganxada i amb ganes de cridar i còrrer però no puc, el terror immobilitza. Uff, et superes, i era difícil. Aplaudiments i un passi d'honor.

    a

Valoració mitja: 9.82

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

104 Relats

971 Comentaris

241092 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedin alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


JAUME DARGÓ, UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS







A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A