L’home que es plantejava la vacuïtat - (ARC a la ràdio - avorriment)

Un relat de: Galzeran (homefosc)
A aitals alçades del viure, és gairebé impossible retenir a la memòria quant de temps he estat solitari i trescant per dominis tan superbs. Sempre he sentit un gaudi fabulós en passejar i, ensems, observar la varietat dels paisatges que visito, notant els animals que hi viuen pels entorns. Tot plegat, un plaer que no es pot comparar amb cap altre assumpte conegut en aquest indret on visc. L’espai per recórrer és prou gran com per anar a fer un volt i, sense veure’n final, tornar al meu casal després d’un parell de jorns de fer el badoc. Visc joiós descobrint clarianes, rierols, fondalades o petits pujols, fins i tot puc gaudir, dins tan gran heretat, d’una muntanya altiva, on tothora el cim és emblanquinat. Mai no hi he pujat, però. Què hi hauria de fer allí dalt tot sol?
Malgrat les variades opcions per distreure’m, el plantejar-me la vacuïtat de la meva existència m’ha dut a l’avorriment de parlar amb mi mateix.
Un matí de viva llum vaig prendre consciència que em calia treure l’entrellat d’alguna cosa que s’escapava al meu discerniment. Aquell jorn, i després d’una estranya esgarrifança, comencí a demanar-me què era allò que em passava. Sentia una mancança de caràcter natural. I com la claror d’un llamp que retrunyí dins del meu cap, vaig saber que amb paciència, allò que hauria d’ocórrer, més d’hora que tard succeiria.
L’aclaparament d’aquell neguit va finir després d’una nit de somnis revoltats que em varen deixar esgotat, cruixit. En despertar-me vaig trigar més del que tenia per costum, i quan ho vaig fer, sentí una agitació desconeguda fins aleshores, tot escoltant allò que em va semblar un cant suau, melós.
—Bon dia homenot, m’han dit que t’avorries, —la veu em desvetllà.
—I tu qui ets? —diguí aixecant-me d’un bot i fregant-me els ulls.
—M’han dit que sóc l’Eva, la teva costella. Tu ets l’Adam?
—Sí, si tu ho dius... —vaig acceptar.
Des d’aquella nit de somnis revoltats, la meva existència havia bandejat per sempre qualcuna estèril observació sobre l’avorriment.

Comentaris

  • Relat finalista[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-09-2012

    Si voleu comprar el llibre de sentiments, aneu fins aquest ENLLAÇ

  • Enhorabona![Ofensiu]
    Unaquimera | 12-03-2012

    La meva enhorabona, benvolgut company d’històries, per haver escrit aquest microrelat, que és un dels seleccionats al mes de febrer en el Concurs de l’ARC. I crec que ho ha estat per mèrits més que evidents.

    La història resulta atractiva des del títol, i des d’ell promet a qui el llegeix quelcom diferent de l’habitual. Només començar la lectura, ja queda demostrat que la prosa compleix la promesa expressada, i quan s’avança, s’amplia el panorama fins constituir un plaer autèntic.

    Ben plantejat, ben escrit i ben resolt, és aquest en resum un bon relat, si senyor!

    T’envio una abraçada tan rodona com el teu relat,
    Unaquimera

  • Lúcid + lúdic + líric + irònic = lluïment de l’autor[Ofensiu]
    Frèdia | 03-03-2012

    Diria que aquests són els ingredients d’aquest relat que fa que et llueixis des del principi al final. Molt bona la idea que l’ésser humà acaba per desassossegar-se si se sent sol. Molt bona la idea de fer servir la “costella” de l’Adam, anomenada Eva, com a antídot contra el tedi. I molt bona la idea de fer servir aquest to arcaic per transportar-nos a un passat remot. T’ha sortit un relat rodó. La meva admiració, mestre!

  • L'inici de l'avorriment[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-03-2012 | Valoració: 10

    Suposo que Adam va ser el primer en avorrir-se, oi? El primer en tot, vaja. Però és que narrat així, com tu ho fas, sembla més comprensible. Adam, pel que veig, parlava un català força correcte, però un pel antic. M'imagino a l'Eva posant-lo al dia en aquest aspecte. Un relat genial, ric en totes les paraules i sorprenent. I és que la solitud fa pensar. Una abraçada.

    aleix

  • Elegant[Ofensiu]
    quimmiracle | 27-02-2012

    És la paraula que m'ha vingut al cap la segona volta que l'he llegit. Elegan, perquè: té gràcia, propietat i refinament, i és engiyós i alhora net i simple.

  • Ben ideat[Ofensiu]
    Naiade | 27-02-2012

    Un relat genial amic fosc. Enhorabona pel ric llenguatge i jocs de paraules que empres. Cada cop escrius millor.
    Una abraçada

  • incerta certesa[Ofensiu]
    Onofre | 26-02-2012 | Valoració: 10

    El dilema que es mou en la tensió dels pols del ser i del no ser.
    Quan som sols, som? Som en funció del que ens envolta? Quan deixem d'estar sols deixarem de ser nosaltres "mateixos"?
    Un somni, a l'estil dels somnis dels faraons, planteja l'enigmàtica i essencial qüestió.
    El neguit fineix després d'una nit de somnis revoltats i arriba la resposta. Serà la resposta la solució?

  • Un relat que s'ha de llegir...[Ofensiu]
    copernic | 25-02-2012

    dues vegades. Una, per gaudir de la prosa i del ric vocabulari, l'altra per lligar caps atès el final enginyós de la història. Una cosa que he notat ja en algun altre relat teu és que dones importància al primer paràgraf. Això quan es tracta d'una novel.la enganxa immediatament. Si es tracta d'un microrelat per a mi, és imprescindible. En Josep Pla parlava de `"pinyol" pel que feia a la música, però és pot aplicar a la literatura. Observa aquest primer paràgraf de l'alumne orgullós que intenta transmetre la idea de la nostàlgia mitjançant l'apel.lació al lirisme i veuràs com n'és d'important deixar al lector bocabadat com fas tu:
    "Cada any, quan arriben els rigors de l'hivern, la meva memòria em porta inevitablement a Colomers, a aquella masia entranyable i a aquella cuina en la que ens refugiàvem tots els familiars convidats a la matança del porc. Arraulits a la vora del foc de la llar contemplàvem amb aire abstret l'espectacle dels troncs cremant, la dansa insinuant de les flames, els espetecs nerviosos de les branques consumint-se i el caliu canviant dels tions carbonitzats, mentre a fora, més enllà d'aquella finestra que donava al pati, el fred inclement del gener t'empetitia i acovardia en una absoluta desolació de corrals, tartanes oblidades, pous solitaris, horts i camps gelats. Encara avui puc sentir un calfred en la meva esquena en recordar la fredor absoluta que senyorejava aquelles tardes de plom mentre el fum de la llenya cremada pujava amunt per la xemeneia i sortia a l'exterior cap al cel gris i gèlid d'aquells hiverns dels anys seixanta".
    Pots veure doncs la importància del primer paràgraf que invita a llegir més, que t'endinsa en la història i que t'atrapa inevitablement. Es pot aconseguir a través del lirisme com és el teu cas i el meu a "Colomers" però també a través de la insinuació. Sovint ens en oblidem i és un element importantíssim a l'hora d'atrapar el lector. Com de costum em trec el barret (hauré d'anar a una casa de barrets a veure si en trobo més) pel teu relat, tan ben escrit, impecable, amb sorpresa final i a més a més amb una primera frase tan suggeridora.
    Una abraçada i fins molt aviat.

  • el gran relat[Ofensiu]
    franz appa | 22-02-2012

    Com es pot deduir del relat, Déu habita en els somnis, o almenys ens parla a través d'ells. O l'hem fet servir d'excusa per esborrar les ombres de la nit.
    És l'avorriment el que crea la parella? La necessitat de parlar, simplement?
    Llenguatge encisador i plantejament ple de suggeriments, un petit relat que és com una gènesi del gran relat que és la vida.

  • Carles Ferran | 22-02-2012

    Benvolgut Home Fosc:
    T’agraeixo el teu comentari al meu “Coitus interruptus”, venint del mestre encara afalaga més. Evidentment, el relat ja té vocació de continuïtat, però per la publicació “en família”, m’ha semblat adient deixar-lo com el vaig presentar al Repte, perquè així l’havia creat expressament. Podria haver-me estalviat el comentari final, però he pensat que seguiria provocant la complicitat del lector de RC, implicant-lo, i no el deixaria tan abrupte. Tanmateix, “flecos”, que diuen els negociadors.

  • crohnic | 21-02-2012

    Original la idea que has tingut per tractar el tema de l'avorriment... Pel que fa a la forma... Noi, quina enveja, quin domini de la llengua!
    Com sempre, un plaer llegir-te!

  • Temps era temps...[Ofensiu]
    deòmises | 21-02-2012

    Aquestes paraules arcaïtzants són tan adients dins del relat com la genialitat de la teva idea, redactada, com sempre, amb un exquisit mestratge.

    Una abraçada, home fosc!


    d.

  • M'agrada estar representat en el teu relat sobre l'avorriment[Ofensiu]
    llamp! | 21-02-2012 | Valoració: 10


    Malgrat la vacuïtat de l'avorriment... el llamp! apareix en els moments més inesperats per felicitar-te pel teu relat. Magníficament escrit i exquisidament dut a terme.

    Per molts anys, darky!!!





    Espetegant!

  • Envejable[Ofensiu]
    Carles Ferran | 21-02-2012

    Concís, suficient. Minimalista. Llisca sense entrebancs però amb tensió controlada cap al desenllaç, imprevist però no sorprenent. Aquesta és la màgia de l’escriptor, la parquedat, la mesura. A la fi, el domini.
    Envejable.

  • Molt bon relat[Ofensiu]
    free sound | 21-02-2012 | Valoració: 10

    que desprèn interès i alhora desig, saciat però amb un punt de ganes de més,
    de descobrir la realitat, o bé els somnis?
    Il·lusions i desitjos es barregen a la vida, i fan que aquesta es pugui viure amb més intensitat. Enhorabona pel perfecte relat.
    Gràcies pels mots.

  • ets un mestre de..[Ofensiu]
    joandemataro | 21-02-2012 | Valoració: 10

    la paraula
    aquest relat és un regal per als aprenents , com jo, un exemple del que es pot arribar a fer amb la nostra rica llengua.

    un plaer, gràcies ferran

    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

104 Relats

963 Comentaris

221328 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedin alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


JAUME DARGÓ, UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS







A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A