Mai creguis en contes de prínceps blaus

No, filla, no. Mai vulguis ser com la Ventafocs. És només una beneita sense assertivitat. Potser té por a quedar-se sola. Potser no li han donat d’alta a la Seguretat Social. Potser no té recursos econòmics. Però lliurar-se de la seva despòtica família per capbussar-se en la institució del matrimoni, no resulta quelcom saludable… per molt príncep que sigui el seu manso.
No, filla, no. Mai vulguis ser com la Bella. Ja sé que en el seu cas la bèstia es converteix en un príncep. Tanmateix, el que no et diu el conte és que sovint són els prínceps els que es converteixen en bèsties. Algun dia sabràs qui és la reina Sofia.
No, filla, no. Mai vulguis ser com la Bella dorment. Moltes dones dormen durant anys la seva llibertat de dona i, quan desperten, l’únic que troben són viatges de l’Imserso.
No, filla, no. Mai vulguis ser com la Rapunzel. Hi ha dones que viuen en torres tan altes, tan altes, que acaben allunyant-se de la realitat per no tornar mai més. Algunes fins i tot acaben assegurant, sense por a fer el ridícul, que xiular és un delicte.
No, filla, no. Mai vulguis ser com la Blancaneus. És tracta d’una de tantes dones que pateixen la síndrome de Wendy. Només volen ser útils als seus Peter Pans, que mai creixen i que l’únic que desitgen és a algú que els hi faci de mare. Allunya’t tot el que puguis dels Peter Pan.
No, filla, no. Mai vulguis ser com la Caputxeta. Al món hi ha una població massa gran de llops, que volen destruir belleses, tacar innocències, estripar somnis.
No, filla, no. Mai vulguis ser protagonista de cap conte. Intenta ser protagonista del teu destí, aquell que escrius cada dia quan esculls bé els teus referents. Sigues dona, que és molt. Amb les teves virtuts i els teus defectes. Sigues lliure que encara és molt millor. Posa en quarantena tots els arquetips que la tradició ha convertit en norma. No, filla, no. Pinta els somnis amb els colors de la teva imaginació.