DONA I PORC.

Era un home dominat per les passions. Sobretot per aquelles que tenien com a base el DESIG, en majúscula, com ell mateix reconeixia, sense embuts, a qualsevol que s'hi interessés.
.
Desitjava la seva dona amb un sentiment que ultrapassava l'amor i l'erotisme més extrem, i anhelava, salivant, la carn de porc de tal manera que costelles, llonces, pernils, botifarres i embotits de tota mena eren un deliri gastronòmic que l'esclavitzaven la ment a tothora.

El seu món, doncs, girava al voltant de la luxúria irrefrenable que li provocava la seva dona i de la golafreria irracional derivada de la sevaa menja preferida.

Mai no havia tingut cap problema amb les dues passions que el dominaven. Amb la dona, estaven enamorats i es desitjaven. Amb el porc, era prou benestant com per permetre's tants pernils de pota negra com vulgués. Era feliç i estava satisfet de la vida.

Un mal dia, però, llegí al diari un article on s'afirmava rotundament no només que les persones i els porcs compartíem més material genètic del que semblaria a primera vista, sinó que, fins i tot, el gust de la carn humana era molt semblant al del seu animal estimat. O a l'inrevés. Tant és!

Ara ja no és feliç. Més ben dit, és un desgraciat que ha perdut la gràcia de viure. Ara quan jeu amb la dona no deixa de pensar en el gust deliciós d'aquelles cuixes terses, ni amb la dolçor de les seves galtones molsudes. I endut per aquests pensaments, impotent, ha de parar a mig fer perquè se la menjaria literalment a petons. I mentre ella el torna a consolar, acaba sempre plorant com una criatura perquè sap que ja només és capaç de trempar com abans davant un bon costellam de porc rostit amb reducció de salsa d'oporto. I això, és clar és dur d'admetre davant la dona i, fins i tot, davant de qualsevol cuiner!