DONA I PORC.

Un relat de: quimmiracle
Era un home dominat per les passions. Sobretot per aquelles que tenien com a base el DESIG, en majúscula, com ell mateix reconeixia, sense embuts, a qualsevol que s'hi interessés.
.
Desitjava la seva dona amb un sentiment que ultrapassava l'amor i l'erotisme més extrem, i anhelava, salivant, la carn de porc de tal manera que costelles, llonces, pernils, botifarres i embotits de tota mena eren un deliri gastronòmic que l'esclavitzaven la ment a tothora.

El seu món, doncs, girava al voltant de la luxúria irrefrenable que li provocava la seva dona i de la golafreria irracional derivada de la sevaa menja preferida.

Mai no havia tingut cap problema amb les dues passions que el dominaven. Amb la dona, estaven enamorats i es desitjaven. Amb el porc, era prou benestant com per permetre's tants pernils de pota negra com vulgués. Era feliç i estava satisfet de la vida.

Un mal dia, però, llegí al diari un article on s'afirmava rotundament no només que les persones i els porcs compartíem més material genètic del que semblaria a primera vista, sinó que, fins i tot, el gust de la carn humana era molt semblant al del seu animal estimat. O a l'inrevés. Tant és!

Ara ja no és feliç. Més ben dit, és un desgraciat que ha perdut la gràcia de viure. Ara quan jeu amb la dona no deixa de pensar en el gust deliciós d'aquelles cuixes terses, ni amb la dolçor de les seves galtones molsudes. I endut per aquests pensaments, impotent, ha de parar a mig fer perquè se la menjaria literalment a petons. I mentre ella el torna a consolar, acaba sempre plorant com una criatura perquè sap que ja només és capaç de trempar com abans davant un bon costellam de porc rostit amb reducció de salsa d'oporto. I això, és clar és dur d'admetre davant la dona i, fins i tot, davant de qualsevol cuiner!

Comentaris

  • Plaers de cada dia.[Ofensiu]
    nadàlia | 26-11-2012 | Valoració: 9

    No cal dopnar-hi massa voltes. Menjar i fer l'amor és una cosa que ve de gust gairebé a qualsevol hora i ambdues coses és millor no fer-les sol. D'altra banda devorar i cardar follament només està fet per uns quants que saben que la vida és breu i no cal ser primmirats ni reprimir els instints més primaris, sense ornaments,
    així tal com raja en el relat. Veus que no he comentat res de llegir!!!

  • Un embolic[Ofensiu]
    bloodymaruja | 20-11-2012

    Quin embolic de desitjos més ben trenat. Boníssim i enginyós relat, Quim,
    Abraçada.

  • Pobre...[Ofensiu]
    Annalls | 19-11-2012

    Vaja, quin problema !!! Com si no en tinguéssim prous els que mossegaríem i ens menjaríem als estimats sense saber quin gust tenen !!!! hahahahahahahahh
    Anna

  • A vegades massa informació mata![Ofensiu]
    Mena Guiga | 18-11-2012

    Qui li manava llegir o sentir allò?
    El destí, sens dubte!

    I no pot rebobinar en el temps i gaudir com abans, pobre home?

    Hehe.

    I no en faràs cap,de relat, dels desitjos dels vegetarians?????

    Mena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: