NO SABIES NI EL SEU NOM

Un relat de: quimmiracle

Exhaust, anaves recuperant l'alè i lentament aixecares el cos i et deixares caure al seu costat. Desitjaves aquell cos jove i bru i mai en tenies prou, mai estaves del tot satisfet. Les males llengües deien que te n'havies enamorat, que eres feble i havies caigut en el parany més ximple de tots, el de l'amor foll. Tu no deies res. Quan tancaves els ulls sempre lluïen els seus somrient-te, quan tot era silenci la seva veu dolça ressonava a les teves oïdes, quan eres lluny d'ella enyoraves el tacte vellutat de la seva pell. Tu no els contestaves simplement perquè no podies mentir-los sense que la veu i els gestos et traïssin.

No sabies ni el seu nom. No volgueres saber-lo. Era millor així. Ella tampoc mai no te'l va dir. I el fet que cap dels dos no parléssiu la llengua de l'altre contribuïa a l'anonimat desitjat. I sempre saberes que això no podia passar d'un joc, perquè sinó hi prendries mal. Tant de mal com el que ara senties i els teus companys no paraven d'avivar, cruels i enfotetes.

Les lleis prohibien estimar-vos. Tu ho sabies des del principi. Com també que el vostre futur només era fum. Ella també ho sabia però no tenia res a perdre-hi. Tu sí. I molt. I en el fons del teu cor pensaves que les lleis eren plenes d'odi, que no sabien res de desig ni molt menys d'amor, però que s'havien de complir. Això pensaves. I en cap moment sospesares revoltar-te ni cridar eixordadorament la teva passió, ni cregueres mai que es pogués véncer l'odi de mort que campava per tot arreu.

L'estimaves, la desitjaves, no podies treure-te-la del fons de l'ànima. I aquesta certesa et duia a odiar-la, com odiaves tots els de la seva raça.

No volgueres mai saber el seu nom. I tu, Kurt, no feres res, ni tan sols vessar una llàgrima, quan els teus companys et digueren que ja n'hi havia prou, que la diversió ja t'havia durat massa, que tot tenia un límit i que aquella mateixa tarda te la prendrien per endur-se-la, amb la remesa que havia d'arribar, cap a les dutxes.


Comentaris

  • el teu relat[Ofensiu]
    Lavínia | 10-04-2012

    M'ha agradat moltíssim, Quim. mantens amb habilitat la tensió fins al final on el sintagma"les dutxes" resumeix la tragèdia del moment que impossibilita l'amor entre els dos.

    Et felicito

  • Magnífic[Ofensiu]
    copernic | 09-04-2012

    Gran construcció amagant sempre l'objectiu de tot bon microrelat: la sorpresa final. Chapeau!

  • Acabo de llegir...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-03-2012 | Valoració: 10

    Acabo de llegir un relat de la Naiade titulat: Terror. Transcric les dues primeres frases del meu comentari: “Molt incòmode. Així, així és com em trobo llegint aquest tipus de relats; incòmode, ple de ràbia!”
    Molt bon relat, Quim, molt bon relat!
    —Joan—

  • Un molt bon retrat psicològic[Ofensiu]
    bloodymaruja | 19-03-2012 | Valoració: 10

    I molt realista. Descrius els sentiments que ben segur devien sorgir en algun camp d'aquells de no fa tants anys i de molts d'actuals dels quals no se'n fa esment.
    L'amor i l'odi.
    M'ha agradat molt el relat. Es colpidor. Sempre m'ha esgarrifat el nazisme i com els humans es poden tornar molt pitjor que les bèsties . Una abraçada, Quim,

  • Colpidor[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-03-2012

    El relat és colpidor des del començament fins al final.
    Cada paràgraf és un pas endavant en la història, i una palada de profunditat en la situació, fins que el lector arriba a posseir totes les dades necessàries per fer-se’n càrrec i horroritzar-se, un cop més, per les barbàries que ha estat capaç de cometre l’ésser humà.
    En arribar a la darrera frase, l’efecte cinematogràfic que produeixen els mots resulta esborronador.

    T’envio una abraçada bona,
    Unaquimera

  • Dur i bellíssim[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-03-2012 | Valoració: 10

    Caram, quin relat més dur i més bell! La passió del protagonista la descrius perfectament. El seu entorn opressiu xoca frontalment amb aquest sentiment. Imagino un oficial nazi, un funcionari de presons, un enfrontament de llibertats en tot cas. Descripció, passió, odi i realisme en un relat fantàstic. Una abraçada Quim.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: