Pel davant i pel darrere.

Un relat de: Persona

Rere els ulls d'un vell,

amb sort observa l'infant.

Sorprès de tot el que li està

passant.

El temps és una de les dimensions

que en el verb ens cristal·litzen.

Paraules, llençades com pedres

sobre les aigües.

Rebotint a la superfície,

fins a tocar fons.

En perdre l'empenta inicial.

El final, esdevé sempre un principi.



Comentaris

  • Cada vegada que entro, el veig[Ofensiu]
    kefas | 22-10-2020

    Aquest títol tant suggerent pel que els trolls també semblen fascinats.

    Però el poema va per una altra via. És una elegia d'aquest racó que, en haver perdut l'empenta inicial està esperant, com l'au Fènix, la resurrecció del final. Sempre des de rere dels cristal·lins envellits.

    Rere els ulls d'un vell,
    amb sort observa l'infant.
    Sorprès de tot el que li està
    passant.

    ...........

    En perdre l'empenta inicial.
    El final, esdevé sempre un principi.

  • Bona vesprada, Persona...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-10-2020


    Hola, et comente que et vaig llegir aquest poema, fa uns dies, concretament el 06/10/2020. I encara no m'has contestat ni m'has dit res. Bé, espere que em digues alguna cosa en la meua pàgina. Gràcies relataire Persona.
    Saluts i cuida't...
    PERLA DE VELLUT

  • Interessant poema.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 16-10-2020 | Valoració: 8

    No he entès molt (no em crec ningun geni) la moralina o el sentit d'aquest relat, però m'ha semblat bo.

    Si ho he entès bé, vol marcar el pas del temps i el jugueteig d'un nen, com a metàfores heracliteanes de que el temps sempre passa.

    T'animo a seguir endavant, però intenta evitar el problema de la propaganda spam (em refereixo a la propaganda spam que reps massivament i que té molta descaradura).

    Que passis un bon dia, Persona. :-)

  • El temps és un cercle:[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-10-2020 | Valoració: 10


    El temps és així... que no ens deixa mai, doncs quan finalitza comença altra volta.
    El temps dóna la sorpresa quan meyns t'ho esperes; i es fa cristal.lí en la dimensió de la persona.
    Acò és el que entenc del teu poema, Persona.
    Un plaer de lectura.
    Saluts...

    PERLA DE VELLUT

l´Autor

Foto de perfil de Persona

Persona

436 Relats

200 Comentaris

179272 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una Persona


No es alta ni baixa
Ni home ni dona
No es gran ni petita
D'on ve no se sap
A on va , qui l'atrapa.

No es ric ni tampoc es pobre
A que es dedica, tan fa
Ni el càrrec ni, quan guanya
Si es creient , o no
Ni a qui vota, no es extranya.

No us en féssiu servir
Tampoc res no mana
No es fama el dit
Tampoc us enganya.
Ni es deleix per ferir.

Una pedra existeix. No te rés a dins, vull dir, la pots trencar i ho veuràs tot. Si trenques una pedra, rés no canvia, rés no es destrueix, fins i tot fent-la miques, és la mateixa pedra. Però si trenques una persona, d'immediat, quelcom immensament valuós desapareix.

Diuen que ho va dir un tal Rajneesh Chandra Mohan Jain , qui es deixava anomenar entre d'altres cosses Osho.

Els drets, la base dels deures. MAI a l'inrevés...

Tinc dret, a la vida, a viure omplert i mogut per uns ideals que busquin una comprensió més profunda de la veritat, una llibertat més gran per a l'ésser humà, i una vida vida millor.

Tinc dret a viure sense haver d'amagar aquests ideals. Tinc dret a manifestar-los en públic i a no ser perseguit, ofès o rebutjat, per ells.

Tinc dret a canviar els meus ideals, quan jo amb llibertat ho decideixi; empès, tal vegada, per una visió més àmplia de la veritat. Ningú no em pot impedir de canviar-los en qualsevol moment de la vida.

Tinc dret a proposar, que no imposar, aquests ideals als meus fills, com també tenen dret tots els pares i mares del món d'ensenyar als fills els seus punts de vista i el propi estil.

Tinc dret a no ser considerat un boig , un fanàtic o un integrista, només a causa dels meus ideals, per part d'aquells que viuen buits de somnis i de lluites, i que no pensen ni reflexionen sobre la vida, el comportament i la natura.

Tinc dret que la meva visió de la realitat sigui respectada; i que la meva persona, pel fet de viure enamorat d'uns ideals, no sigui ofesa, prejutjada, perseguida, dominada o ignorada.

Tinc dret que els meus ideals puguin oposar-se radicalment als valors tradicionals i a les creences establertes, amb vistes a una llibertat més gran per a totes les opcions i a una recerca sincera, objectiva i oberta, de la veritat.

Tinc dret que els meus ideals siguin diferents, i fins i tot provocadors o insòlits, a la llum del pensament d'algú.

Tinc la obligació de respectar els ideals dels altres, encara que em resultin molests, incomprensibles o desagradables. Els meus ideals no són superiors ni inferiors, són els meus.

Tinc la obligació de ser fidel a la meva consciència, i de no renunciar als meus ideals per por al que pugui pensar la societat o les persones que estimo.

Tinc l'obligació de no posar mai el valor dels meus ideals per damunt del dret a la vida i a la llibertat de cap persona.

Tinc l'obligació de no imposar mai els meus ideals, ans exposar-los i proposar-los per la via dels diàleg i la pau.

Tinc l'obligació de fonamentar els meus ideals damunt l'exercici de la raó, del cor i del be; i de rebutjar, en ells, com a doctrina o com acció, la violència i les sensacions i sentiments negatius.

Tinc l'obligació de posar els meus ideals, i les seves conclusions, al servei de tota persona humana; i de viure i comportar-me de manera coherent amb aquests principis.

Avui encara conservo aquell paper rebregat; el mateix paper. De vegades el toco i l'ensumo; fa olor de llibre noble. aquesta olor em suggereix paraules i frases, i no puc evitar de posar-me a escriure.


Jeremias Soler "Els peus dins l'escuma" 2002. Relataire d'aquesta web.