Gairebé no faig comentaris però no per això deixo de llegir molt del que s'escriu per aquí. Alguns textos m'agraden i ja està, no sabria què dir, sóc poc ocurrent. Però Rendició sí que em provoca. Les imatges em semblen intenses i, a més a més, d'una intensitat molt femenina, una mirada introspectiva pròpia d'aquesta sensibilitat de la qual a voltes reneguem. Aquesta intensitat també em suggereix un matis suament eròtic. Ho llegeixo i em reconec en les teves paraules: aquest mirar dins – fora, aquest sentiment de proximitat amb tot i, al mateix temps sentir aquest tot com alguna cosa aclaparadament aliena, una mescla de renúncia (a l'amor, és evident) i, al mateix temps, de possessió de l'única ferida possible de l'amor... En fi, divago. Res, que m'ha agradat molt llegir-lo.

Moltes gràcies pel teu comentari, Unaquimera.

Moltes gràcies pel teu comentari, Unaquimera

Gràcies, Aleix. Sobre el teu comentari, és Atenea Niké. Es refereix a la imatge de Niké en un fris, lligant-la sandàlia ...

M'agrada el teu text

Gràcies, Joan