Diuen que mes important que la resposta, és la pregunta.
Que la saviesa, el paradís, la il.luminació; si vols.

Es pot ser, L'eterna alegria de l'ample somriure, de l'humor
i l'amor que viu per si sol: La neu i la pluja, la sorra i la pols.

"M'agrada voler agradar-te.
I ho faig per mi.
És una sort voler agradar-te.
És una sort per a mi.
És un bé per a mi."

...i la pregunta, insistent d'un record permanent:

T'estimo per que et necessito, o et necessito per que t'estimo?

Les sabates que caminen...sempre són noves!
Torna-hi! un plaer de llegir-te i saludar-te.

Que els teus camins a RC siguin pròspers!
la primera passa...fonament d'un gran viatge.

Deia un vell "Dervix" Sufí, que el fetus a dintre l'úter matern, pateix quan pensa que mor...però neix! la ferida de la vida...com es guareix? pots ser per que no mes es pot ferir a un ser viu, cada mort sigui preludi de renaixement?

qui no te al menys vuitanta mil anys...és que no ha despertat!

Ploro la boira freda dels matins de gebrada
ploro l'agulla del blanc d'un temps detingut
ploro el tou de fruitetes de bosc enfarinades
i tot plorant guareixo ferides:

La pell que tremola, el gruix del glaç
que no trenca la pedra. Resta quieta
al rebot de gel trinxat.

Quan arriba el desgel de les llàgrimes,
la pedra ja neda a la terra del pou :
Ja no fa tan de fred a la sorra.
És l'agua que brolla de nou.
El sol que la seca, nous matins
que omplen pulmons.


La blanca i etèria boira, amunt
enfilant-se tornant a alenar
un paisatge d'amor.

Plorar no és fàcil, sempre que no siguin llàgrimes de cocodril si no llàgrimes produïdes per una ànima viva, que s'alimenta de poemes. La meva filla amb la innocència que tos portem quan l'ànima és viva em digué un dia que la tristesa pot ser molt bella! i tot el que es compren...és desfà...com la boira!

Amb dosi d'un minut, ben carregada com aquesta...dona per embellir molta anima i per molta, molta estona!

"Del niu alt i fosc sóc proveïdora, duc mel als nostres xics. A la reina l'he joiosament tocada, oh senyora del meu rusc."

Amb la teva mel a la boca...Oh senyora del meu rusc! :-)

Doncs per no estar GENS inspirat, has fet un bon poema!
No en soc crític, ni en gosaria; doncs diuen que jutjar
crema moltes energies.

Doncs hi ha moments per tot, diuen: per parlar i per callar,
per gaudir i per blasfemar, per agafar-se'n o deixar-ho estar

Doncs hi han poetes de mena... que fins i tot gens inspirats,
irradien el seu ingeni: Fent de "Re"el seu do, arribant al mi, fins i tot!
Per que si fa o no fa, tot sol, gira pàgina llàgrima o dol, tot" ànimus"
Quan el foc que semblava fos, reneix de la blanca brasa en pols.

Fins els morts...sentiments arrenquen vol! En un dia qualsevol
amb quatre cops de tecla i cor i un bon cop d'ull a l'horitzó. Amb delit
o solitud que son quatre paraules d'amor: Tot un BON cap d'Any Si senyor!

i molt de gust de llegir-te!

Multar a qui negui un genocidi, és una bona mesura per evitar que es neguin i per tant s'oblidin ...no? precisament per que " La història ens confirma que cap poble té el monopoli de la barbàrie. "

Cal denunciar-los tots i amb la veu mes alta possible. Una part de la realitat lamentable, un article imprescindible.

Cercant carrers
amb història
Pròpia.

I poetes pel dia
del nassos
Sota la màniga!

Això si; amb un blau
intens, infinit, que
al cap davall o
damunt...

I és sempre!!!

Que en la Victòria
sempre hi ha rendició!
em rendeixo a les teves paraules
doncs no hi ha sang mes fresca
ni vermella, que la de l'amor
i el só de tes lletres
en dansa.

Que i quan s'és i/o no s'és?

Fem un xarrup.
.....
....
...
..
.

Mirem-nos als ulls.
Toquem-nos.
Que diu molt
de la teva poesia,
el cava!

...i el que li dona mes valor:

Que s'acaba!!!!!

Salut i relats!

Podria ser-hi mes d'acord
diuen del Filòsof; que mes
dona el nom?

-Tant me fa estar viu com mort
-Ah si?...doncs llavors, per què
no et mors?

-Precisament per això!

una reflexió: Saben, els científics, sembla...
que hi va haver un big bang de llum, que el que no existeix és la foscor.
Don venim qui som on anem i sobretot com vivim? el blanc hi es on no hi ha negre!
L'últim que apagui la llum! si pot.

com pot ser un poeta amb un cinc! no és en absolut, el cas :-)

Fer la primera lectura d'aquest poema fresc com un got de llet de bon matí. I es que les paraules estimen tant o millor fins i tot que els gats ( o les gates,sobretot) que hi ha millor que un bon vers per encetar el matí.
Merci!

Ençà que van canviar l'aplicatiu d'RC mai havia premut el botó de m'agrada.

Avui l'estreno amb bona ocasió:
La de contemplar el mar amb la teva mirada.
Es pot separar la poesia de la pintura?
i aquestes dues, de la música?
Com de la teva veu:
"més enllà del gran vaixell.
Rendició, bandera blanca, fugida."

També la rendició, la bandera blanca, la fugida
Tenen quelcom de valerós....

Tots d'alguna manera "restes d'un tiberi" pot ser per això sempre estem aprenent a nedar...pot ser.

Agraint de molt la teva veu
en el meu desert.

Em va fer molta gràcia, en el seu moment constatar que els nens, no enetenm que hi hagin persones adultes que no siguin pares: El món infantil no mes enten de Pares i fillets.
La infància però mai acaba. Diuen que hi han dos tipus d'innocència: La primera és un regal de la existència. La segona ens la em de guanyar, i com a tal és la que acaba comptant: La innocència guanyada per una vida aprendre i desaprendre.

Com m'agrada el teu relat i la cançó que li serveix de llançadora!

No ho son tots...nens perduts? clar que...després hi ha el fàstic: D'accions absurdes com el dolor, com la sang vesada, la putrefacció...i el cercle negre, immens, vertiginós, de la ignorància!

M'agrada que et facis tant poetessa...no m'hi avinc amb el temps: OR de llegir els teus immensos relats...de més d'un minut! l'error és meu.

Aprofito per colar-te una frase que he pillat avui al facebook ( el face em perd...però m'hi trobo be)

pispo..."hic"...;-)La Dolors Miquel
Ser poeta és com ser borratxo. Sempre n'ets. Pots deixar-ho completament, però, a la mínima que beus una mica, ja hi tornes a ser.

Merci per ser "una mica d'aixonses" com la bio que t'explica tant be!