Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

700 Relats, 612 Comentaris
188876 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com

Últims relats de Epicuri

Últims comentaris de l'autor

  • Epicuri | 04-05-2016

    Moltes mercès

    Helena Sauras Matheu

    La sal es dissol
    entre els peixos
    de l'oceà que som!

    La terra, mar i cel,
    també!

  • Epicuri | 29-04-2016

    Mercès Montserrat vilaró berenguer.

    Som al pas?
    o encara no?
    som-hi doncs!

  • Epicuri | 16-03-2016

    Moltíssimes mercès Karin!...i tant que m'agrada a mi que t'agradin! :-)

  • Epicuri | 28-02-2016

    Per fer la meva muda, molt agraïda la teva ajuda!!
    :-)

  • Epicuri | 22-02-2016

    Com són totes les mercès de debò: Sempre renaixents!

    Relataires!...com nosaltres, no gaires!

    Aleix de Ferrater

    Mercès i gràcies!
    i totes les paraules
    de cels, terres i mars
    El millor homenatge
    la lectura.

    ...i tot l'infinit
    per relatar!

    Gràcies infinites!

    Per molts d'anys i molts de relats!

  • Epicuri | 20-02-2016

    Relataires!...com nosltres, no gaires!

    En el teu cas particular,
    Sergi Elies Bandres,
    de tant que et fas de llegir
    també te'n fas d'estimar!

    Gràcies infinites!

    Per molts d'anys i molts de relats!

  • Epicuri | 19-02-2016

    Moltes mercès, pel teu comentari. Essencialment tot pot ser i deixar de ser al mateix temps. El llenguatge simbòlic te això. Però si. Penso que essencialment la por és una etapa que és venç i que no torna mai. M'explico si puc: Un trauma sovint quan s'assoleix el moment d'afrontar-lo. ( Pot ser simplement de veure'l, s'esvaeix) és com superar la superstició: L'actitud. La por natural biològica i que fa vigilància de la seguretat "animal" no és por. La por és la malaltia, el límit que impedeix avançar en la maduració vital. No sé, però sembla que la pròpia idea ...fa madurar!

  • Epicuri | 18-11-2015

    Moltes mercès Hannah !!!

  • Epicuri | 12-11-2015

    A tots dos!...i a aprendre sempre i a escriure be els nostres mots! :-) :-)

  • Epicuri | 18-09-2015

    Moltes mercès Sergi

    No és estrany que costi
    trobar l'ara i aquí. Doncs
    l'ara ja no és ara, tampoc
    el aquí.

    Tot es mou.

    Saber qui sou.

    De vegades passa.

    És trenca l'ou.

    Moltes mercès

    Sergi!

    Ara i aquí.
    O ja no! ;-)

  • Epicuri | 06-02-2015

    Que a la vida viscuda, abans de la mort, cal conscientment ampliar. És diu saviesa. Per posar-li un nom. Tot nom és paraula!...
    "la intensitat d’un instant bategava tant fort com el seu cor innocent passejant per la vida"

  • Epicuri | 06-02-2015

    Gràcies per compartir llum somnis i paraules!

  • Epicuri | 24-12-2014

    .

  • Epicuri | 24-12-2014

    Merci pel comentari i Bon Nadal Lèvingir!

  • Epicuri | 10-12-2014

    Hi ha un nen, observant, esmaperdut...com i amb quina velocitat, tot canvia!
    La teva prosa poètica deixa veure molt clar que les millors persones, com els millors escrits, a mida que passa el temps, el viuen prou intensament com per recuperar la innocència. I ja no com un regal, si no amb NOU coneixement. Com tu i la teva poètica prosa. Per molt de temps gaudeixis de la vida, com de la sorra de la platja.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: