Romanços.

Un relat de: Misteric


Els relats en ajuden a reprendre,

l'actuació d'aquest instant:



Els estris de navegació

de l'oceà del comprendre,

d'aquest viatge, la nostra

passió.



La son, ens clou. Ens porta al centre.



Boca, peus i ventre,

d'energies, combustió.



Balla el gat, ens borda un gos.

Trenquem per ara i sempre,

La cançó de l'enfadós.





Comentaris

  • Gràcies...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-07-2019

    Gràcies Misteric, per les teues paraules en el meu poema, "Passió profunda", que m'han agradat molt, però així i tot m'ho expliques d'una manera molt filosòfica i molt profunda.
    Dius: El mestre teosòfic Krishnamusti, no és tant sols que siguem germans... és que som el mateix!. Açò m'ha fet pensar, aleshores pense i pense i em dic: què vol dir tot el que em dius en el meu poema.
    Doncs si aquest teosòfic (paraula que no conec), és que ets molt intel.ligent i tens molt de temps per a llegir aquest teosòfic i d'altres.
    M'agrada el que m'has dit.
    Un salut.
    Perla de vellut

  • Interesting[Ofensiu]
    patsm00re18 | 19-07-2019 | Valoració: 9

    It was an okey read, while I'm playing bloodcat.

  • EFECTIVAMENT Persona gràcies [Ofensiu]
    Misteric | 19-07-2019

    M'has llegit el pensament...i és que...com deia el mestre teosòfic Krishnamurti, no és tant sols que siguem germans...és que som el mateix! Gràcies PERLADEVELLUT!

  • Mercès PERLADEVELLUT[Ofensiu]
    Persona | 19-07-2019


    PERLA DE VELLUT

    L'ànima...preciosa paraula...eteri...concepte. metà fora en si.

    Déu, són tres lletres i un accent. ...eteri...concepte. metà fora en si.

    No m'interessa creure...vull saber!

    La realitat...velada per al·legories, il·lustrada per símbols.


    Pot ser si...Tot és qüestió de tindre els instants dins de l'ànima.

    Gràcies immenses a tu Perla de vellut, amb molt de gust, accepto la teva generosa invitació.

    Gràcies...germà relataire!

  • Passió.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-07-2019 | Valoració: 10

    Tot és qüestió de tindre els instants dins de l'ànima.
    Bo, que llegint-ho trobe moltes metàfores que són un tant difícil de copsar, però molt original, aquestos romanços.
    Amb molt saviesa, Misteric.
    Creus en Déu? Supose que sí. Gràcies per compartir les teues vivències tan originals.
    Un salut...
    Perla de vellut

    T'invite al meu últim poema: Passió profunda. Quan tingues temps. Gràcies...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Misteric

Misteric

523 Relats

176 Comentaris

135503 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.

La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.

El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.

Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.

Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.

L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.

Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.

Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]

Salm (73 [72], 22). Vulgata.

La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.

Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129

S XIII a.c.


Romanços?

Pot ser si...però com frapan!

si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?

Però vull saber.

No creure, no...

SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.

No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.

La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.

Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà