VENTADA.

Un relat de: Epicuri

Cridòria seca.

En plena carrera, arran dels carrers.

Alliberament:

De les branques, de les que un dia
es desferen.

Fregant les arrels, obliden els arbres,
fils i sarments.

Deixant-lis els caps, pelats i prou freds.
.

Giragonses ardents, que fan sentir les dents:

La màgia del moment!...La dansa del vent,

que fa embogir totes les fulles.
.

Ajuntant les companyes, pel cel aventures.

Girant per arreu, en l'aigua i la deu.

En mil i un punts d'alegria.

Aixecant la pols i la sal de la terra,

fen alts els munts, on juguen les criatures.

De tantes fulles, tants colors; tria'n-hi una.

No hi han dues d'iguals! ...Art viu, en natura.
.


Comentaris

  • problema...[Ofensiu]
    Epicuri | 26-12-2018

    Recontragràcies!...problema...és consciència...no tinguem gaire presa per "resoldre'l"...mentre puguem gaudir de les fulles...;-)

  • Cap problema[Ofensiu]
    Montseblanc | 24-12-2018

    Tu/vosaltres sou com una branca de la qual es desprenen diverses fulles, volant i giravoltant; una de groga, una de més vermellosa, una que cau com una papallona vergonyosa...

  • Ho sento se'm ha repicat la resposta de l'Epicuri![Ofensiu]
    Persona | 24-12-2018

    Ho sento se'm ha repicat la resposta de l'Epicuri!

  • Mercès Montseblanc, la bellesa és la teva lectura[Ofensiu]
    Epicuri | 24-12-2018


    ...i El teu comentari!...tristesa i alegria..eren al menys dues...dues mil cinc-centes de les fulles que dansaven, volaven...dansem!...volem amb elles!!! paraules i imatges, són meravelles!!!

  • Mercès Montseblanc, la bellesa és la teva lectura[Ofensiu]
    Persona | 23-12-2018

    ...i El teu comentari!...tristesa i alegria..eren al menys dues...dues mil cinc-centes de les fulles que dansaven, volaven...dansem!...volem amb elles!!! paraules i imatges, són meravelles!!!

  • El teu poema...[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-12-2018

    ...m'ha fet veure les fulles giravoltant i ballant alegrament. Les paraules justes per una tardor alegre; no com jo, que gairebé sempre la tardor se m'escriu trista.

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

425154 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com