Cercador

Llista categories

Gueule de Bois (La Buveuse)

Un relat de: Toni Arencón Arias

Gueule de Bois (La Buveuse)

"En la mateixa taula d'ahir
una antiga faula
sota el cel gris de París."

Dibuixes la meva eterna amargor
en l'esbós inalterable d'el groc cinabri.
Em fas immortal
amb la sang diluïda per glops d'absenta
o conyac... o vi, diuen que és vi,
però té un estrany color violeta.
Adés, morat, pels hematomes de la vida.

Un got sense fons. Un brut got.
Sense transparència. Transita
la meva existència.
No cal sentir compassió.
No he demanat compassió.
He escollit. He gaudit. He estimat.
Escullo. Gaudeixo. Estimo.
Espremeré fins a la darrera gota
d'ambrosia. Seré, per sempre més, eterna.

Oi que em faràs per sempre més eterna?
Que no veus
el rictus de la meva boca
dibuixant l'última acrobàcia?
Que no has provat mai
aquesta essència meva
d'ametlles i sabó de Marsella?

Sense pinzells,
centímetre a centímetre,
amb els dits tacats de pintura a l'oli
potser, aquesta nit inacabable,
Henri Marie Raymond,
seré jo qui et pinti a tu,
estimat.

Maig, 2010
Guele de Bois (La Buveuse)
Toni Arencón i Arias / CC BY-NC-ND 3.0

Il·lustració: "La Buveuse - Portrait de Suzane Valadon"
Henri de Toulouse-Lautrec

Comentaris

Afegir comentari

faules[Ofensiu]
Onofre | 27-01-2016 | Valoració: 10
Per cert, sabieu que s'acaben de publicar per primer cop la re-interpretació de les faules de Fedre rimades en català?
ISBN 978-84-94483-92-9
a
www.arolaeditors. com
Amarg però genial ![Ofensiu]
Iolanda Balar Das | 21-12-2010 | Valoració: 10
Genial, Toni !!! Amarg però genial !

Un petonàs !
Exquisit![Ofensiu]
brins | 18-07-2010 | Valoració: 10
Molt bell poema, Toni, escrit amb paraules profundes i adolorides que reflecteixen perfectament l'amargor de la protagonista.

Va ser un honor poder comptar amb la teva participació al Repte que vaig convocar i ha estat un plaer tornar a llegir els teus versos.

Veig que l'editora, amb molt bon criteri, te l'ha destacat. Felicitats!

Una abraçada cordial,

Pilar
Bon poema per a un molt bon RPV[Ofensiu]
nuriagau | 27-06-2010 | Valoració: 10
La Suzanne Valadon adreça a en Henri de Toulouse-Lautrec aquest poema d'extraordinària bellesa. En ell descriu, metafòricament, la seva situació. A la darrera estrofa la pintora amenaça pictòricament el seu estimat.

Als comentaris del veredicte del repte, recordo que vas comentar que entre tots els poemes participants, se'n podria fer un de magnífic. Em va sorprendre que destaquessis la segona estrofa de l'Autobiografia anònima . Precisament és l'estrofa que em sembla més mediocre. Queda palès que no n'entenc massa i que cal que participi en més reptes poètics per tal d'aprendre al costat del poetes de la casa.

Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

216 Comentaris

202907 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Afegir a preferits

Biografia:

Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
www.locantich.cat
Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *

De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *

"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"
Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu

* * * * *

LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >