Faula del plàtan i la lluna

Un relat de: Joan Pau Inarejos Vendrell
S'està fent de nit. La lluna i el plàtan, enredats entre les branques de l’arbre, discuteixen.

PLÀTAN: Desenganya’t: tu i jo som iguals.

LLUNA: Treu-t'ho del cap! Has vist la meva cara platejada? Veus la teva pell rugosa?

PLÀTAN: En aquest arbre ningú no ens pot distingir. Tu ets un quart minvant, i jo un quart creixent. A punt per a la meva maduresa.

LLUNA: No em facis riure! Jo només ensenyo una part, un perfil del meu gran esplendor.

PLÀTAN: Doncs jo dic la veritat: m’ofereixo sencer i tal com sóc.

LLUNA: Pretens superar-me? Pregunta a qualsevol poeta, o a aquest nen que passa, a qui de nosaltres dos es quedaria mirant.

PLÀTAN: Aquest nen et mira a tu, però si tingués fam hauria de recórrer a mi. Qui et pot menjar, a tu? Qui et pot tocar?

LLUNA: Insolent! No ho saps, que les grans creacions de l’univers no servim per a res? No tenim cap amo, ni ens deixem consumir.

PLÀTAN: I tanmateix, d’aquí a una setmana desapareixeràs. Sense la llum del sol no ets ningú: igual que jo.

LLUNA: No tinc temps per beneiteries. Aparta’t d’aquesta branca i deixa’m pujar.

PLÀTAN: Marxa, marxa tota sola. Cada nit fas el mateix. Fuig ben amunt i així no tindràs amb qui parlar.

LLUNA: No ho necessito.

PLÀTAN: Tens l’esquena encorbada. No t’esgota aquesta desfilada permanent?

LLUNA: I tu tens la cara encorbada. La natura t’ha deformat tant que no saps el que dius.

PLÀTAN: Potser no sé el que em dic, però encara tinc força!

El plàtan, amb el seu manoll de fulles, es llança contra la lluna i prova d’estirar-la cap a baix.

LLUNA: Però què fas? Insensat, deixa’m anar!

PLÀTAN: I ara què? Et serveix de res, el teu color de plata?

LLUNA: Treu-me les fulles de sobre! Allà dalt em necessiten, i faig tard!

PLÀTAN: Què faries, si et segrestés? T’imagines que la nit pogués passar sense tu?

LLUNA: Carronya del dimoni! Accepta-ho d’una vegada, cadascú te el seu lloc!

PLÀTAN: I el teu és amb mi!

LLUNA: Per res del món em quedaria aquí a baix: n’he vist a milers com tu, tots creieu que durareu per sempre. Deixa’m estar!

PLÀTAN: Et penses que seràs com les estrelles, oi? Nena consentida i arrogant! Elles tenen llum pròpia, tu només ets una pedra foradada en un racó del firmament!

LLUNA: Calla i madura d’una vegada!

La lluna agafa embranzida, fa un salt cap amunt i aconsegueix desempallegar-se del plàtan: ja s’ha fet de nit.

PLÀTAN: Jo només volia que et quedessis amb mi.

Després d’aquestes últimes paraules, el plàtan es bressola suaument a l’arbre, uns segons, fins que se n’arrenca i cau desplomat.

LLUNA: Per fi sóc on he de ser! Mira la meva magnificència! Però… on ets?

La lluna, blanquíssima, supervisa inquietament el paisatge sota els seus peus i no troba el plàtan que cada nit quedava embadalit admirant el seu ascens. Del terra estant, entre la fullaraca, al plàtan caigut se li ha posat cara de vell.

Comentaris

  • Faules de sempre[Ofensiu]
    Onofre | 01-07-2017 | Valoració: 9

    Em permeto suggerir-vos una publicació relativament recent:

    LES FAULES DE FEDRE (IL.LUSTRADES)
    Editorial AROLA EDITORS,
    ISBN 10: 8494483927
    ISBN 13: 9788494483929

    Tot un compendi de faules en un intent de reinterpretació de tot el corpus fedrià.
    Salutacions.

  • Sempre hi haurà discussions[Ofensiu]
    aleshores | 10-04-2017

    ...entre lluna i plàtan; que no de caigui,..el plàtan,...;-)

  • Sempre hi haurà discussions[Ofensiu]
    aleshores | 10-04-2017

    ...entre lluna i plàtan; que no de caigui,..el plàtan,...;-)

  • Relat escollit prou a l'atzar[Ofensiu]
    Mena Guiga | 08-04-2017

    Hola!
    T'explico: al fòrum de RC, qui proposa el Repte Clàssic, per tal d'augmentar motivació i participació, cada dia fins que la data del repte s'esdevingui i hagi de fer comentaris dels relats presentats i en n'esculli un...doncs cada dia, deia, tria un relat a l'atzar de la gran arca de textos i autors de la web. I, mira, jo he anat pels autors de la lletra 'j' i un xic m'hi he passejat i m'he acabat quedant al teu perfil i he volgut comentar aquesta faula que no tenia cap comentari. I és que el tema 'teatre', m'ha entrat i aleshores calia seguir.
    Interessant conversa la de l'astre celest satèl·lit i la del plàtan. Es volen i no es volen, qui tira pedretes tira amoretes, com eterns amants joganers. Un final fotut per a l'egocèntrica lluna (penso que, màgica com és, com no voler ser admirada?) restar sense interlocutor. Una separació cel-terra encara més amplificada. Per fer pensar.


    I, bé, de passada, si et ve de gust (que això no estava previst) se't convida al repte que duu per nom 'Treure's el mort de sobre', :)


    Mena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joan Pau Inarejos Vendrell

Joan Pau Inarejos Vendrell

47 Relats

82 Comentaris

73025 Lectures

Valoració de l'autor: 9.04

Biografia:
Periodista, locutor i guionista a La Xarxa. Ràdio i tele. Escric sobre cinema, art, filosofia, actualitat i viatges, a més de relats breus en català i castellà. Sóc un escorpí de Sant Boi de Llobregat, vaig néixer l’1 de novembre de 1983 i no, no és el dia dels morts

Podeu visitar el meu blog: https://pauinarejos.wordpress.com/