Tan cert auguri com efímera promesa

Un relat de: Onofre
Tan cert auguri com efímera promesa
-Crònica dels efimers fets del Juliol del 2010-


Efímer va ser el passat juliol del 2010 el pas pel campionat de futbol dels equips més reputats: França, Itàlia, Anglaterra, Argentina, Brasil… Qui s'ho hauria pogut anat a pensar. I vet-aquí que el pop augurador va augurar que el fins aleshores més poderós equip, el que tenia guanyats 99 partits en competicions del mundial, dos més que l’equip brasiler, la selecció alemanya, no arribaria als cent a Sud-àfrica.

La ciència alemanya, la que ha donat noms com Heidegger, Kant, o Leibniz s’ha rendit a la més gran de les evidencies científiques. En efecte a Oberhausen, el famós pop Paul, conegut per haver anat encertant tots els resultats dels partits eliminatoris del Mundial de futbol, va dictar sentencia sobre la semifinal predint-hi que Espanya en seria la guanyadora.

L'oracle d’en ’Paul’ anava més enllà de la simple predicció, els alemanys ho van arribar a considerar de tot rigor científic. Els alemanys d’això en saben, i saben que el coneixement fruit de la pràctica sistemàtica, en el sentit més restrictiu del terme, el que es refereix a un sistema d’adquirir el coneixement a través de la investigació experimental, és avui per avui irrefutable. És així com la realitat funciona. De manera que els successius encerts d’en Paul, van fer que el que va començar com una broma acabés adquirint l'innegable valor científic.

A part del sentiment tràgic que visqué la població alemanya, que visqueren les quaranta vuit hores que quedaven pel partit decisiu des de l'auguri fatal com la de l'inevitable certesa de la mort, de la que ningú en té cap dubte, els científics alemanys s'empressaren a demanar una mostra de l’esperma del octòpode per a recriar popets, fills d’en Paul, amb l’esperança de trobar el secret de l’endevinació de l'esdevenidor.

Alguns erudits alemanys ja van avisar, però, que segons el també genetista alemany Gregor Mendel, els fills no surten necessàriament igual que sons pares, que son simples promeses de futur i, com ja se sap, les promeses tan sols comprometen a qui se les creu; que tan cert pot arribar a ser un auguri com efímera una promesa.

***


O. d'E.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Onofre

Onofre

42 Relats

66 Comentaris

28142 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.

El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.

Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.