Menús

Es podria dir que hi ha hagut com una sorpresa general. Ves qui ho hauria pogut anar a endevinar. Del rei abajo, ninguno. Ningú ho sabia. Ni el Buenafuente, que mira que entre ell i el Wyoming ho saben quasi tot. Com pot ser? Com pot ser que no ho sabessin? El què, pregunta l'altre. Doncs això que ha estat la sorpresa general. I que és? Bona senyal si no ho saps. Vol dir que tu amb aquestes coses no t'hi fixes. Que no son la teva responsabilitat. Doncs de qui son? Meves no. ni teves tampoc. Doncs d'algú hauran de ser, no?

Doncs sí. Aquestes coses solen ser responsabilitat dels que posen i saben posar la cara de mussol. Dels que li posen perquè, tard o d'hora, han hagut de dimitir o perquè fent veure com si la seva estupefacció fos com la del general , que, en general, la generalitat mundana, la gent simple, vaja, no tenene perquè saber-ho. I així, fent-se els inocentots, s'estalvien d'haver de dimitir o de que els destitueixin, sempre i quan continuïn menjant-se tants sapos com se'ls presenti. Ja hi tenen el gust fet. Comencen esmorzant granotes, a l'hora de dinar un gripau i per a sopar, sapo. Grenouilles, que diuen els francesos, que, com ben sabut és, ve de granuja.

El sapo Bankia no se'l podran acabar, per més que hi tinguin el gust fet i si posin tots alhora. Fixeu-vos-hi bé, quan algun sapastre parli de Bankia posarà les celles altes, com un mussol. Sabeu que menjen els mussols?