Poesia per abans d'anar a dormir (30-32)

30

Molt de sacrifici per no res
moltes hores perdudes en llargues nits
q'es fan curtes
que no romanen
només els seus mals et persegueixen
quan ho podràs deixar?
quan seràs fort i dur?
mentrestant a la cantonada
dessota el paraigua
hi ha la vida
i mentrestant en formes diverses
es presenten les obliqües
formes del pensament
q'et porten més enllà de tu mateix
i que desfan el judici q'et formares
les prepotències altruistes
que perfeccionares
per tal de redimir el pecat
del maligne sostrat
que podria parlar-te amb esma
per tal de dir-te amb un xiuxiu
el que seria forma i motiu
sense'l qual no tindries al·locució
pedestre que caminar-te
i sense dolor no hi hauria
recompensa q'endur-te al sarró
no-el tens ple de promeses
encara no hi ha boires
que puguin calmar-te
encara et persegueix aquell neguit
tu saps q'escrius a deshora
que no hi ha honra en la teva feina
que no hi ha parts per diseccionar
que res no pot fer-te mudar
el teu pensament primer
el que encara mantens
el q'et porta més enllà
de les desaforades planúries
a les quals les llodrigueres
escampen els seus forats
per les llúdrigues ingrates
que pretenen q'el teu objectiu
és el seu
que la teva sofrença
és la seva
que la teva partició
és seva i els pertany
en els pitjors moments les millors obres
per això els persegueixes
els vols amb desfici
el deliri no-et deixa pensar
la força del pensament no-et deixa / descansar
les paraules tornen i tornen
i no les pots bandejar
posa'ls-hi-ho fàcil
per tal q'escampin
deixa q'el sentit es refermi
amb la teva onda
foradada de sentits
esmaperduda de corredisses
agonitzant de malures
encara disposada a capgirar
un destí que no tries
i unes companyies que t'acompanyen
no pensis que hi haurà miracle
o que podrà ser possible una redempció
o que baixarà un àngel
o que seràs l'escollit
o que t'aixecaràs un dematí
i no seràs tu mateix
ni seràs cap altre
i ja els teus pensaments volen
més enllà de la paraula
quin mesquí receptacle
del que poc saps
per a la teva llum
podries podrir-te encara
una mica més i aguantar
l'embat de les tenebres
les que volen fer-te recular
tu, peu ferm, no cedeixes
no hi ha res que pugui consolar-te
de la desolació d'ésser
ni del neguit de no aconseguir
els beneficis d'allò que volies
i que tantes feines perdudes
t'ha costat d'aconseguir
per tot seguit perdre-ho

Però sense lluïssor no hi-ha ombra
i sense plany no hi ha somriure
i de totes les bajanades que pugui dir
hi haurà constància
documental i arxivística
de la qual sentiràs esgarrifances
com ara quan les matinades a deshora
et fan sentir el seu fred inhumà
i penses en aquells temps del nord
en que no erets tu
en que tenies la conxorxa
al teu abast
i vint obeliscos
et queien al damunt
per tal de recordar-te la teva pugna
infantil i supèrflua
amb les sagnies diàries
les quals et dirimien
com un problema irresoluble
de la forma creixent de l'esperit
i pensen ells que poden
amb les seves armes esmussades
foradar-te per totes bandes
i pensen ells que tenen dret
a dir-te el què i el què no
per tal q'et reformis
tu no tens propòsit d'esmena
ni hi ha dins teu el germen
d'una recuperació saludable
tu ja vas cap a vall com tot
com diuen i com sents
tu ja no tens futur
ni tens enveges ni revenges
ni comptes pendents
ni anotacions al marge
ni tens interessos ni crèdit enlloc
ni hi ha qui pugui donar-te
un tros de metall rodó
amb el que comprar-te una felicitat trista
amb la qual podries refer-te per un instant
de tota la pesadesa
de tot el feixuc farcell
de tantes penes passades
presagi només de les que hauran de venir
encara que hi hagi clientela
que pugui refermar-te en la convicció
de servir amb abnegada serenitat
al servei de tercers malcarats
i poc agraïts
no tens la força de suportar-los
no tens l'esma de regirar-te un cop més
dins el teu espai reduït
per tal de fer-los recular
un cop encara els podries insultar
per tal que sapiguessin de tu
per tal de fer-los mossegar
les engrunes del teu coneixement
sempre l'optimisme perseguint-te
l'humor i la rauxa
la gràcia i l'espectacle
sempre al teu costat per recordar-te
la pesantor de tu mateix
el que queda de les teves carns
el q'encara s'aguanta
no temis dir la veritat
quan aquesta et surt del cor
quan prové d'entranyes adolorides
encetades amb nafres
de trista realitat
no deixis que el teu absurd
siguin només fruit de la desesperació
que hagi d'esclatar un tercer
a riure per donar-te sentit
no permetis que deixin
les teves formes intactes
amb les seves queixes infundades
no els deixis furgar
allà a on no pertoca
ni furetejar la teva ment
a la recerca de la mentida i l'engany
perquè tu no tens paranys
que siguin dignes de tu
ni podries inflar-te d'orgull
com fan tants d'altres
que temorencs dels seus destins
impliquen el saber
i condimenten la prudència
per tal de fer-la seva
i indiferenciar-se del que seria només
un punt d'inflexió si existís
i retornaria a l'origen
eximi i grandiloqüent
de les grans paraules temudes
les q'esncara s'escapoleixen de les teves / mans
en tant que dividends de la teva / mortificació
que recuperaries tanmateix
en un moment de joia
si tinguessis esma
si fos possible un reducte
de cordura en el teu discórrer
que m'hauràs de reconèixer
que és erràtic i desorientat

Així doncs per motius
d'aparença esblaimada
de inconsistència sostinguda
hi ha prou amb mirar-te un moment
per adonar-se que la nit fou llarga
i per preveure a les teves pupil·les
que hi haurà operacions terribles
q'hauràs d'afrontar relativament
per tal de recuperar l'alè
que ja fa tant de temps que t'ha abandonat
i que no pots retornar
al seu estat
inicial i fundador
de les grans obres que t'esperen
amb el gaudi meridià
de les coses bones
les que tu coneixes
les que tens a l'abast de la mà
les coses bones d'una matinada llarga
d'una possibilitat perduda
d'una oportunitat que passa
i n'hi haurà d'altres
i tornaran a trucar a la teva porta
i sempre serà així perquè així ha de ser
i no t'hauràs d'amoïnar
pels pensaments malignes
de tercers malintencionats
que creuen que les seves intel·ligències
estan al servei de l'ardit i l'arteria
que pensen en la seva petitesa
q'et poden fer ballar el cap
que tu no-ets res i no comptes
que poden prescindir-te
que tenen la paella pel mànec
que són alguna cosa
més enllà de misèria i dolor
més enllà de quotidianitat i treball
poden ordenar-te potser?
no és sobirana la teva llibertat?
no fas el que vols quan vols?
així és certament
ho demostres amb actes i paraules
ningú no pot subjugar-te
ni pot posar-te paraules a la boca
ni pot dir-te que has dit el que no has dit
ni poden pretendre que has fet el que no / has fet
o que has insultat a qui no has insultat
o que practiques la deixadesa
o que tens massa punyetes
o que vols perfeccionar-te
en l'art del no-res de les teves obligacions
no poden dir-t'ho per no ser cert
ni poden observar-te amb recel
perquè tu tens la força del costum
i per tu giren els estels
i per tu s'aixeca l'albada
i deixa anar la seva claror
que ha de matar la nit traïdora
tots els noctàmbuls menteixen
quan parlen de la llum
i totes les relacions de fet
són exteriors a la propietat
de tenir un instant el control
d'una vida perduda i vagarejada
que va d'aquí cap allà sense direcció
i que no es pot redreçar amb bones / paraules
només amb fets
i amb diners
i amb bones companyies
amables i subtils
de veu mesurada
només per la força de la concòrdia
es pot aconseguir l'avinentesa
que doni peu als paràmetres
que aconsegueixen el benestar
al que tu aspires
però la força del destí t'ha d'atrapar
amb les seves xarxes enganxoses
per tal de conduir-te de nou
cap a on no vols
al fons del pou
dius que toques sostre
i en realitat toques fons



31

No-ens deixem enganyar
per la suposada trama
de corrupció i desencís
que inflama amb potència
les darreres hores dels grans imperis
aquells que tenen l'esperit entenebrit
els que pensen que poden perviure
més enllà de la seva decadència
no és atzarós de cercar en la demència
d'un temps ingrat i passatger
que no podrà superar-se a si mateix
sinó per la fonda oblidança
de la seva essència més fonamental
no tinguis por de dir
el que hi ha de veritat a dins teu
no deixis q'et trepitgin
amb les seves soles inusuals
amb la seva clàusula contractual
la qual esdevé retòrica
en contacte amb la forma
intangible d'allò passatger
que no podria ser altrament
que una inspiració subtil
segons la qual hi ha sentit
més enllà de la paraula
segons la qual el circumloqui
no condueix al començament
segons la qual el discurs
es breu i concís
i les paraules clares
i el classicisme retorna
i la puresa encarna
el dividend del pensament
l'interès de la neurona
la qual lluita per recobrar
el seu passat de glòria
no hi ha prou amb patir
per tal de poder sentir
ni hi ha prou amb escoltar
per oir les paraules maques
ni hi ha prou amb dissentir
per tal de refer-se del fracàs
serà gran la teva pèrdua
quan hi hagi lloc per la superfluositat
de les accions llargues
de tot allò q'et feixuga
de la pausa, del punt sempre d'inflexió
segons el qual no pretens
altra cosa que alliberar-te
de la càrrega dolorosa
de tantes ferides mal curades
de tantes hores gastades
invertides en fum
i boires difuses, que no-et convenen
i que no-et milloren
perquè tens al front la marca
de totes aquelles paraules dures
que han fet de tu una pedra
la qual no comporta millora
sinó només entossudida maldat
i només l'esperit de revenja
contra-un món q'es precipita
contra un rocall implacable
tu només tens la teva sort
el que hi ha dins teu, el teu tresor
el que farà de tu una paraula
de futur i esperança
només tens un neguit que t'oprimeix
a dins teu i que no vol sortir
només enveges el talent
no el pots sofrir
tantes notes muntades
tantes pinzellade
s aparellades
et fan sofrir per la teva simplesa
la bellesa se t'escapa
la tranquil·litat et defuig
el sentit de les teves paraules és àton
i no hi ha res que pugui salvar-te
de la caiguda al rocall
de l'estimball penós
del treball de viure amb penúria
de tot plegat que ve a recordar-te
com n'ets de cruel amb tu mateix
i com et menysprees
per tal d'idolatrar uns altres
que t'enganyen

Per tant la rudesa
d'un pensament massa directe
d'unes frases massa compostes
d'unes estructures massa rígides
pensa-hi amb atenció
que la rigidesa apareix per si sola
que hi ha estructura sense estructura
que tot plegat és començar i seguir
i pensa que tens a les mans el teu futur
i el futur d'uns altres
i pensa q'et mira la història
què dirà d'avui?
que dirà d'aquest dia?
en el que has perdut l'esma?
dirà el que no és i el que és
dirà que no sents res
que tens el cor buit
que abreuges per sistema
que pretens sense armes
que optes a la victòria i als seus privilegis
sense tenir escut ni llança
que cerques una millora
que no t'ha de resumir el pressent
ni ha de donar raó al teu passat
ni ha de ser justificació de res
ni ha d'alliberar-te del jou
del teu pensament desbocat
lleugerament desbocat
que vol encara apujar-se una mica més
per tal de contemplar l'horitzó
i deixar-se emportar per l'emoció
de sentir que hi ha una possibilitat
remota però certa
que sigui especial allò que fas
que tingui sentit tot plegat
que hi hagi un començament i un final
i que tinguis la retòrica a punt
per tal de disparar
i que tinguis el sentiment domesticat
per tal de poder-ho gestionar
així inspiraràs el temor
el respecte i la veneració
per la força del teu esperit
per les entranyes que maltractes
per totes les afrontes que suportes
amb el front ben alt
i la cara neta, acabada de dutxar
per tal de refer-te de la desfeta
els teus exèrcits no eren forts
els altres han pogut amb tu
i tu no has pogut amb res
i no queda resistència que vèncer
només el flux imprecís
d'allò que pretengueres
de tot el que planejares amb cura
de les opcions que tingueres per a tu
de tot plegat en faràs una tesi
i ho arreplegaràs per tal de discernir
el teu futur personal
perquè surts a l'estrada
i fas terceries
les quals t'aguanten
i el teu discurs inflamat
vol ser nou i és vell
i la teva prudència és poca
i les teves paraules esquitxen baves
i les teves frases llargues
sonen a preparació i assaig
i no hi ha res que pugui fer-te valdre
més del que tens
ni menys del que no vols tindre
perquè hi ha voluntats al teu voltant
perquè les teves paraules maques
no poden amb les seves parets
que són de maons rebels
que són la potència eixelebrada
de les seves ments en funcionament
deixa passar el temps i arribarà el tren
et puges i retornes
a la vida plaent de la que vens
has de retornar al passat
has de mirar enrera amb por
i enveja, alhora esporuguit
i anhelós, per tal de retornar
d'allà a on vingueres
i ja no tornaràs

I doncs perquè la faula
en la q'expliques sense miraments
el perquè de les desgràcies humanes
i conspires amb gràcia
en contra de la congriada circumstància
que ha de fer de tu una cruïlla
on passin els bens i les persones
abstraccions de materialitat
de forma quadrada i coloristes
que puguin alliberar-te
de tot allò q'et pesa
i que tu perquè vols aguantes
la teva felicitat sotmesa
als paràmetres d'altri
a les seves confiances i misèries
a la força del patiment q'et reflexiona
perquè no tens força de plantejar
el problema veritable de la teva tristor
que no és altre que la inserció
en un món sense escletxes
per on no entra l'aire
per on no hi ha ocupacions saludables
ni temps perduts que siguin lloables
ni hi ha esclats de geni
que puguin desfer el nus a la gola
esclats cridaners i joiosos
que siguin equivalents al pensament
no hi ha res que pugis recuperar
de tu mateix i dels altres
et porto males notícies
noves infàmies per part dels dominadors
que volen sodomitzar-te mentalment i / física
que no tenen altre objectiu
que fer de tu un autòmat
que pretenen que la seva defecació
te flaire de roses, i de matinada humida
que la seva brutícia
és neta i productiva
que la seva avarícia insaciable
és cura pel subordinat i bon tracte
pensen que tenen encara
la paella pel mànec
però no hi ha mànec ni paella
ni truita giravoltable
ni hi ha res prescindible
ni una sola paraula de més
en allò veritable, que surt dels teus llavis
quan del revés et trobes
i no hi ha possibilitat d'enuig
en contra de les metàfores
que fan de tu l'ésser gran
que pretén adjudicar-se
el triomf sobre la matèria
el domini de l'essència
el privilegi del control
la suma de paràmetres que t'han de / proporcionar
el q'et falta de vida
el que t'han tret per la força
el que hi ha de veritable en el teu sofrir
un refregit d'experiències
que proves d'ordenar sense traça
que no pot encaixar-se de cap manera
un trencaclosques parit per un ximple
que treu el cap
fa feredat de veure
es de mal dir que sigui humà
és un monstre ja de bon començament
ets tu i la teva misèria
el que queda de tu i de la teva misèria
perquè ja ni misèria-et queda
perquè el que era bon humor
ha quedat soterrat
pel sentiment de maldat
que t'han volgut transmetre
perquè hi ha uns altres
amb les seves insídies
q'et volen mal, i que no s'amaguen
i que pugen a l'estrada
es posen darrera el faristol
i diuen bajanades
tantes com els plagui
perquè ningú no els atura
i perquè les parets a les que parlen
no els critiquen



32

Amb la quantia generosa
del teu botí de maons
podries construir una vida
que fos lliure de peonatges
i de coses lletges
de tots els embats de la vida
de les relacions polaritzades
amb la teva existència
de la que no saps gaire
ni tens constància documental
ni hi ha res que pugui deslliurar-te
de les teves fatigues interiors
les quals observen la teva caiguda
i veuen com pretens sense voler
admirar un prestigi passatger
unes paraules ben dites
en el moment correcte
quan seria possible discernir
el que hi ha de veritat en tot plegat
aleshores camines enjogassat
amb les fulles seques
que acaronen els teus peus
nus de problemàtiques
abstrets de la distreta tasca
de comprendre una vida llarga
la negritud et persegueix
i tu segueixes endavant
i res no pot aturar-te en la teva pujada
al capdamunt t'espera la solitud
ja perduda del passat
quan envoltat de gent pensaves
que només estaves per a tu
quan en moments de pànic
et sorprenies devorant-te
per tal de desfer el nus
a la gola esgargamellada
que tenies a prop
massa a la vora del patiment
de la brutícia i l'escarni
de les panxes buides
i de la temptació d'ésser plenament
perquè tu capgires el pensament
amb una disbauxa controlada
que seria la mateixa en tot moment
i que no et porta a la fecunda
extensió del teu ésser
has de fer un esforç per aixecar-te
has de donar encara de tu
l'ànima en pena que s'arrossega
per foscos carrerons
per avingudes principals
per carrers transitats
per altres ànimes difuntes
mortes de responsabilitat
les has de suportar, tu feble
per tal de refer-te i ressorgir
l'espant et fa palpar la tragèdia
la desgràcia de no tenir
l'espant et dona ales
et fa mirar la son amb enveja
són molts els que t'atabalen
amb les seves peticions inusuals
i pretenen q'els has de dir
les paraules maques
les que no saps dir
les que reflecteixen el dolor
les que són al fons del teu cor
d'allà surten sense esma
per tal d'atribuir-te una calma
que tu no tens
una calma densa i feixuga
de tantes càrregues abismals
de tanta força perduda
en crues batalles
i en peticions desbordants

I l'esma que no tens
serà la q'et recordi
que podràs seguir endavant
amb les il·lusions intactes
amb les formes correctes
amb la gramàtica a punt
has de fer l'esforç per gaudir de la calma
has de fer el sacrifici
per tal de superar-te a tu mateix
i entrar en les delícies de Paradís
allà on volies estar
no tinguis temptacions ocioses
no vulguis encara retrobar-te
amb l'ànima desigual
que t'ha fet en un món sinistre
amb unes normes absurdes
amb unes qüestions per resoldre
que ja haurien de ser fetes
no pensis que per més dolor
hauries de tenir més recompensa
no pensis que hi ha relació
entre les teves batalles lliurades
amb sang i fetge
per tal d'alliberar-te un cop més
trenca aquestes cadenes
les q'et lliguen els peus
i trenca-les amb contundència
que la contumaç conspiració
en contra de les teves ambicions
no pugui refrenar-te
i no sigui obstacle al futur
trenca el no-res que t'envolta
fes l'esforç petit de rebel·lar-te
en contra de tot i de tothom
en contra de les cares malcarades
de les passions desfermades
del desregne del teu interior
que demana pas a crits
no deixis que t'enfonsin
amb les seves paraules tristes
que no tinguin per a tu penúries
de les que no saps res
ni ho vols saber
ni tens iniciativa d'indagar
ni vols remenar els seus pous
ni tens la calma encara
ni podràs refer-te de la victòria
ni serà possible que lluitis
sense armes esmolades
sense la teva paraula trista
les teves il·lusions perdudes
la teva consideració pels altres
envers els quals t'aboques
no-et tornen interessos
espuris que no voldries
en el cas que tinguessis el valor
d'apujar el to distretament
per tal d'anivellar-te
al que seria un cop d'efecte
pertinent i ben trobat
segons el qual podries
en la mesura de les teves forces
admirar la bellesa de les formes naturals
pintar flors d'estranyes faisons
fer de tu mateix el q'esperes
amb les presses oblides
el que hi ha de cert en tot plegat
amb la mitigada i sojornada
i treballada jornada
acudeixes a tercers
per tal de promoure'ls
a la seva lluita particular
amb un no-res que s'imposa
amb el buit de la teva desvagada ociositat
vius el lleure com una feina
fins la feina com un lleure
vols somriures i magarrufes
vols abraçades tendres
i vols al
hora recloure't
a la teva fortalesa de temps
de temps passat útilment
o potser en va
i arriba la rimada
i et desfà el sentiment
que creies controlat i superat
i que torna un altre cop a recordar-te
com n'és de gran la teva petitesa

I prediques amb els ulls closos
aclucada la mirada per una desgràcia
per un moment que voldries oblidar
per tota la possibilitat de discrepar
q'encara-et queda a la potència
dispar amb que lluites
d'altres tenen les seves batalles
hi ha qui pensa que les guanya
i qui pensa que sempre les perd
acabaràs perdent totes les renyes
i de res no-et servirà alçar la veu
i dir les veritats al vent
i pujar muntanyes i caminar deserts
res no podràs fer per animar-te
per reprimir-te
per treure't l'amargor de sobre
per pujar el llistó de la tragèdia
per tal de suprimir l'essència
del que és purament automàtic
més mecànic q'el moviment del pèndul
et penses que fas alguna cosa
que tens possibilitats i que reprodueixes
el neguit autèntic que d'altres intueixen
et penses q'empenys en la direcció / correcta
i no hi ha referents q'et situïn
a un punt determinat i proper
al que puguis arribar caminant
fent drecera o marrada
per tal de gaudir de l'esclat
de triomf i deixadesa
que prediques en el silenci
de la teva cambra buida
buida de vida i de calor
freda i blanca
la màrfega t'observa
i tu li tornes l'esguard
perquè saps de la seva bonesa
i coneixes el seu patiment
de sostenir-te nit i dia
tots els moments en que voldries la mort
i saps que no la tindries
ja ni en això penses
ja no penses
només segueixes
la veu que t'aconsella
quina ruta seguir
i quina deixar per impossible
com ara aquelles que trobares
més enllà de l'oratòria
camins privats de pas restringit
al que només s'accedeix amb passi
i que no hi ha forma de tributar
per tal d'atribuir una minuta
a l'advocat del diable
que fa de tu reu del teu pensament
perquè no tinguis adscripcions
ni puguis sentir-te part
de cap moviment consolidat
i hagis d'iniciar sempre
iniciar frenèticament
sense iniciar res en el fons
perquè la teva penúria mental
és producte dels teus actes
i ells no tenen la culpa
només et miren amb els seus ulls rodons
per tal q'els hi tornis un pessic
de la teva formació acadèmica
per la qual et sents qualificat
per aconsellar i guiar
vers el camí correcte
un camí que ignores
del que no saps el començament ni el final
del que no tens constància escrita
del que tantes vegades has perdut
perquè no hi ha misèria saludable
i només la força de la resistència
pot minar l'oposició de l'altre
oposat a la persona per tal de gaudir
del que podria ser calma i descans
del que podria no sorgir de l'ànima
com un mal pensament que retorna
i que vol instal·lar-se per sempre
com un convidat que no marxa
i del que pretens obtenir qualque / concessió
concessió relativa i matisada
com ara la de viure amb relaxació
o no tenir res al cap
que t'emboiri les nits
o et faci ballar les idees