L'armari

Un relat de: rnbonet


Va haver-hi un somriure forçat del venedor. No s'atreví a encaixar la porta completament al marc de l'armari. Quedà, doncs, entreoberta. La història que contava el client el deixà mig ennuvolat, com si li haguessin mostrat un pantaló amb olor a naftalina. Com si un possible vigilant l'hagués sorprés furtant de la caixa registradora. Desorientat, va prémer amb el moll dels dits la porta de l'armari, per tal de mantenir-se.

-I vol dir que....?
-Li ho assegure- replicà el client.
-Ben segur?- intentà reafirmar el venedor.
-I tant! Mire... pose la mà a la butxaca interior de la jaqueta. Treurà una cartera. Dintre, el document que ho testifica. Comprove-ho vosté mateix!

Amb una certa sensació de fàstic, el venedor fregà lleugerament la mà entre la jaqueta i la camisa del client. Notà un cert calor febril.

-De debò que vol comprar l'armari?- preguntà, mentre treia amb la punta de dos dits la cartera.
-Clar que sí! -respongué el client- Ara, òbriga-la i mire al DNI.

Així ho féu el venedor. “Poeta”, figurava al lloc de la professió.

-L'armari -s'explicà el comprador- és per guardar tots els poemes que no m'han publicat.


Comentaris

  • Un armari pel poeta[Ofensiu]
    leonardo | 09-06-2019 | Valoració: 10

    Per enmegatzemar fulles, llibretes, notes, fotografíes, retalls de diaris i tot un allau de materies primes per a la creació... Anys enrrere havia pensat en canviar la professió del meu DNI per un digne "Artista", no em vaig atrevir mai a fer-ho.

    M'ha agradat molt llegir-te!!



    Vicent

  • Una veritat com un temple[Ofensiu]
    rautortor | 09-04-2019


    Una història ben trobada i amb aquell pèl d’ironia que et caracteritza. Al DNI de molts de nosaltres no hi posa “poeta”, però hi podria posar. I si no hem intentat de comprar cap armari ha estat perquè amb les noves tecnologies ho tenim tot guardat en discos, més o menys durs, i en ordinadors més o menys capaços.
    Tots -jo si més no- esperem que algun dia, quan el cor faci figa i el cervell no doni per gaire gran cosa més, alguna ànima caritativa faci un recull de tot el que hem escrit i, si pot, ho publiqui, que no es perdi sisplau. De totes maneres arreplego la idea del armari, una bona solució per facilitar-li una mica les coses. Gràcies pel consell.
    Au, salut i rebolica, amic Ramon.

  • Sortir de l'armari[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-04-2019

    Potser haurem de donar un nou sentit a l'expressió "sortir de l'armari".

    Per sort RC ens permet sortir de l'armari sense complicacions.

    Ara al DNI ja no consta l'entrada "professió". Si encara constés, també m'agradaria que digués "poeta".

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

265 Relats

1568 Comentaris

308277 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!