AQUELLA SEDUCCIÓ...

Ja em llegiràs, quan pugues i tingues temps els dos últims poemes: Esplendor de la tardor i Hèlixs. Bé, que t'invite a que gaudeixques aquests poemes..
Gràcies i bona nit...
Perla de vellut

Hola Brins, gràcies per la informació sobre aquest detall d'eliminar algun relat que estiga pendent de validar. M'ha funcionat conrrectament i he pugut eliminar un que volia fer-ne amb una foto i sols m'havia eixit el número de HTML. Ho interaré altra volta i a vore si a poc a poc ho puc fer.
Una abraçada...
Perla de vellut

Vull fer-te una pregunta, sobre un poema que tinc editat, però vull desborrar-lo de la situació de pendent de validar. Com podria fer-lo? doncs no sé exactament com...!
Ja em diràs, si ho saps. Gràcies.
Una abraçada en la distància.
Perla de vellut

Com m'has portat a les nostres tardes de l'infantessa al nostre cine Pereyra a veure'n una de romans!!

La memòria esborra el tedi i la foscor d’un temps antic en el que la foscor d’una sala ens feia veure més lluminosa la llum que buscàvem perquè no la teníem.

Ara que la llum encegadora ens envolta, enyorem aquella petita foscor que feia ressaltar la petita llum de la pantalla. Què hi diria Freud?

No sé ben bé perquè, però tin sempre una curiositat especial pels indrets on abans hi havia cinemes. Recordo aprop de cal meu pare els cinemes Jaume I i Mahó, el Spring al carrer Major de Gràcia, i el'Ideal, el Triunfo i el Pere IV al Poblenou. Són indrets amb una màgia especial. Per alguna cosa romanen tan presents dins el record, per la màgia que desprenien i per la il·lusió que ens van transmetre. Una forta abraçada, Pilar.

Aleix

Uns records que semblen els meus, antigues peliculesbpero esperades amb d’elit. Gracies per comentar el meu relat

Viure fora d'aquest món per unes hores!
Els teus records d'aquest mes m'han fet pensar en una pel·lícula d'en Woody Allen que em va agradar especialment i que també tracta de la màgia i el poder de seducció de la gran pantalla: La rosa púrpura del Cairo, l'has vist?
Ha estat un plaer això d'anar-nos llegint i comentant. Fins al poper curs relataire, Brins!

Gràcies Brins, per la teua amabilidad de visitar la meua pàgina i per les teues paraules per a mi, sobre el meu poema "Alada obscuritat".
Una salutació...
Perla de vellut

Oooohhhh! m'has fet recordar el temps de la meva minyonia quan anava a la sala de cine del poble. A l'entrada hi havia un taulell on venien llaminadures i paperines de rosetes. La sala feia olor a entapissat vell i la cridoria dels púbers se sentia per tota la platea. El teu relat té el mèrit de acaronar-nos la fibra, de retratar una època molt feliç que ja mai més tornarà. Enhorabona, Nil.

Són dos quarts de nou del matí. Plou al meu carrer. Les fulles dels lledoners, acabades de brotar, llueixen com maragdes, mentre als peus dels arbres passa algú de tant en tant, amb el paraigües obert, desconeixedor del tresor que hi ha tres metros més amunt del seu cap. Arrenco la meva mirada de la finestra, em tombo cap a la pantalla de l’ordinador i començo a llegir el teu relat. Un viatge al passat, a la nostàlgia, al record d’aquells cinemes d’abans i també de les persones que érem en aquell moment, quan no teníem tant com ara però el que teníem ho gaudíem molt més. Petits cinemes escenaris de tardes compartides amb tota la família, o de la primera sortida sense els pares, potser del primer petó en la penombra. Recordo que el del meu poble tenia aquelles cadires de fusta de l’envelat, que et deixaven el cul ratllat una bona estona. Gràcies per aquest retall de passat fet present en aquest matí propici a la melangia.

Quant anyorança sobre els cinemes antigues, que recordem quan erem jovens.
Molt ben relatat tota l'acció i amb molt de colorit, recordant els cines d'estiu. Hui en dia amb un botó veiem tantíssimes pel.licules.
La seducció ens acapara a tots.
Felicitat, Brins i bona nit.
Una abraçada.
Perla de vellut

Vivim de records. Els vells cines de barri amb el seu programa doble... Fa anys, molts anys que no m’acosto a un cine, però m’has fet reviure aquelles vegades —poques—, que de tant en tant, en la meva infantesa, amb els pares i germans hi havíem anat. Era una festa!
—Joan