amb la teva rabiosa vehemència, em quedo mut, tan sols em deixo dur per la teva paraula., dura com la pedra, però amb cor fràgil, cada ferida que rebem és un pas més per trobar-nos a nosaltres mateixos, per trobar la dualitat, les ferides es curen i formen la geografia de les nostres vides,l'orografia dels nostres cossos. senzillament, el dolor conforma els rius de l'anima, que es sap viva i lliure. per tornar a sentir i sentir-se.


M'ha agradat molt.

ens porta a dir coses tan precises con les teves a utilitzar les paraules com portes que s'obren a l'instant de l'encìs i a deixar.se anar a un viatge .. diria l'ùnic que val la pena.. el de sentir i ser sentit de donar i donar.se....
m'agradat molt
Una abraçada
Francesc

la mùsica ? les paraules ? sens dubte els sentiments que transmets, lleugers i volàtils pero plens de l'ìntima força. Colpidora i vehement que ens traslada a l'univers més important.....el que som nosaltres. l'he llegit d'una tacada...deixant-me emportar per les imatges i sons volatils que sentia.

pd: Gracies pel teu comentari acertat.

Cesc

et tinc que donar-te les gràcies. Els teus comentaris em omplen d'energies per continuar.
Tambè dir-te que ha estat un plaer la teva descoberta dintre d'aquest magma literari ,amb les seves capelletes, estils, i diferents grups i grupuscles. Potser m'atreveria a fer.te una proposta envers a la tercera part de la narraciò de la Nuria. .... Que et semblaria fer.la a dues mans?
Una abraçada
Cesc

Gracies Lluis pel teu comentari, em fa creure una mica més amb mi.

Francesc Piñol

Tots volem d'aquest lloc especial, ìntim, amb la calidessa suficient per retrobar.nos a nosaltres mateixos.. Al braços de l'estimaciò.
Un poema sincer i directe. ... Amb el desig a la pell de les paraules.
Cesc

Aquesta nit, d'altres nits, quan s'estima es demana poc, sentir es tot... una abraçada lleu , un gest, una mirada, encara que ens sabem potser sols no volem deixar de pensar i de sentir. Es demana tan poc quan s'estima que estem disposats a gaudir tan sols amb l'espai que deixa l'estimat quan ja no hi es..amb un perfum
volàtil d'un record,amb minses despulles del que potser ja no existeis. Pero que en aquesta nit o d'altres nits ens son suficients per no desfernos al vent que ens arriba de qualsevol paraula dita contracop.

Es inspirador, m'agradat força
cesc

Pilar Pel premi merescut i gracies encara que amb retard pel teu comentari.

Cesc

Que dificil es combinar les paraules amb els sentiments.. He arribat fins a tu i de sobte una onada de calida i tendra sensaciò ha reseguit els camins dels meus sentits....sacsejant ...els teus versos estan plens de vida i es confirman com part de la mateixa vida.

Et seguirè llegint.

Cesc

Soroll, turistes, els carrerons estrets que et porten per diferents i antigues histories personals si l'escoltes a cau d'orella, es amant virtud dels dies, els ocells, la mar, la pluja, el lido sense gent, es silenci, recollliment, sobretot passiò desbordada quan la coneixes i reconeixes i aquesta ha fet seves les teves pases nocturnes....Venecia ès i està al teu poema acuradament amb forma perfecta... pèro que no te Venècia?

....Aquesta Ombra ens omple de claror,de subtils tonalitats que es pasegen pels indrets dels nostres cosos,,pels camins que oferts tendrament als nostres dits anem sentint tremolosos

...El desig transforma els moments i a les persones..el desig d'un moment especial, d'un lloc, he desitjat llegirte, ha estat un moment dolç, tendra i plè ,de colpidora força.

Directement al punt....sacsejades de fosca que ens portaran la mort amb remor de cantics.

Les teves paraules ho diuen tot.

El verì mes gran...i a l'hora medicina per la tristesa i la solitud...sacsejada plena de tremolor que et fa avançar....

sovint no son les paraules....sovint no son les taques de tinta al paper en blanc.. les que ens fan tremolar... aquestes tan sols son el vestit...de quelcom mes intens.. el que rebem amb alegria, pena, dolor, es la humiltat dels sentiments nus , transparents....que ens parlen a cau d'orella...fins i tot ens poden fer l'amor..fins i tot els rebem com a cosa nostre.