El pas definitiu

Un relat de: Francesc Piñol

Primera part

Expectativa irreal de nuriagau

Segona part

No som el que sembla o potser si de Cesc602

EL PAS DEFINITIU.

Se la veia radiant i molt segura d'ella mateixa. Confiava que en Bernat cauria de seguida als seus braços de seductora acabada. Van estar bevent i xerrant una estona de temes banals i, quan en Bernat anava a explicar-li a què es dedicava exactament, ella li va posar el dit als llavis dient-li a cau d'orella:
--Millor que m'ho expliquis en la intimitat. Segueix-me!
En Bernat, una mica contrariat, es va deixar dur i en un tres i no-res es va trobar dins del cotxe de la Laia. Ella, com una gata maula, el va portar al seu terreny i mentre acompanyava la mà d'en Bernat cap al seu entrecuix i l'anava petonejant va aconseguir filmar amb la microcàmera ja preparada les escenes més compromeses tal com les havia imaginat. Passats els moments d'èxtasi era hora de parlar. Va ser la Laia qui amb la seva veu càlida el va convidar a seguir la conversa encetada en el bar. Tenia fam d'informació.
-Ehem! doncs, com intentava dir-te abans la meva feina és apassionant: em dedico a investigar casos d'infidelitats. Requereix un gran rigor i una forta responsabilitat. Tot sovint et trobes amb cada sorpresa que no vegis! -va assegurar en Bernat.
-Ostres, que interessant! M'encantaria veure't per un forat mentre reculls, estudies i identifiques les proves... Però, és clar, ara és massa tard i no tindria sentit anar a...
-A la meva feina? Al meu despatx? -va arrodonir ell.
En Bernat tenia ganes de continuar la tasca començada al cotxe i es va oferir a dur-la al seu despatx ja que estava casat i no volia que la Laia se n'assabentés... Ella va agafar les claus del cotxe i el va engegar amb una alegria al cos que tenia treballs a dissimular. En qüestió de vint minuts en Bernat ja estava obrint la porta del seu despatx. Allà dins hi havia tot un munt d'arxius i de material que feien brillar els ulls de la Laia.. Havia d'aconseguir com fos les fotografies i les gravacions per a en Jaume. Amb molta habilitat va treure una cinta negra de la bossa per tapar-li els ulls i una corda per lligar-li les mans a la butaca mentre li anava xiuxiuejant que volia fer l'amor a la seva manera. Ell es va deixar portar per la iniciativa de la Laia ja que volia descobrir noves emocions i sensacions. Va ser llavors quan es va produir un soroll sec que ningú no va sentir. Només la foto de la Roser, la dona d'en Bernat, va ser testimoni passiu i inofensiu del cop al cap que la Laia li va etzibar amb una botella de conyac que hi havia en un prestatge. Un cop estudiat, mesurat, just per deixar-lo inconscient mentre ella anava fent feina...
En Bernat era polit, molt polit i endreçat, estranyament endreçat, pel que es comenta habitualment de la seva professió, en qüestió de minuts la Laia va trobar l'expedient del seu amic. Un expedient molt feixuc i gros, pesat, ple de fulls i de fotografies, no hi havia cap cinta de vídeo enlloc del despatx. Ràpidament va dur a escena l'última part del seu pla. Mentre en Bernat continuava esvaït, ella li va desfer els seus lligams i el va despullar, inconscientment la seva mirada es fixà en un punt d'aquell cos, el sexe encongit i flàccid de l'home i mentre un somriure es dibuixava a la seva cara, hi posà un cartell a les seves mans, amb la data, el nom d'en Bernat i el text: "M'he deixat ensarronar" va filmar durant vint segons; tot plegat seria més que suficient, com assegurança per a les possibles represàlies.
Abans de marxar, en tancar la porta va deixar anar un sospir profund. Una vegada relaxada, asseguda al seu cotxe i lluny de aquell lloc li va poder la curiositat. Era un informe completíssim, amb dades, números de compte, fets explicats al detall; en parlava poc d'infidelitats, encara que es relacionava alguna d'altres persones. L'inventari de personatges polítics locals era extens; també la colla de festes privades organitzades pel seu amic. La lletania de regals enumerats i les seves xifres eren esglaiants, les fotografies escandaloses fins i tot per ella. De sobte, el seu cap giravoltava buscant una sortida d'aquell embolic. L' havien traït. Utilitzat com un Kleenex qualsevol que després es tira. Ho sabia amb certesa, no podia retornar. Les rodes del cotxe van cremar-se damunt de l'asfalt durant dies, deixant enrere pobles i ciutats que no coneixeria mai. Deixant enrere els fantasmes que volien amb seguretat fer-se amb la seva ànima i desfer-se del seu cos.





Comentaris

  • el que més m'ha agradat[Ofensiu]
    ANEROL | 18-08-2009

    de la narració ha estat la part dels dos últims llargs paràgrafs des la meitat cap el final. Bones idees per a una novela emocionant

  • I què passarà amb la Laia?[Ofensiu]
    nuriagau | 31-07-2009 | Valoració: 10

    Voldria deixar constància de la meva admiració per aquesta creació literària a quatre mans. I és que l'equip del cesc602 i la Mercè Bellfort ha redactat un sorprenent tercer capítol de la història.

    Enhorabona per aquest relat!

    Núria

    Potser caldrà patentar el sistema d'escriure a quatre mans i amb dos cervells!

  • Experiència positiva![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 29-07-2009

    Hola Cesc!
    No sé si serà un pas definitiu aquest que hem fet a sis mans. En tot cas el qualificaria de pas important, realitzat amb molta il·lusió i ganes d'experimentar fent un exercici literari totalment nou per a mi.
    Ha estat un plaer formar part d'aquest triangle... literari, hahaha!
    Molts petons, Cesc i Núria!

    Mercè

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: