Amic de l'ànima

Un relat de: Mercè Bellfort

Les nostres vides es van creuar en ple hivern. Tenia, però, la sensació que ja t'havia vist altres vegades. Una fotografia i alguns escrits parlaven de tu, dels teus hàbits, dels teus menjars preferits, de la teva intel·ligència, de les teves manies… El que em va decebre de tu és que no et vas mostrar massa efusiu quan et vaig saludar. Jo que pensava tot el contrari! Quin desencís vaig tenir! Em vas fer un cas relatiu, semblava que et costés apropar-te a mi. Jo, això, no m'ho hagués imaginat mai. És més, pensava que faries un bot d'alegria, però no. No va ser així. Et vas mostrar massa desconfiat i força esquerp.
Per sort, el temps ajuda a oblidar i ara em sento satisfeta i orgullosa d'haver escoltat el què em dictava el cor. Dins meu et vaig perdonar i vaig pensar que el fred t'havia congelat el cervell. Et vaig tocar la cara i les orelles i estaves ben glaçat. Eres incapaç de fer qualsevol gest amable, carinyós. La meva reacció va ser totalment oposada i em vaig proposar tirar endavant el que per una altra persona seria una bogeria. Et vaig adreçar uns mots suaus a cau d'orella i, tot d'una, vas canviar d'actitud.
Estic convençuda que el meu apropament càlid, enmig d'aquella gelada, va donar els seus fruits. En qüestió de pocs dies ja estàvem convivint en plena normalitat. Tots dos ben junts, davant la llar de foc, ajaguts al terra jugant i gaudint de l'escalfor de les brases eren una bona mostra del que pot ser la felicitat. M'agradava veure els teus ulls tan negres i expressius mirant-me fixament tot inclinant el cap. M'encantava observar-te mentre menjaves amb desfici els plats que cuinava per a tu. Em delia per passar-te la mà mil cops pel teu cos mentre tu em deixaves fer.
Sí, Tac, durant uns anys vas ser el rei de la casa i mai em vaig penedir de recollir-te aquell matí d'hivern. T'enyoraré. Enyoraré les teves llepades afectuoses , la teva mirada confiada i la teva impagable companyia. Has estat un gos modèlic. Et recordaré sempre.
Que descansis en pau, amic de l'ànima!


Comentaris

  • La vitalitat de....[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-07-2009 | Valoració: 10

    M'agradat molt, Mercè.
    He vibrat amb la sensibilitat molt ben descrita.

  • molt bó[Ofensiu]
    kleist | 30-07-2009

    Molt bó Mercè. Em disposo a llegir tots els teus relats

  • He viscut també[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 29-07-2009

    aquesta penosa experiència amb un pastor alemany que teniem. Crec que ens el van enverinar perquè estava perfectament bé i va morir en unes poques hores. El meu marit i jo vam estar acaronant-lo fins que va morir i vaig pensar quanta raó tenen els que diuen que la línia entre la vida i la mort es terriblement fràgil , quan vaig deixar de sentir bategar el seu cor.
    Et felicito per aquest preciós relat i pels altres 100 que ja tens penjats a RC.
    Si sempre t'envio una abraçada forta, aquesta d'avui, ho és molt més.
    Nonna

  • Encantador inmemoriam![Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 22-07-2009 | Valoració: 10

    Tinc entès que des de temps immemorial aquest esser a sigut un dels nostres millors amics, sempre fidel, amable, afectuós, complaent, agraït, i... tants altres adjectius.
    Un relat d'enyorança amb el que obsequies a un bon amic.
    De veritat que sento l'esdeveniment Mercè

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Preciós![Ofensiu]
    brins | 22-07-2009 | Valoració: 10

    Amb gran sensibilitat ens presentes un relat que ens commou. Saps explicar amb paraules tendres i ben escollides l´amor que moltes persones sentim vers els nostres animalets, i la tristesa que ens provoca la seva pèrdua. Felicitats, Mercè!

    Pilar

  • Precios [Ofensiu]
    Nyanga | 21-07-2009

    de debó.
    Es realment màgic com arribem a estimar aquestes criaturetes d'animalons i com patim quan se'n van!
    M'ha encantat llegir-te!

  • Ben...[Ofensiu]
    Naiade | 21-07-2009 | Valoració: 10

    ... merescut

  • Trist però bell[Ofensiu]
    Naiade | 21-07-2009

    Un relat deliciós, on com quasi sempre vaig enganyada fins el final, imaginant altres coses. El final és trist, però molt humà, magnífic que poguessis passar amb ell els seus últims moments
    Diu molt de tu aquest com a persona aquest relat.
    Una forta abraçada

  • doblement[Ofensiu]
    Francesc Piñol | 16-07-2009 | Valoració: 10

    et tinc que donar-te les gràcies. Els teus comentaris em omplen d'energies per continuar.
    Tambè dir-te que ha estat un plaer la teva descoberta dintre d'aquest magma literari ,amb les seves capelletes, estils, i diferents grups i grupuscles. Potser m'atreveria a fer.te una proposta envers a la tercera part de la narraciò de la Nuria. .... Que et semblaria fer.la a dues mans?
    Una abraçada
    Cesc

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-07-2009

    una conducció mol eficient la del teu relat, la que tu ens fas llegir, portant-nos per on tu vols i deixant-nos allì on tu desitges.
    Emotiu comiat el teu Mercè, on demostres el teu alt nivell humà, que és el que els animals ens fan treure.
    Un relat que fa reflexionar.

    Gràcies i bon estiu!!

    Ferran.

  • MOLT TRÂGIC !!![Ofensiu]
    atahuallpa | 10-07-2009 | Valoració: 9

    És un relatt molt trágic i trist, els animals son bons amics i companyas, però el millor de tot es que tu ho sap descriure molt bé.

  • Quan començo a llegir un relat teu...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 08-07-2009 | Valoració: 10

    Quan començo a llegir un relat teu, sé que tractaràs de fer-me anar d'un canto a l'altre, pensant com l'acabaràs. Quan acabo de llegir-lo, queda, quasi sempre, ben palès que ho has aconseguit.
    - Joan -

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 08-07-2009 | Valoració: 10

    Hola;

    El text en un arxiu annex a ll'email adreçat a tribuna@guimera.info

    la fotografia del teu gos q.e.p.d tabé com annex a l'email.

    Gracies.

    tribuna@guimera.info

  • gran relat[Ofensiu]
    pereneri | 08-07-2009 | Valoració: 10

    ...però la disposició dels comentaris me l'ha fet malbé!, perquè no m'he pogut estar de llegir el d'en rnbonet, que apareixia el primer aquí a la dreta, i ja he sabut el final.

    Si us plau, comentaristes (i jo també m'ho aplico), podeu dir que el final us ha sorprès, que no us l'esperàveu i tot el que vulgueu, però no l'heu d'explicar! Perquè encara que no vulguis els ulls se te'n van cap a la dreta i en un cas com aquest ja has begut oli, perquè la sorpresa és bàsica.

    De tota manera, Mercè, hi torno, tot i saber el final, m'ha agradat!

  • M'esperava...[Ofensiu]
    rnbonet | 08-07-2009

    ...el final tràgic?... però no d'un gos!!!

    Bones vacances, xicona!

    I salut i rebolica!

Valoració mitja: 9.89

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: