Quan dorms

Quan dorms… m'agrada mirar-te,
acariciar els teus llavis
orfes dels meus petons,
contemplar els teus ulls
despullats de la meva mirada.

I mentre et miro... penso...
i el meu pensament em trasllada
entre somnis i desitjos al mig del cel estelat,
allà on tu i jo hi fem estada.

I un cop allí ens oblidem de la terra,
trenquem el nostres lligams,
ens alliberem de les nostres pors,
busquem nous camins,
comencem una nova vida!

Però les teves parpelles comencen a bellugar,
els teus llavis intenten, sense aconseguir-ho,
obrir-se per pronunciar el meu nom,
mentre jo els segello amb un petó, i et dic xiuxiuejant,
no despertis amor, que estem molt lluny encara!

De sobte... el teus ulls s'obren...
em mirem sense entendre el meu neguit,
no vull que despertis amor!
quan dorms... no hi ha rés que t'amoïni,
quan dorms... et tinc tan sols per a mi!

Serà egoisme, serà por, serà gelosia...
no ho sé vida meva... no ho sé...
tan sols sé que t'estimo! Tan sols això!
i aquesta certesa és la meva gran riquesa
que, amb tu, vull compartir per sempre!