Al menys, aquesta nit!

Un relat de: Unaquimera

No em diguis
-No!
No m'ho diguis...
Deixa'm
només
l'espai
escàs, just,
que m'aculli
el cos fatigat,
que foragiti
la solemnitat
dels fets
i obri la porta
a mots diferents...
al menys, aquesta nit!

No em diguis
-Mai!
No t'hi neguis...
Permet-me
només
l'esperança
ingènua, lleu,
que em bressoli
el cor espantat,
que reculli
les pors
de sota el llit
i les arxivi
tolerant quimeres
i ànsies noves...
al menys, aquesta nit!

No em diguis
-Adéu!
No ens ho facis...
Envia'm
només
un sospir
lleuger, breu,
que em refresqui
el front cansat,
que espanti
les ombres
del coixí
i deixi un rastre
d'aires nous,
de somnis possibles
i dolors vedats...
al menys, aquesta nit!


Unaquimera

Comentaris

  • Preciós!!![Ofensiu]
    free sound | 08-04-2011 | Valoració: 10

    Aquesta nit i totes les nits.
    Parla per si sol.
    Un poema magnífic i amb encant.
    Boniques paraules que abracen i gairebé volen.
    Felicitats!!!!
    Una abraçada amb nit estrellada.

  • És punyent...[Ofensiu]
    Josoc | 28-01-2011

    Hi ha paraules que saben ferir. El teu estil té sempre el ritme adequat pel tema que tracta. Tens un do!

  • molt bonic..[Ofensiu]
    joandemataro | 15-05-2010 | Valoració: 10

    poema...com tots els que he anant llegint de teus...amb les paraules justes, mesurades...
    en fi seguim en contacte

    si no l'has llegit et convido a llegir aquest:
    Vetllant la nit

    fins ben aviat
    una abraçada encaixada
    joan

  • Sabor de verí[Ofensiu]
    Wenceslau | 30-04-2010 | Valoració: 10

    No Mai i adéu tenen sabor de verí, si que encertes quan ho dius.
    Hi han nits que no es poden rebre sense plorar per dintre.
    El poema és emotiu com m'agraden a mi.

  • Aquesta nit[Ofensiu]
    Francesc Piñol | 19-06-2009

    Aquesta nit, d'altres nits, quan s'estima es demana poc, sentir es tot... una abraçada lleu , un gest, una mirada, encara que ens sabem potser sols no volem deixar de pensar i de sentir. Es demana tan poc quan s'estima que estem disposats a gaudir tan sols amb l'espai que deixa l'estimat quan ja no hi es..amb un perfum
    volàtil d'un record,amb minses despulles del que potser ja no existeis. Pero que en aquesta nit o d'altres nits ens son suficients per no desfernos al vent que ens arriba de qualsevol paraula dita contracop.

    Es inspirador, m'agradat força
    cesc

  • m´encanta[Ofensiu]
    ESTEL | 19-06-2009 | Valoració: 10

    aquesta poesia, per això he tornat.
    Un crit al desig de fer allò realitat. Perquè no,
    sempre s´ha de demanar, o fer, quan la necesitat supera la tranquilitat de senrir-nos satisfets.
    Al menys aquesta nit, i després una altre i altre, i sempre.

    Una abraçada i un petó molt fort, sé que no t´he de demanar si us plau perquè ho agafis.

  • Un onze...[Ofensiu]
    onatge | 08-03-2009 | Valoració: 10

    El deu no m'agrada. Què puc dir després de 63 comentaris; que arribo tard, que m'agrada, que és penetrant, descriptiu, que parla entre línies..., que té un bon llenguatge, que cada paraula és un poema, que és fruit de la teva maternitat, és l'onatge del mar del teu viatge...


    Una abraçada de dia...
    onatge

  • Deliciós, estimada amiga[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 08-03-2009 | Valoració: 10

    Expresses, amb una senzillesa prenyada de poesia, la por a perdre la persona que estimem. Ens volem enganyar i potser demà haurem de renunciar-hi. Però, al menys aquesta nit, al menys una miqueta més, al menys avui fem veure que som feliços. Demà, Déu dirà.
    Molts petons, bonica.

  • per si una nit[Ofensiu]
    Aquarela | 06-03-2009 | Valoració: 10

    El poema és preciós, tan àgil, i el missatge és d'aquells que voldria memoritzar, per si una nit, una nit fosca, cal pregar.


  • Thyst | 04-03-2009 | Valoració: 10

    és exactament això.

    Una abraçada reconfortada!

  • Senzillament preciós ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 25-02-2009 | Valoració: 10


    Llegint-lo , sense voler , el pensament busca entre els records algun moment en que l'hem recitat sense paraules, i llavors et ve una tristor , però a mesura que vas llegint et provoca un sospir profund i et fa sentir l'esperança d'aires nous i possibles somnis, encara que només sigui per una nit !
    Senzillament preciós , àgil , fàcil i ric en sensacions , no podia ser d'altra manera !
    Pot algú ignorar una súplica d'amor tant senzilla i tant gran alhora ?
    És magnífic Maite ,
    Una abraçada plena de somnis ,
    Núria

  • Salut Quimera!,[Ofensiu]
    cabrera | 21-01-2009


    Aquest poema està ben estructurat inarrat, demostrant habilitatt has sabut sintetitzar les emocions sentides aquella nit!
    Una abraçada nocturna.

  • Pos mira[Ofensiu]
    transparent | 14-01-2009

    ni triat a mida.
    Amb aquest m'acomiade de tu.
    Molt bo, ràpid lleuger fresc, amb les paraules justes, com a mi m'agraden els poemes, pinzellades que obren tantes possibilitats, com exactitut en la comprensió dels mots empreats.
    Ara no sé si et diré una bajanade, però m'agrada més la teva poesia, que no pas els relats, perdona la gosadia, però és la gràcia del comdemnat, laseva última voluntat.
    Adéu, unaquimera, m'ho he passat bé comentant els teus poemes. Potser algun dia, en un futur llunyà, segur, ens retrobarem.

    Salut i lletres, com he llegit que algú deia.

    Cesc Vila.

    F.V.

  • Magistral[Ofensiu]
    RFS1984 | 17-12-2008 | Valoració: 10

    "Envia'm
    només
    un sospir
    lleuger, breu,
    que em refresqui
    el front cansat,
    que espanti
    les ombres
    del coixí
    i deixi un rastre
    d'aires nous,
    de somnis possibles
    i dolors vedats..."

    Tot el poema és bonic però m'agrada, especialment, la darrera estrofa, d'una intensitat creixent en les imatges que evoca. Felicitats! i que els teus somnis mai deixen d'ésser possibles. Vés, sempre, al seu encalç!

  • L´expressió "almenys aquesta nit"[Ofensiu]
    brins | 16-12-2008 | Valoració: 10

    m´emociona i m´entristeix alhora No em porta un record concret, però em sembla haver-la escoltat moltes vegades, quan algú, especialment un infant o adolescent, se sent perdut, sense arguments, sense esperances d´aconseguir allò que vol, que necessita... i que no li volen concedir. És una mena de crit de l´ànima humil i desprovist d´esperances.

    Potser no l´he sentida mai, aquesta expressió,
    però crec que l´he llegida en moltes mirades.

    Una abraçada forta

  • Si em toca al loteria, la compartiré amb tu [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-12-2008 | Valoració: 10

    per a que no hagis de treballar i te'n puguis anar a un lloc molt bonic per escriure i escriure
    sense parar. Un lloc on no existeixi la fatiga, ni se't carregui mai el cap, ni et pesin les cames. Tu, instal·lada com una reina i escrivint per a que tots puguem gaudir de la bellesa de les teves paraules. Seria tan bonic...! Jo et visitaria de tant en quan.
    Si has rigut amb NOtes Avall, ara posa't seriosa perquè he de fer una confessió pública que no és gaire agradable. És l'últim poema
    del llibret que presento demà i que he reservat
    per després de la presentació. Em va costar molt de temps poder verbalitzar-lo. Es titula "Nina trencada" i és autobiogràfic. Molts petons!

  • I el cor obert[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 13-11-2008 | Valoració: 10

    Sí, ben construït, dinàmic i de lectura àgil, etc... Però el que més m'agrada és que l'autora obra el seu cor de bat a bat, despullada realment, i se'ns mostra fràgil. La incertesa de la marxa del altre atorga al poema un aire tràgic, molt real. És una opinió només, però la feblesa ens fa semblar més humans, i crea solidaritat.

  • I què puc dir?[Ofensiu]
    Alzinar8 | 23-10-2008 | Valoració: 10

    Aixó mateix. Què puc dir jo, pobre de mi, que no t'hagin dit quasi tots els relataires, llevat d'alguns que es dediquen a la enveja i prou.
    Que m'ha agradat? sí.
    Que és musica celestial, si se'm permet l'expresió,? sí.
    Que la música forma part del poema? sí.
    Callo devant l'ART

  • Ooooh...[Ofensiu]
    Nubada | 27-09-2008

    Que bonic de llegir. És dels que m'agrada rellegir mot a mot, vers a vers, marcant el ritme i sentint la música que em transmet.

  • Hola!! :)[Ofensiu]

    Vull fer un fotolog o un blog d'aquests amb escrits en català per fer reviure aquest idioma que cada vegada es parla manys.

    T'agradaria publicar alguna cosa teva?

    Anuncia aquest missatge a qui pugis i si vols publicar alguna cosa deixa'm un comentari a algún dels meus escrits o envíam el teu escrit, el teu nom i la data en que va ser escrit a la següent direcció:
    marina.bsk@hotmail.com

    Estic segura de que aquest blog tindría molta audiéncia!

  • Molt poques vegades[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 28-07-2008 | Valoració: 10

    comento als que esteu a l'apartat del més valorats, però aquest poema és tan preciós!
    Es una súplica que traspua amor:
    No em diguis No!
    No em diguis Mai!
    No em diguis Adéu!
    Admiro les teves idees brillants, les metàfores increibles,els sentiments a flor de pell, la riquesa de vocabulari i la teva cultura literària.
    Jo no et dic Mai, et dic Sempre et llegiré.
    Un petó
    Nonna_Carme

  • obrir la porta[Ofensiu]
    ESTEL | 11-06-2008 | Valoració: 10

    a un amor, a un sentiment, a una inspiració
    que vol plasmar-se en una realitat, fluir.....

    Moltes gràcies, fa molta il.lusió rebre un comentari d´una persona que escriu com si ho fes amb un pincell, els seus relats plens de color. No només il.lusió, sino que t´omple per dins.
    Gràcies de nou

    una forta abraçada

  • Encara que una mica lent…[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 06-06-2008

    a l'hora de respondre, dir-te que el poema m'ha agradat molt, té un nosequé especial (com gairebé tots els teus) que convida a llegir-lo més d'una vegada.

    Pel que fa a les abraçades… va ser un plaer veure't a la trobada (realment per molt poca estona). Hi hauran més trobades i més ocasions, fins llavors:

    una abraçada i dos petons!

  • Tinc la sensació[Ofensiu]
    ANEROL | 04-06-2008 | Valoració: 10

    que el que acabo de llegir és pur sentiment, real o no la història, sí real el sentir

  • M'agrada[Ofensiu]
    pitusa63_61 | 02-06-2008

    la forma en que expreses el que sents. Aixo , de vegades, passa sovin per la nit, quant ens quedem a les fosques pensant el les coses.

    Gracies per el teu comentari, ja m'hages agradat poder vindre, pero la meva feina no m'ho va permetre. Si en lloc de dinar hages sigut , sopar, si que hages pogut acodir, pero en un altra ocasio sera.

    Rep un petó de una amiga.

  • De ben segur …[Ofensiu]
    simdos | 02-06-2008 | Valoració: 10

    que les persones que t'estimen, no et diran:

    No!!
    ni
    Mai!!
    ni
    Adéu!!

    i, en canvi,
    sempre estaran dispostes a obrir-te un espai,
    a acompanyar-te en el camí de l'esperança,
    i enviar-te un sospir, i el que més et convingui en cada moment, en el sender que cada dia et porta a un futur...
    que et desitjo sigui esplendorós!

    Felicitats pels 2100!!

    Fins la propera,
    simdos

  • Donques[Ofensiu]
    Melcior | 01-06-2008 | Valoració: 10

    si , sempre , hola !
    Endavant!

  • No,mai,adéu[Ofensiu]
    mitral | 01-06-2008 | Valoració: 10

    M'ha semblat magnífic, un No un Mai un Adéu fan força a l'expressió de sentiments, a la demanda d'un espai on hi siguis tu. Quin curriculum vorejat pels colors. Feia temps que no entrava a RRC i no sé si t´havia llegit mai , però no et dic adéu sino que llegiré els 57 publicats. M'agraden els versos curts.
    Enhorabona !!!

  • energic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-06-2008 | Valoració: 10

    i amb força, amb aquella voluntat de no aturar-se, de seguir endevant.
    Encara em costa entrar en la poesia, no en la teva, en la meva també, escric i em costa entendrem jo mateix. I en aquest, i en els altres que anat llegint, però en aquest en especial, ens mostres alguna cosa que vivia d'amagat dins teu, i que potser, ni tu ho sabies. És directe, senzill, i tan ple, que diria que les paraules son les justes, ni li calen ni li manquen. Potser començo a entrar-hi, per aixó et donc les gràcies. I dir-te que m'ha agradat.
    També m'ha encantat coneixe't, ni que foren en dos minuts de conversa ràpida.
    Gràcies per les teves afectuoses abraçades i paraules de coratge, que et retorno per compartir-les.

    Ferran

  • ambre | 27-05-2008

    Suposo que no et deuria agradar el comentari que et vaig deixar a "Esclat!" ( com me'l vas demanar, i no m'has dit res... )

    Sobre "Al menys. aquesta nit!"
    M'agraden les recurrències fòniques,
    "arxivi, coixí, deixi", "aires, ansies", etc.

    També la simetria de les subordinades, amb que crees una "rima gramatical" que li dona molta força al poema:
    "que m'aculli, que em bressoli, que em refresqui,"

    "que foragiti, que reculli, que espanti "

    Molt bo.

    M'agradaria saber si tot això ve de la inspiració o si realment ho treballes.

  • Aquesta nit i totes les nits[Ofensiu]
    Lèvingir | 27-05-2008 | Valoració: 10

    Ací i allà.
    A tots els racons.

    Volaré al teu costat
    escoltant-te, sense badallar
    passejaré a prop del sentiment,
    de les teves paraules, i també els teus mots.
    a la fressa de tots els móns

    Ja no puc veure més enllà,
    dels teus ulls
    que un dia em van mirar.
    i el cor em van atrapar.

    Lèvingir

  • gràcies Uqui![Ofensiu]
    kispar fidu | 25-05-2008


    per dedicar aquest poema a la màgia que s'amaga rere un aparant simple fòrum! Tens raó, s'hi descobreixen misteris! i sempre trobes aquell racó de comfort i estimació.
    Quan per manca de temps, mestic uns dies sense poder entrar-hi tranquil·lament (ja que NO entrar-hi, almenys de passada, és quasi bé impossible); enyoro trobar el temps per a dedicar-hi els meus minuts i perdre'n una mica entre les seves abraçades, que entre tots (uns més que d'altres, però cadascú amb la seva mesura i amb tota la il·lusió) ens regalem.

    És tot un plaer!

    Del poema, em quedo especialment amb la força de
    un rastre
    d'aires nous,
    de somnis possibles
    i dolors vedats...


    un petonet dolcet com les lletres del Fòrum,
    kispareta

  • Com tot el que escrius [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 25-05-2008 | Valoració: 10

    du una forta carrega de bons sentiments, d'alegria, de nostàlgia, d'esperança, d'afecte... i aquest poema no podia ser menys, vibrant, àgil, ben estructurat en tres parts que mai volem sentir... NO, MAI, ADÉU, mots que destries amb destresa i agilitat en aquest poema breu directe i entenedor.
    La meva timidesa i ignorància informàtica no m'han deixat mai entrar a participar al fòrum, potser un dia ho faré, si mes no m'agradaria tenir una clau per obrir aquest cofre de les sorpreses, entretant gracies per els teus comentaris i rep novament la meva admiració i afecte.

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Mai em diguis no.[Ofensiu]
    Naiade | 24-05-2008 | Valoració: 10

    Un poema molt bo, on desgranes amb rapides i agilitat emocions i sentiments profunds de por a perdre. Dius el que sents a cada moment, l'única manera de que ens entenguin.
    No deixis mai de mostrar-te tal com ets.
    Un relat per prendran mostra. M'ha encantat.

    Una forta abraçada i espero que aviat ens veurem.


  • Mai et diré mai (gairebé com la cançó)[Ofensiu]
    trumfa | 22-05-2008 | Valoració: 10

    T'envio des de la distància el sospir refrescant i acollidor. M'has arrossegat amb aquest ritme ràpid del teu poema i ara estic provant d'aturar el cervell (és que darrerament em marejo si penso massa apressadament, de fet em marejo si penso) Els meus amics em diuen que si no vaig pensar mai de jove a aquestes altures no es poden modificar inèrcies neuronals.
    Ara que ja m'estic frenant deixa'm dir-te que m'ha agradat molt la inclusió del plural en el darrer tram de la cursa.
    Espero que ens veiem ben aviat.

  • Una oda al present[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 22-05-2008 | Valoració: 10

    Un poema magnífic que viu del present, i l'enalteix. Un poema vibrant, dinàmic, molt àgil, de versos breus i suaus com onades del mar. Com aquest mar que hi ha rere i en els ulls del rostre misteriós, fascinant i atractiu que ens mostres a la fotografia.

    Has enllaçat bé les tres parts o estrofes del poema iniciant-les amb la mateixa expressió: "No em diguis..". Has conferit, així, una homogeneïtat a tot el poema.

    El dinamisme és indiscutible i ha permés que estés catalogat amb un temps de lectura de menys d'un minut malgrat la llargada del poema. És llegeix ràpid, entra a la primera, conté un missatge d'optimisme envers al present i és, en resum, bona literatura. Què més es pot demanar???

    Gràcies per tots els teus comentaris, sempre encoratjadors i en clau positiva!!!

    Una abraçada ben forta,

    V.

  • deixa'm espai[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-05-2008 | Valoració: 10

    Encara que hi han molts "NOES", i no m'agraden, el teu relat l'he sentit penetrant i m'he deixat.

    "Deixa'm només l'espai".... l'espai, terreny de joc variable en les relacions....

  • què...[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 20-05-2008 | Valoració: 10

    No trobo la paraula que millor expressa el que em fa sentir el poema, potser encara no estic bé del tot, però t'asseguro que m'ha agradat molt i que quan acabi de trobar-me, t'ho comentaré més en detall.
    Gràcies per interesar-te, he estat molt tocada però ara ja he tornat a currar, amb "el cos fatigat" com diu un dels teus versos, buscant "
    un rastre
    d'aires nous,
    de somnis possibles
    i dolors vedats... "
    al menys, avui i aquesta nit!

  • Suggestiva[Ofensiu]
    rokins | 19-05-2008

    Hola Unaquimera. Feina temps que no em pasava per RC. Últimament m'hi he tornat a ficar...
    M'agrada la teva poesia, la trobo bonica i suggestiva però sobretot m'agrada pq la trobo real, sincera...
    A vegades sembla que t'haguis de menjar el món, d'altres que el món s'et volgui menjar. Quan és així, la companyía, la il·lusió, l'esperança, són el màxim consol...

  • Suggestiva[Ofensiu]
    rokins | 19-05-2008

    Hola Unaquimera. Feina temps que no em pasa per RC. Últimament m'hi he tornat a ficar...
    M'agrada la teva poesia, la trobo bonica i suggestiva però sobretot m'agrada pq la trobo real, sincera...
    A vegades sembla que t'haguis de menjar el món, d'altres que el món s'et volgui menjar. Quan és així, la companyía, la il·lusió, l'esperança, són el màxim consol...

  • Valentí Valent | 19-05-2008 | Valoració: 10

    Com una oració, com aquelles que em van ensenyar de petit -ja tinc una edat i d'això fa temps- per abans d'anar a dormir, demanant protecció, al menys aquesta nit, que demà serà un altre dia.
    Dia a Dia, Endavant!

  • (Sobra,que jo li posi un títol...)[Ofensiu]
    Llum del Nord | 17-05-2008 | Valoració: 10

    Ara ja entenc perquè ets una de les autores més valorades....
    M'he legit uns quants relats teus i m'han agradat tots..
    Aquest era diferent,però ja ens anirem acostumant.

    Gràcies per escriure així!
    Una abraçada!

  • m'ha sobtat...[Ofensiu]
    Nurithy | 16-05-2008 | Valoració: 10

    aquesta distribució de versos menuts. ës cert que donen un ritme trepidant i t'obliguen a seguir-lo frenèticament, però són ben poc convencionals. Però... ! que carai la valentia s'ha de premiar!

    abraçades!

  • Una nit de paraules tendres[Ofensiu]
    Avet_blau | 16-05-2008 | Valoració: 10

    No podria pagar amb diners,
    una nit de paraules tendres,
    encara que l'endemà,
    l' oblit del temps,
    em dessagnés el cor.

    La vida, es una acomiadament continu,
    persones animals i llocs,
    desfilen davant nostre,
    desafiant al record,
    a retenir, sentiments i tendresa.

    Poesia melangiosa,
    que traspua tristor...

    Avet



  • Sí, sí, sí !![Ofensiu]
    RATUIX | 16-05-2008

    Sí en aquest sospir, en aquests mots, en aquesta escletxa oberta a un altre mon i una altra mirada, que ens fan sentir menys sols, que acollim com companyia.
    Benvingudes les paraules.
    SI, SEMPRE, BENVINGUDES.


  • Silentment...[Ofensiu]
    glauca | 16-05-2008 | Valoració: 10

    ...m'atanso al teu poema, a la seva ànima, que crida des de dins i ens remou. Ho faig sense fer soroll, aguditzant l'escolta del seu batec. Compassant-ne el meu.

    En aquesta nit difícil que s'aferra a l'esperança, repasso mots possibles que obrin clarianes, in gràvids senders de lluna, potser.

    Un preciós poema, una Quimera.

  • Refrescant[Ofensiu]
    Xocolatina | 16-05-2008 | Valoració: 10

    Necessitem un sospir per refrescar el nostre cos cansat i pot ser-ho un poema com aquest, amb l'espai escàs, just, per acollir els somnis als que mai hem de dir mai.

    Una llepadeta dolça per esborrar dolors,
    Tina

  • tolerem quimeres[Ofensiu]
    franz appa | 15-05-2008

    Sempre m'ha cridat l'atenció el teu pseudònim. Unaquimera, com evocació de la necessària si bé improbable esperança en un ideal que cal perseguir. Una utopia actualitzada. Però també, mitològicament, una part del bestiari, concretament "un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca" -copio de la impagable viquipèdia-.
    Tan esfereïdora imatge pot atraure a segons qui, no pas a mi. El que veia darrera el nom era una enorme escriptora, una magnífica poeta.
    Crec que aquest poema és diferent als que sols enviar-nos. Mostra un costat ferit, una crida des del dolor. Jo diria que traspua veracitat i humilitat.
    I és tremendament emocionant. Per exemple, parla de "l'esperança
    ingènua, lleu,
    que em bressoli
    el cor espantat,"

    Un cor espantat que ens demana la possibilitat d'abraçar encara, ara i aquí, en aquest món sovint tan dur i terrible, les quimeres -no els monstres, però si les persones que porten dins els ideals que ens fan més humans i més bondadosos-.

    Doncs t'envio aquesta abraçada, quimera!!!

    franz

  • Només per una nit, és ben poc[Ofensiu]
    joanalvol | 15-05-2008 | Valoració: 10

    Un cos fatigat de sentir sempre el mateix
    només demana, per una nit, mots diferents.
    No demana la clau , sinó que se li obri la porta
    a altres veus que no es repeteixen.

    No demana força per empènyer
    sinó esperança, ingènua, lleu,
    que reculli les pors de sota el llit.
    No demana se li desperti el poder
    per vèncer les pors, no demana coratge
    per esvair foscor i tenebra,
    sinó un sospir que espanti
    les ombres del coixí. Només per una nit.

    Magistralment sensible


    Joanalvol


  • una nit[Ofensiu]
    jaumesb | 15-05-2008 | Valoració: 10

    amb sol


    gràcies

  • "Almenys...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-05-2008 | Valoració: 10

    ...aquesta nit!", hi ha nits en les que ens cal una abraçada i un fort petó i una mica de caliu, i saber que una persona de relats, només una, ens ha dit adéu, és un trist esdeveniment, no ens digues mai adéu Unaquimera, si més no, a mi, no em digues mai adéu.
    Hi ha nits en les quals no només ens cal un fer l'amor d'una manera boja sinó tenir les paraules que ens conhorten, les paraules justes que ens facen sentir que no estem sols en la història, sota la lluna o sota aquest cel que de tan gran és inhòspit, cruel.
    Jo ja t'ho he dit moltes vegades, no sabria viure sense aquesta pàgina de relatsencatala en la que escric i llegisc poemes i relats i aprenc a escriure i també, perquè no, a llegir, ens cal llegir molt per a que la nostra ànima arribe a la fi del camí, que encara que no crec en finals de camí, sí que aspire a un final però fruint del mateix camí.
    He trobat ací a relats els millors versos i els millors poemes que he vist en molt de temps i creu-me sou vosaltres uns veritables escriptors, potser no us guanyareu la vida amb açò, però podeu ensenyar moltes coses, moltes vivències i molts sentiments que un creia ja oblidats i de vegades et trobes amb una joia que et fa enlairar-te i volar per les altures, que no muiga mai açò, que puguem escoltar-nos i escoltar els relats i els poemes, perquè no és bona la literatura que és comercial, també aquella que no entra en els circuits comercials pot arribar i normalment arriba abans a ser bona, millor.
    Bé m'acomiade una altra vegada des de València, la meua ciutat des de l'MUVIM (Museu valencià de la Il·lustració i la modernitat que està situat als jardins de la Biblioteca de l'Hospital de l'antic Hospital, encara que hages estat a València fa temps no el coneixeràs doncs l'han fet fa uns dos anys i ara estic veient una exposició de la història de la filosofia, i en aquest moment estic a un palau, o millor, una sala que representa un palau francès de l'època de la Il·lustració, en el que ens ofereixen un parell de bombons de xocolata per a fer més curt el camí pels llargs corredors del museu, si vens a València passat-hi veuràs com no et decep. Bé vinga Unaquimera que ja ens posem en marxa una altra vegada, fins demà, ja et contaré.

  • Aquest poema[Ofensiu]
    ANEROL | 14-05-2008 | Valoració: 10

    si fos músic, ja el cantaria. Tot ell, el que diu i la seva estructura. Què puc dir...
    Sí, agrair els teus comentaris

  • En l'alba més tendra del món de les paraules[Ofensiu]
    Anagnost | 14-05-2008 | Valoració: 10

    ...i quin problema fer un comentari a qualsevol dels teus poemes. Ja t'ho han dit tot, ja hi han posat tots els epítets, justíssims sempre, ja n'han fet l'exegesi sempre laudatòria que tant et mereixes. I hom no sap què dir-te, si no que cada nou lliurament que ens regales és una alenada per al nostre esperit i que cada nou poema que ens ofereixes és un degotís de gotes delicadíssimes de rosada, en l'alba més tendra del món de les paraules.

    I que moltes gràcies.
    I una abraçada.

  • Aquesta nit almenys[Ofensiu]
    allan | 14-05-2008

    que la tristor s'adormi
    com un nen que sospira-
    i ens deixi l'espai negre,
    el vent fresc sobre la pell,
    el moment tot nostre,
    aliens a l'amarguesa;

    aquesta nit
    almenys.


    Una abraçada de gratitud,
    Silvia

  • La llum ets tú. Preciosa.[Ofensiu]
    Epicuri | 14-05-2008

    Ara
    es
    aquesta
    nit.

    l'espelma dansa
    el blé vaci.la
    no l'apaguen.

    No poden
    El Si
    es sempre més fort
    pot ser per això

    A la Xina no el fan servir.

    Més llum!!!!!
    paraules darreres
    que va dir Goeth.

    Lao Tsé murmura
    El sents?
    Sigues com el Sàndal
    que perfuma
    la destral
    que el fereix.

    L'agraïment
    eixample
    el meu bés.

  • Simon | 14-05-2008 | Valoració: 10

    Al menys!
    Al menys, quan arriba la nit, un respir.
    Ja tens raó, ja, en dir que la nit hauria de suposar descans, somnis, repós per la ment cansada, per al cor dolorit, per al cos fatigat.
    A reveure, de nit o de dia, SB

  • F. Arnau | 14-05-2008 | Valoració: 10

    Amiga!
    Crec que tu eres una d'aqueixes persones de les que parles a la introducció...
    ..."generoses que regalen guspires de llum, provoquen somriures, proposen reflexions, ofrenen mots, obsequien idees, generen calius, encenen fars, … que comparteixen bellesa".
    Moltes gràcies pels teus versos, i també per encoratjar-nos a escriure.
    Una abraçada!
    FRANCESC

  • Voldria somiar[Ofensiu]
    megane | 13-05-2008 | Valoració: 10

    Estic fatigat. No diria espantat, cansat és evident. Voldria somiar que és possible el meu desitg al menys, aquesta nit!
    Entenc el poema desde el jo.
    m

  • Nits i nits[Ofensiu]
    Kanoa | 13-05-2008 | Valoració: 10

    M'ha recordat nits... nits i somnis impossibles que se somien de nits i de dia s'escapen.
    Li diré a la Txell que tens un poema nou, avui no ha vingut, està tocadeta.
    M'ha agradat molt!

  • Deliciós de llegir...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-05-2008 | Valoració: 10

    tant si és en veu alta com en veu baixa, a cau d'orella... sigui com sigui, has trenat versos que diuen tot allò que a voltes sentim en aquelles nits on ens caldria sentit a prop només una petita espurna d'una altra ànima. I sentir-ho ho podem fer tots, però escriure un poema com aquest només ho pot fer algú que, com tu, sap treure-li colors a les paraules.
    Una abraçada ben gran, Unaquimera

  • gypsy | 12-05-2008

    He vist el poema a la pàgina d'inici, he llegit la introducció, que bé, que d'un poema de l'Anna Sant i Ana en sorgís un altre, com un miracle.

    (Ja no poso puntuacions en vista del merder)

    Una abraçada d'aquestes tan teves que reparteixes per tota la pàgina en un acte d'altruisme i amor veritable.

    gypsy

  • Ninona meva...[Ofensiu]
    Queca | 12-05-2008 | Valoració: 10

    Ets única i especial. M'agradaria que ho tinguessis sempre present.
    I vull que sàpigues que MAI et podria dir ADÉU, ni tan sols NO. Ni AQUESTA NIT, ni MAI.

    Un petonàs ben fort reina, i mil gràcies per correu i aquest màgic regal.

    Un somriure etern, per a tu.

  • AL menys,aquesta nit![Ofensiu]
    JOANPG | 12-05-2008 | Valoració: 10

    Aquesta nit he entrat, he llegit i m'atreveixo a comentar una deliciosa i engrescadora poesia.
    Si no recordo malament, hi ha un llibre de la recordada Montserrat Roig en que , sota l'aparença d'una fragilitat era un clam ardit a la vida, a la convivència en pau...
    Al meys, aquesta nit he vist clar que cal seguir lluitan per aconseguir un RC ric en sentiments i lluny de rancúnies absurdes.
    Gràcies, Unaquimera.

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • Agraïment.- [Ofensiu]
    Unaquimera | 12-05-2008

    De vegades, entrar al Fòrum de RC és com obrir el cofre del tresor: en mig de formes que tot just distingim d'esquitllentes, una espurna ens enlluerna!
    Així va ser una nit, fa algun temps: vaig entrar, vaig llegir , vaig respondre . Les paraules van quedar escrites, quietes i callades. Un temps després, han crescut i han parlat.

    A totes aquelles persones realment generoses que hi deixen mots, idees o bellesa, que regalen guspires de llum, que provoquen fogueres sense propalar incendis i obsequien somriures i caliu,
    a totes i cadascuna d'elles, una abraçada agraïda,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5317 Comentaris

504748 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket