Dissabte nit, sortida

Un relat de: Francesc Piñol

Primer , anirem a la Plaça d'Europa, als nostres ulls apareixerà el rètol lluminós. Decididament, entrarem , disposats a omplir les nostres panxetes de viandes plastificades, acompanyades de chips refregides. Per beure,demanarem aquella cervesa blanquinosa. Al finalitzar, deixarem caure les deixalles, lentament, a l'interior d'una bústia de colors alegres i cridaners. Darrera, quedarà EL Burguer-Flàstic. Tot passejant per Jaume I, Decidirem el lloc, de la nostra primera trobada, per avui, amb la vida nocturna i l'habitual recerca d'alcohols i barreges liquides.
La primera copa es buidaré en aquell Pub, ple d'un públic carrossa. On el fum de les cigarretes disfressa les actituds i les cares d'avorriment. Acabarem ¡, amb l'últim "cuplé " d'aquella dona vestida de violetera vinguda a menys, mentre reparteix flors de papers a calbs son rients. Fora la nit de tardor envoltarà els nostres cossos. Parlarem d'aquell xicot que conegut per nosaltres, un bon dia, marxà qui sap on. entrarem a la disco en busca d'un xic de marxeta. Beurem amb certa rapidesa, xarrup a xarrup, els líquids que ompliran els nostres gots de col llarg. De tant en tan sortirem a ballar a la pista on conflueixen tots els colors i les llums de variades tonalitats, per perdre's una i altra vegada el cossos que oprimida ment i suaument es mouen...als regaes, posarem cara de místics en estat meditatiu, desprès, al canvi de música ens relaxarem encara més i ens deixarem anar...amb un bon rock. Els cossos es tensaran i demanaran guerra, per passar a la modernitat estel·lar a convertir-nos en uns intel·lectuals del ball. Asseguts, introduïts en aquest mon musical i potser amb la quarta beguda a les mans, aquest d'un guisqui de garrafa, parlarem de dones per enèsima vegada o de l'ambient, dels treballs avorrits i quotidians, DEMANAREM FOC A TRES O QUATRE noies, parlarem amb dues que llastimosament al mati se n' aniran cap a Madrid...I per fi quan l'últim so s'apagui i comencin a encendre les llums, sortirem al fred el carrer segurs de que un altra dissabte ha caigut, derrotat entre la nocturnitat d'aquestes sortides que fan més divertides les n ostres vides. El diumenges són per dormir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: