Foto de perfil de drocera

drocera

Barcelona,

61 Relats, 93 Comentaris
62566 Lectures
Valoració de l'autor: 8.62

Biografia:
***

Avui renego dels dies en què em queixava de viure sense pena ni glòria -diu aquell qui està trist.


***

Inspirat en nanorelats, el conte més curt del món:
"For sale: baby shoes, never worn"
de Ernest Hemingway.

***


d:

Últims relats de drocera

Últims comentaris de l'autor

  • drocera | 29-01-2010

    Ets conscient que aquest relat surt al videoclip (al youtube, com a mínim) de la cançó "Pla quinquennal" del grup de música "Manel"?
    L'he estat buscant -i m'ha costat prou.

    Curiós!

    Salut!

  • drocera | 21-07-2009 | Valoració: 8

    És un relat que parla de la vida mateixa, de les debilitats que ens afecten a tots (malgrat em pregunto si al subjecte "fred i calculador" del relat també li passa! segur que sí, no?)

    M'ha agradat el missatge. Malgrat tot, només m'inquieta el canvi de temps verbal que hi ha. Mig relat és en passat, i l'altre en present. És un canvi de temps intencionat? Pretén connectar el passat amb el present? (i fins i tot, potser, amb el futur, ja que el projectes en la cita...)


    Saluts!

  • drocera | 24-05-2009

    ...que es manifesta de diverses formes. Per exemple: et recordo encara com a lectora, i en canvi ara sóc jo qui et llegeix! Acció-reacció?

    I pel que fa al text, només es pot dir una cosa: llença't!
    M'ha recordat una història que jo mateix vaig viure... i vaig plasmar amb dos relats. "Tu", que narra una situació similar; i encara més: "Tu, que ja existeixes".


    Jo m'hi vaig llençar, i no me n'arrepenteixo gens :-)

  • drocera | 23-02-2009

    Jugues amb els oposats: és un relat majoritàriament realista, però el desenllaç "circular" li dóna un cert toc d'esperança... "no tot s'acaba".

    M'agraden els teus escrits. Saps combinar la profunditat amb la bellesa.

  • drocera | 23-02-2009

    ...divertit, distret, amè. Es digereix bé.
    I ens explica com en són de fins els fils que lliguen el nostre destí...

    M'ha agradat que retornessis amb recurrència a la història hipotètica. Són, clarament, com dos universos paral·lels, amb l'única diferència que un ha esdevingut, i l'altre no.

  • drocera | 05-02-2009

    Per fi un comentari realista però respectuós.
    Que aquest relat no val res ja ho sé, suposo que ho sabia quan el vaig penjar. Era... una prova? No ho sé. Tan se val.

    Però he al·lucinat en com és la gent. Gràcies lapidari pel teu comentari, per demostrar a la resta de gent (volia dir... pallussos) que es pot criticar amb estil.

  • drocera | 05-02-2009 | Valoració: 1

    ...que a algú li fa la sensació que m'importa la nota que em posin.

  • drocera | 04-02-2009 | Valoració: 9

    Descrius un moment màgic, un instant en què s'atura el temps... i sempre esdevé massa curt.

    Però em sobta, després, que diguis que són mals temps pels somiadors. Què t'ho fa dir?

  • drocera | 20-09-2008 | Valoració: 10

    No m'esperava el final. Bo el recurs d'interrompre el relat amb la "infermera". I quan he llegit el final, l'últim paràgraf, pell de gallina.

    Bones descripcions, jugues amb les paraules, te les fas teves. I així, et fas teu també al lector.

    A reveure!

  • drocera | 25-07-2008 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt el principi, ja que les primeres estrofes tenen molta musicalitat. Jugues amb les paraules, i totes tenen gràcia.

    Després se'm fa més pesat. en la meva opinió, el poema és massa llarg, i el final no m'acaba de fer el pes. Per mi seria perfecte si tingués la meitat d'extensió.

    En tot cas, és una idea genial.


    A reveure.

  • drocera | 06-07-2008 | Valoració: 8

    Un començament curiós... m'ha enganxat el principi, i he hagut de seguir llegint fins al final per veure com es resolia la qüestió.

    Realment és una bona reflexió, però sobretot m'agrada que està ben trobada l'estructura de tot el text.

    Una mica, el que t'estàs preguntant en el text és: on radica la consciència? On està la persona?

    Una abraçada!

  • drocera | 28-05-2008

    Gràcies pels teus comentaris, Qu1MiCa!

    M'alegro que t'hagis passat al bàndol dels que exposen els seus pensaments, les seves idees o les seves pel·lícules aquí.

    Quan continuarà la teva història?
    O ho deixaràs en un curtmetratge? :(


    Fins aviat!

  • drocera | 18-05-2008

    Ei, hola! Merci pel comentari, Química...
    Et responc aquí perquè veig que ets lector/a... crec que ets el primer comentari que rebo d'un/a lector/a.

    Doncs, res, merci x comentar i dir-te que el següent relat està al caure... a mi em sap molt de greu, però quan em falta temps... relatsencatalà és el primer que deixo per "més endavant"...

  • drocera | 11-01-2008 | Valoració: 10

    M'agrada molt aquest poema, junt amb la imatge, el títol. M'agrada el missatge que transmet.
    I sobretot m'agrada la forma. És un text senzill, però això no li fa perdre musicalitat.

    Et llegiré més sovint!

  • drocera | 05-01-2008

    Tots ens hi hem sentit alguna vegada...

    Sol. Sola.

    Sols...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: