El somni que Hitler va explicar a Gandhi

Un relat de: drocera

Una habitació lluminosa, gran, amb un finestral per on entra el sol del matí, que banya tota l'estança. A l'esquerra de la finestra, dos llits separats, amb llençols blancs i la també blanca paret com a capçalera; entremig, una catifa. A la paret oposada, un gran armari de fusta. Sota la finestra, un petit escriptori, vell i fràgil, i una cadira també atrotinada. Al buit central de la cambra, una taula de planxar. GANDHI està planxant camises, totes blanques, i les va desant a l'armari. A un llit hi ha HITLER, dormint. HITLER es desperta, estirant els braços per fer mandra, i ho acompanya amb un badall sonor. S'incorpora de cos, recolzant l'esquena a la paret.

GANDHI: Bon dia.

HITLER: Bon dia -encara està mig endormiscat. Fa un altre badall- Ostres, just ara estava somiant... -calla, es queda parat, pensatiu.

GANDHI: Sí? -s'adona que HITLER està recordant el seu somni. Amb un gest comprensiu, deixa la planxa i s'asseu als peus del llit- Explica'm el teu somni...

HITLER: He tingut un somni d'un món millor. En el meu somni els homes eren forts, savis, disciplinats. Els homes del meu somni no s'arronsaven davant l'adversitat, però sabien esquivar els impulsos de temeritat. Eren pacífics però capaços de defensar el seu honor. Eren dolços estimant, però adustos posseint. Eren grans homes, grans persones, d'aquestes que no et sols trobar en aquest món d'ara. Poetes i pintors alhora, enginyers i filòsofs, escriptors i oradors, atlètics, amants de la natura, músics, poliglotes. Eren tot això, però no per separat: dins de cada persona podies trobar-hi totes aquestes inquietuds, totes aquestes qualitats.

GANDHI: Així no eren homes, eren superhomes: inassolibles, irreals.

HITLER: No. Eren homes. I ho sé perquè no sols he somiat en aquests homes. He somiat també en com aconseguir-los. He vist un govern fort, fort i autoritari però alhora comprensiu. Sota aquest govern omnipresent, s'hi aplegaven els ciutadans, tots ells col·laboradors, simpatitzants. I tothom enervava la força d'aquest poder, i s'enervaven per tant a si mateixos, perquè ells mateixos vivien sota l'aixopluc d'aquesta nació. En el sentit més existencial, ells eren gràcies a la nació. Tot estava estructurat per preparar a la gent, per ensenyar-los a viure millor, a afrontar dignament el dia a dia. I l'espècie millorava, lentament, gràcies a un detallat procés de selecció natural induïda. Tothom feia algun sacrifici: els nens eren educats diferent, amb més duresa; els opositors al sistema eren durament reprimits, eliminats sense deixar-ne rastre...

GANDHI: Oh, però això és horrible!

HITLER:... tota la societat estava submergida en un bany de disciplina, ordre, saviesa, cultura, felicitat en definitiva. I els homes se sentien lliures. Perquè eren realment lliures, dins dels límits que havien après i acceptat en el procés educatiu.

GANDHI: Això són autòmats! Una societat de xaiets domesticats...

HITLER: Potser sí, però era un món millor. Ho he vist amb els meus ulls, tu no em pots entendre. Jo que era millor.

GANDHI: Millor també pels represaliats?

HITLER: Era per una bona causa! Pensa que en aquest món no hi havia guerres, ni fam, ni epidèmies. Tot estava en equilibri perquè cadascú tenia el seu lloc. I tot encaixava harmònicament, com un gran trencaclosques.

GANDHI: Com un pres i un carceller, no? Cadascú té el seu propi lloc...

HITLER: No! Allí no n'hi havia de presos!

GANDHI: És clar! Eren cadàvers, fum, cendra!

HITLER: No... no em pots entendre. Tu no ho has vist.

Un breu silenci incòmode inunda la sala. La llum, que durant el monòleg de HITLER havia anat atenuant-se, comença a créixer novament.

GANDHI: Una altra pregunta...

HITLER: Digues.

GANDHI: Els homes d'aquest món, aquests superhomes... ells somiaven? Podien tenir somnis?

HITLER: No ho crec. No ho he vist, això, en el somni. Segurament que no; no eren capaços de somiar.

GANDHI: Aleshores no eren...

HITLER: I per què volem deixar-los somiar?

GANDHI: Coi! Perquè somiant puguin imaginar, volar, crear més móns propis, nous, diferents. I viure'ls, encara que només sigui en somnis.

HITLER: I per què voldrien viure en somnis? Ja tenen un món millor, real, tangible!

GANDHI: Perquè els somnis no són reals. I un cop desperts, podrien recordar-los, explicar-los, analitzar-los raonadament sense prejudicis.

HITLER: I?

GANDHI: I adonar-se dels seus errors. Perquè a vegades els somnis poden esdevenir malsons. I qui voldria fer realitat un malson? Només un masoquista o... o un monstre.

Comentaris

  • Dues visions, dos mons.[Ofensiu]
    Avet_blau | 01-02-2009 | Valoració: 10

    Bonic duel de somnis,
    i on l' intolerància al efecte, s' enfronta
    a un mon planer i obert a tothom,
    dues visions, dos mons
    potser utòpics tots dos.

  • lea1995 | 30-01-2009

    Esta molt bé.
    Mes o menys explica el perqué de la 2na guerra mundial.

  • t'imagines,[Ofensiu]
    pereneri | 18-01-2008 | Valoració: 10

    llegint aquest relat, uns personatges jovenets, potser en un internat, abans de començar tot el que van començar. És a dir, abans d'intentar destruir el món dels éssers humans, l'un, i abans d'oferir les úniques armes capaces d'aturar la destrucció, l'altre.

    És clar que les armes que oferia Gandhi no són "eficaces" per se, requereixen la llibertat de les persones. Però el fet mateix que requereixin la llibertat de les persones, el fet mateix que ni tan sols la pau i la no-violència es puguin imposar de manera dictatorial (perquè la imposició implicaria violència), és el que permet que hi hagi futur.

    Gran personatge, Gandhi. I m'ha fet molta gràcia trobar-lo planxant, que és una de les coses més difícils de fer (juntament amb posar la rentadora).

  • l'estranya parella[Ofensiu]
    qwark | 18-01-2008

    Aquests dos personatges junts generen un escenari surreal per aquesta conversa, que no és més que una confrontació de dos models pràcticament oposats d'entendre el món.

    El fil conductor dels somnis també em sembla ben trobat. Amb la seva paradoxa: en un món com el que somia en Hitler, ell no hagués pogut somiar aquest món.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de drocera

drocera

61 Relats

93 Comentaris

67243 Lectures

Valoració de l'autor: 8.62

Biografia:
***

Avui renego dels dies en què em queixava de viure sense pena ni glòria -diu aquell qui està trist.


***

Inspirat en nanorelats, el conte més curt del món:
"For sale: baby shoes, never worn"
de Ernest Hemingway.

***


d: