Freda indiferència

Un relat de: natasha

Sabia que hi eres, el teu cotxe a la porta et delatava, però inútils han estat els trucs de timbre, tot restava en calma aquest matí fred d'hivern. He agafat la clau i he obert, ni el brunzit de la calefacció, només l'ordinador encès i la moto al garatge indicaven que no havies marxat de ruta. Per això encara m'ha molestat més la teva indiferència, la sensació que esquivaves a qualsevol que s'hagués presentat per "distreure't" i que aquesta fos precisament jo, la que a voltes intentava convèncer, fins i tot autoconvèncer-se que no eres aquell tipus "fred, calculador i egocentrista" que alguns t'havien atribuït.
Només venia tornar un llibre, però he aprofitat que el processador estava en marxa per cercar allotjament pel pròxim projecte de destí de vacances. Passen els minuts a càmera ràpida i de sobte, sento uns passos pujant per l'escala. Intento no fer-los cas, em proposo i repeteixo que ara sóc jo la que no vol "ser molestada" i segueixo amb la meva tasca; però no puc aguantar més que uns instants i em giro en notar uns ulls clavats al clatell. Et "descobreixo" recolzat a la porta observant-me amb aquella mirada dolça que em captiva i amb la que saps que em pots convèncer de tot... però avui no puc, no vull que ho aconsegueixis, vull que te n'adonis que aquest cop no serà com els altres, que m'enutja que primer m'ignoris i que després pretenguis que faci el que vols. Per això segueixo cercant... inútilment, ja no em puc desfer de tu i altre cop em giro, segueixes allà...ara amb un somriure dibuixat i un "ho sento, no sabia que eres tu" que em deixen sense saber què dir... et miro i et somric...agafo les coses, et pico l'ullet i marxo. No tinc temps ni d'arribar a la parada del bus, el mòbil sona, missatge rebut "t'espero a les 5 al bar de sempre", no et contesto, però saps de sobre que allà em trobaràs.

Comentaris

  • De vegades...[Ofensiu]
    onatge | 23-08-2009 | Valoració: 10

    A la indiferència cal dir NO -i a altres coses-. No podem estimar a una persona que ens perfuma amb indiferència i ens abraça amb passió...

    Salut.
    onatge

  • Bona tècnica[Ofensiu]
    Naiade | 27-07-2009


    Ja passa això, el que és difícil és aconseguir ser tan decidida com la teva protagonista.
    Encara que saps que més tard caurà, l'espera fa créixer el desig.
    Una abraçada

  • A vegades ...[Ofensiu]
    Nyanga | 22-07-2009

    m'agradaria poder ser tan forta com la protagonista al començament del relat, però inesperadament tot s'esguerra i sempre acaba com el teu final...perquè serà?
    Serà que hem d'apendre a embolicar el cor amb una cuirassa de ferro, potser així no ens faran mal, perquè els freds i calculadors sempre hi son alla apunt de asaltar-te quan et veuen debil...
    ja veus, m'hi he sentit del tot reflectida!! felicitats!!

  • Canvi de temps[Ofensiu]
    drocera | 21-07-2009 | Valoració: 8

    És un relat que parla de la vida mateixa, de les debilitats que ens afecten a tots (malgrat em pregunto si al subjecte "fred i calculador" del relat també li passa! segur que sí, no?)

    M'ha agradat el missatge. Malgrat tot, només m'inquieta el canvi de temps verbal que hi ha. Mig relat és en passat, i l'altre en present. És un canvi de temps intencionat? Pretén connectar el passat amb el present? (i fins i tot, potser, amb el futur, ja que el projectes en la cita...)


    Saluts!

  • crohnic | 13-07-2009 | Valoració: 9

    Sens dubte, l'amor pot fer-nos actuar de forma oposada a la que ho faria el nostre cap...
    M'ha agradat el teu relat.

  • No hi ha res a fer[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-06-2009 | Valoració: 10

    Quan s'estima una persona bojament, no es pot evitar voler caure als seus braços ni que abans s'hagin fet propòsits de no fer-ho. L'amor és el sentiment més fort que hi ha i per amor es fan tota mena de ximpleries. Més tard, potser te n'adones que no pagava la pena.
    Encantada de conèixer-te

  • Ho diuen sovint ,[Ofensiu]
    Melcior | 17-02-2009 | Valoració: 10

    és més dèbil la carn que la neu primavera .
    Endavant !

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

70148 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut