Tu

Tu.
Tu que encara no existeixes.
Almenys per mi: Jo encara no et conec.
No se qui ets, ni què fas. No sé què busques, ni el per què.
Ni tan sols sé si estàs buscant quelcom.

Tu, amb els teus llavis transparents.
Amb cabells indefinits; llargs o curts, naturals o tenyits.
Rostre sense màscara, faç sense maquillatge.
Els teus records encara no han estat creats.
La teva absència és la teva qualitat.

I tot i no conèixer-te, per mi existeixes.
Formes part de mi, de la meva persona.
Parlo amb tu, en clau de futur.
Et pregunto coses, i penso què deus estar pensant.
Penso fins i tot, si tu penses en mi.
I sé que no, però tinc l'esperança que ja ho faràs.

Sense ser, ets la meva raó de ser.
Quan em llevo, al matí, t'imagino fent-me companyia.
Cada nit espero la teva bona nit.
I t'explico el meu tragí.
I sé que ja ho saps tot, de mi.
Però m'agrada explicar-t'ho, m'agrada que m'escoltis,
malgrat no em sents.

I quan em desespero mors uns instants.
No existeixes, no tinc esperança de trobar-te.
Però després callo i penso.
M'aturo i torno a respirar.
I a cada batec del meu cor,
sento el teu bategar més fort.

Et busco pels carrers.
Arreu del món, a cada racó.
Però ells no se n'adonen.
Mai els dic res de tu.
Per ells no existeixes.

Crido.
I tu ets l'eco.
Deixa'm creuar els dits.
I pensar que demà t'atraparé,
per fer-te meva.

L'amor vers ningú és amor?